dijous, 20 de desembre del 2007

Bones Festes

Ara ve nadal, matarem al gall, i a la tia pepa l’hi donarem un tall.


Vull desitjar un bon nadal i unes bones festes a tots els membres de el nostre mon i a la gent que el llegeix!!

Aprofito també el post per a proposar un sopar o un dinar de nadal i/o el II Últim sopar de l’any, i desitjar que en seguim celebrant molts més.

diumenge, 25 de novembre del 2007

diumenge, 18 de novembre del 2007

Sopar a Canbu

Tot i estar una mica amagadet (enmig del bosc), el lloc està guay i es menja prou be. El servei ha sigut molt amable i ràpid, cosa que s'agraeix. Ha sigut molt divertit i per fi ens hem retrobat amb gairebé tots.

Hem fet fotos i algun que altre video, però no en tic cap, algú s'anima? Penjo l'únic que tinc de la nit:

dissabte, 17 de novembre del 2007

Solitario

dilluns, 5 de novembre del 2007

Moncayo

Aquest pont he anat a visitar el Moncayo amb la Eli, m'ha convidat a la casa que els seus pares tenen a un poble al costat del Moncayo anomenat Litago.
És un poblet molt petit amb pocs habitants, molt tranquil i molt autèntic, des d'allà hem fet unes rutes amb el cotxe i hem pogut fer moltíssimes fotos. La veritat és que em vaig quedar amb les ganes de pujar caminant muntanya amunt, però no va donar temps ja que allà hi ha molt per a veure. Aquí us he posat un parell de fotos que vam tirar per a donar-vos una mica d'enveja.

Remember

divendres, 2 de novembre del 2007

Chelu en acción

Nunes, això va per a vosaltres.

Us heu sentit mai soles? no heu tingut mai la sensació de buidor? sabeu que us fa falta un noi apuesto e ingenioso? voleu sentir piropos constantment i que us possi la moral pels núvols?
Espero que sigui així, doncs, tenim el vostre príncep blau:
CHELU!!! si us el voleu agregar, ara podeu, simplement copiant aquesta direcció de hotmail al messenger i pim pam, noies, el terror de las nenas!!

chelu13@hotmail.com


aquí el podem veure preparat per arribar al cor de qualsevol noia

en canvi, aquí el veiem com el alma de la fiesta, exactament està dient " a tu, a tu, de las flores de mi jardín tu eres la que más riego!!"
wow!! noia, aquests pantalons estan demanant ser baixats!!

per si no queda clar, aquí veiem que es capaç d'animar qualsevol situació aborrida, amb una mescla tant extravagant com un papanoel i un rockero dels 80!!
la versió del país vasc amb ulleres de sol, esta fent grrrrr

aquí el tenim disposat a fer feliz a qui faci falta ja pot ser donant regals com iluminant l'habitació amb llumetes vermelles del barret.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Top risitas

Hi ha molts instants a la vida, en que una situació divertida fa que algú rigui y de sobte s'encomani de forma exponencial en tothom que hi ha al voltant. Una situació, que podria ser compromesa, però que inevitablement enganxa de tal forma que no pots parar de riure. El punt àlgid de la situació arriba en el moment en que a algú se li escapa un nyic de porquet i és llavors quan el llagrimal s'esvera.

Recordem algunes de les rialles més poderoses de la Internet:

El guia jamai


El nadó diabòlic:


Aquest es molt bo, es un combo de vocals bastant potent:


El poli risitas:


Baby laugh in adult mode:

diumenge, 28 d’octubre del 2007

videoclirs

Una de les poques coses que m'agraden de la TDT es el canal Fly Music, es salva pq no té publicitat, ja emeten a qualsevol hora i lo mes important, tenen un bon criteri a l'hora de ficar música més enllà de les cançons de sempre dels 40 o el regueteon.

Pos com un de tants dies arribo a casa i fico el Fly music de fons mentre m'escalfava el sopar i això que sento una cançó que m'estava agradant molt. Ni puta idea q era, així que em vaig quedar veient el videoclip esperant a veure el títol i autor. Se'm va fer etern pq tenia el plat a la cuina esperant i s'estava refredant el jalo, però no volia apartar la mirada de la TV fins que no aparegués de qui era la cançó. Mentrestant pensava "joder, mola, es com Basement jaxx però sona com a nou, qui deu ser l'autor?" bueno, doncs era Basement jaxx. Clar, jo creia que a basement jaxx sortirien les gordes ja típiques però algún rollo més raro, però sobretot no un videoclip com aquest:


I mirant mirant he vist que tenen videoclips molt guapos com el següent per exemple. Haig de dir que després de veure'l no puc deixar de veure la paraula "bang". ¿alguna explicación?

dimecres, 10 d’octubre del 2007

cartel publicitario de una funeraria

(Actualitzar per actualitzar)

dimarts, 25 de setembre del 2007

Televisión

"Aunque la televisión es técnicamente viable, comercial y financieramente no tiene sentido"

Lee de Forest, inventor de la televisión

dijous, 20 de setembre del 2007

Weekendance slideshow

Tunning Cutrefour

Us poso un link que m'he trobat al meneame.net. Jo m'he partit molt la caixa, resulta que és un HOYGAN que ha fet un tunning de los buenos i pretén treure 14.000$ al vendre'l.
No seria per a tant, ja que penya q fa tunnings cutres hi han a patades, si no fos per que, la penya li va escribint comentant-li com s'atreveix a ficar aquest preu i a més el mateix venedor va responent a les burles. Jo personalment amb quedo amb la següent:

"tiene c.d , por lo que pedis por ese engendro mutante tendría que incluir a U.2 tocando en vivo.p.d:viene con una careta asi no te reconocen cuando lo manejas?"

link: http://www.zapala.com/norpatagonia/07/mayo/s4/tuning.html

dilluns, 17 de setembre del 2007

2many days later

El festival va començar a les 8 de la tarda amb Wally Lopez , qui va passar una mica desapercebut per que a primera hora no hi havia gaire gent i ens recordar que nosaltres vam pagar 20 euracos per veure’l. Que si, que està guapo, però per menys del doble vam veure tot un festival de 14 actuacions, per mi, molt millors que ell, i això fa que reflexionem, com a mínim, a no pagar 2 euros pel guarda-roba del Pacha.

Va ser graciós al principi quan tot just entrar i veure que no ens donaven una pulsereta, un segurata gordo i feo, ens revisava la motxilla i ens obligava a treure el tap a les ampolles d’aigua, ho entendria si passa com al Camp Nou que és per a evitar llançaments d’objectes contundents, però a diferencia del futbol, allà dins, podies comprar una ampolla d’aigua amb tap i si mapures un plàstic mes resistent.


El cas és que una vegada dins, vam poder gaudir de Wally lLpez fotent-nos un bocata i es que no es pot dir cada dia que escoltes bona música en directe amb un bocata de salchichón de pavo entre les mans. El tio va estar en su línea i va fer un parell de subidons guapos, però crec que ens va pillar tant en fred que no el vam apreciar del tot bé.

Del Wally (haig de dir que tinc una pegata amb la seva cara) vam passar pel lavabo (gairebé a estrenar) i després cap a l’escenari principal on estava actuant Undo & Vicknoise. Teníem el dubte de si eren els residents del the Loft, pos bien, marc, he aclarado tus dudas:

Undo es una de las piezas imprescindibles del actual puzzle electrónico español. Multi-instrumentista y activista musical desde su más tierna adolescencia (ha sido guitarrista, bajista y vocalista en varias bandas de pop-rock), UNDO saltó a la fama en 2003 con su primer maxi, aquel “Mirrorball” (Minifunk) de deliciosa factura “electromántica”.

Mientras que,

Vicknoise se ha convertido en uno de los agitadores musicales más consolidados de la escena barcelonesa. Residente en The Loft Club y co-fundador del sello Factor City, es uno de los dj’s más prometedores del panorama electrónico internacional. Actualmente, está preparando junto a su socio y amigo Undo su primer y esperado L.p.

Vamos que “efectivamente y no” pues són colegas i ara si estàn junts però actuaven per separat.

Aquests a mi personalment em van encantar, es aquell tipus de música electrònica rara amb milers de samplers i coses rares que tant em mola a mi però que mai trobo res interesant per a baixar-me.

Després d’aquestos unes de les actuacions més guapes al Weekendance: Digitalism, dios, que buenos, no puc entendre encara com vaig poder baixar-me un cd seu i no escoltar-lo fins ahir. Sencillament impresionant. Son els putus amos fent remixos, es veu que han fet un munt i a part de punxar i fer samplers raros, també cantaven de tant en tant fet potser una de les actuacions més completes de tot el festival.

Del Deep Dish vam passar una mica, ens vam anar a l’anterior escenari a veure’l però una estoneta nomes. Després va ser proposar encertadament fer un apalanque a la gespa que hi havia davant l’escenari principal a menjar cascaruja a la espera de Massive Attack.

Potser va ser perquè estàvem apalancats, però em va semblar lo més tranki que havia escoltat en anys. A vegades sonava com si fos faithless, usea a les cançons lentes de faithless però por contra, quan van tocar faithless van desmotrar que el seu rollo com a mínim davant de l’escenari es fotrali chicha que són i mijta.

Faithless brutal, van aconseguir fer que s’estigués molt i molt apretat de la penya que hi havia però valia la pena, ja d’entrada la primera cançó: Insomnia. Crec que no calen més paraules.

Resumint una mica i passant de comentar-ho tot, passaré a parlar de Sven Vath, per mi la gran decepció, i no pq no estigues guapo, sinó, que potser no era el moment, molava, li fotia subidons, però em tenia acostumat a fotre-li més chicha, potser va estar punxant més aviat progressive que no pas techno del dur que em mola, nose, es que va ser sortir del mass destruction dels Faithless i potser no és bo canviar tant de cop de genere.

Ja no ens aguantàvem de peu quan vam anar a per Vitalic, otro que tal. Impresionant, tot i que tb va molar quan es va colar en la següent actuació, la millor: 2manydjs.

Poca cosa puc dir, no tinc paraules, em va encantar. No molava que fossin els últims pues tothom excepte dels drograinomanos, no podíem aguantar-nos de peu; però s’ha de dir que si algú era capaç de despertar a la penya i de fer que tot deu es posi a saltar i a ballar aquestos nomes podien ser ells.

Es van atrevir amb qualsevol cançó per comercial i rara que fos, van ficar unes quantes de Justice, Tiga, i totes molt ben mesclades i s’ha de dir que tenia mèrit, pues no deu ser fàcil fer una sessió així de bona amb un Vitalic saltant i ballant just davant; que aniria més passat que un pelao a la despedida del XQue.

dissabte, 15 de setembre del 2007

Avui: Weekendance!!

Aquí estan els horaris del weekendance de Barcelona:

Trobo tres coincidencies que ens poden portar a discussió, almenys a mi...
- Massive Attack vs Hernan Cattaneo
Massive attack si son tan trankis com els cds i els temes que treuen no em fan gaires ganes i Hernan Cattaneo m'agrada força.
-Faithless vs Sven Väth
És potser el que més mal em fa, les dues raons principals per a les que anava al festival eren Faithless i Sven Väth, suposo que ens perdrem un trosset de Sven Väth.
-Vitalic live vs Carl Craig
L'últim i que a l'horari van A LA MATEIXA hora. Una pena molt gran donat que em feia gracia veure a Carl Craig, pero vitalic és vitalic...
Què en penseu vosaltres?

dimecres, 12 de setembre del 2007

Libertad de expresión

"En este país hay demasiada libertad de expresión"
-David Bisbal

dimarts, 11 de setembre del 2007

diumenge, 9 de setembre del 2007

Oda al tigre

Vosotros, cabrones, desgraciados con alas, mierda de insectos, vais de los más guays de todos los mosquitos con esa especie de disfraz de tigre pero os recuerdo que no medís más de un par de milímetros y las rayas las lleváis al revés. Quiero deciros que me cago en vuestra puta madre y en toda vuestra raza. Especialmente a ti, desgraciado, te aprovechaste de mi, cuando acompañé a Dani al mecánico y me despisté con el tradicional calendario de tías en bolas, pero eso fue un golpe bajo, fue como atacar por la espalda y has echado por el suelo el poco respeto que os tenía a los de vuestra especie. Has metido la pata hasta la ingle y lo vas a lamentar.

Sois muy rastreros, no jugáis limpio, atacáis a cualquier hora del día, sobre todo en las horas de sol, pues no sois tontos y sabéis que los mosquitos autóctonos tienen esas horas reservadas y vais tan a saco que no sabéis esperar turno. Sois unos desesperaos y unos buitres ya que picáis incluso a través de la ropa fina como los calcetines.

Ya os tengo calados, sé cómo actuáis. Os gusta picar en los tobillos i en los riñones. Tengo que decir que sois más listos de lo que creía, pues en los tobillos es una putada ya que el roce con el zapato hace insoportable vuestra picada y en los riñones para joder el buen reposo y descanso tanto en un sofá como en la misma cama. Además jugáis al despiste, hacéis varias pasadas por las orejas para fastidiar al personal y cuando buscamos a la altura de la cabeza ¡zas! por debajo. Lo que decía, rastrero. No sé porqué pero pensé que eráis más nobles.

Pero no voy a quedarme de brazos cruzados, por lo menos voy a putearos con vuestras zonas preciadas. No me cambiaré los calcetines en años y si después de oler los pies aún tenéis ganas, yo no apostaría a que vuestra vida alcance más de 2 segundos. También, si optáis por los riñones, bueno, con la cantidad de alcohol que tengo pensado ingerir, más os vale estar preparados para la resaca, pues sangre os aseguro que no sacaréis.

Para acabar, quiero que sepáis que tengo un currículo bastante extenso con necrológicas de los vuestros, pues soy el primer caso documentado de matar un “tigre”. Me desvirgué cuando acompañé a Suri a casa de su novia para hacer de jardinero y ahí ya empezó vuestro problema. Si es que es oír vuestra mierda de aleteo prepotente y me entran ganas de arrancaros las patas una a una. Cuando oigo a uno de los vuestros en mi habitación no me duermo hasta que no lo mato y me aseguro de que así sea, pues os chafo con la zapatilla y os arrastro vuestro cadáver como un metro para asegurarme de que estáis bien esparcidos. He destrozado las paredes de casa recién pintadas, pero me empieza a gustar el color de vuestra sangre (en realidad mía) por toda la habitación.

No os lo pondré nada fácil, estáis avisados, y si no lo acabáis de pillar, tengo todas las ventanas de mi casa llenas de cadáveres de los vuestros para que sea fácil ver de qué va realmente todo esto.

Un saludo,

Vuestro enemigo.

dijous, 6 de setembre del 2007

Tenemos Nuevo conductor "lisensiado"


Bé doncs, anuncio ara si publicament el nombrament per part de l'autoescola Futur del nou conductor Xavi (també anomenat Xigui). Ara Xavi ja saps, sigues prudent i recorda l'important és arrivar! Aprofito també l'avinantesa per desitjar-te sort amb la nota del exàmen del altre dia i poder-te dir així, "lisensiado güey!"
Ara ja sé com funciona això del Blog i com actualitzar (que no és fàcil...)

-DöR-

dimecres, 5 de setembre del 2007

Weekendance

El dissabte 15 alguns de nosaltres assistirem al weekendance, un festival que es farà al fòrum. Començarà a les 20 de la nit i acabarà sobre les 6, jo suposo que seran un parell o tres escenaris, la pua serà que alguns artistes se solaparan. El cartell ja esta confirmat, aquí poso alguns artistes i alguns dels temes més coneguts d’alguns d’ells.
  • Carl Craig
  • Cedric Gervais
  • Deep Dish (Dubfire + Sharam)
  • Digitalism (live)
  • Dizzee Rascal (sólo BCN)
  • Faithless
  • Hernan Cattaneo
  • Massive Attack
  • Radiosoulwax presents: Nite Versions (live) + 2manydjs
  • Sven Väth
  • Undo & Vicknoise
  • Vitalic (live)
  • Wally Lopez

Alguns temes:










dimarts, 28 d’agost del 2007

Més música

Tema de Nach amb Lírico de Violadores del Verso.



Tranqui hay que mostrarse, sin complicarse, sin enfadarse.
Dando margen a equivocarse, comportarse.
Tipos no pueden superarse sin esforzarse,
prefieren conformarse y eso es engañarse.

Tranqui, sí puede hacerse, no hay que pararse es conocerse.
Jamás rendirse no limitarse.
Muchos para ganarse el respeto juegan a odiarse,
y a esconderse, y eso es engañarse.

dilluns, 20 d’agost del 2007

dimecres, 15 d’agost del 2007

dimarts, 14 d’agost del 2007

Al amor sempre deixar senyals

Torno a referir-me al post que va escriure el suri sobre les expectatives, crec que es un tema súper interessant i amb el qual podem tenir una discussió llarga i interessant.

En aquest cas parlaré sobre les expectatives en l’àmbit de la parella però que es pot portar fàcilment a l’àmbit de l’amistat ja que crec que no hi ha molta diferencia. El cas és que aquest tipus d’expectatives com diu el suri son les que més decepcions ens provoquen, ell es mostra a favor de no generar cap tipus d’expectativa.

Jo estic totalment d’acord menys en l’aspecte de no generar cap tipus d’expectativa, el “ Dr/Predicador* ” Wayne W Dyer escriu al seu llibre “Tus zonas erroneas”:

Una relació d’amor és una relació en la que cadascun dels seus membres permet a l’altre ser el que vol, sense expectatives especials i sense exigències.

Sona molt utòpic, i de fet crec que es quasi bé impossible d’aplicar, de totes maneres, em quedo amb “sense expectatives especials”. Jo penso que les expectatives son bones, son les que et creen la il·lusió per quelcom, sense generar-te un mínim d’expectatives no tindries ganes de fer res però sobre tot sense expectatives especials i el més important, sense exigències. Això porta al rancor cap a la parella o cap al amic, per sort en el nostre grup d’amics ens coneixem bé i sabem que ens molesta a uns que ens molesta als altres i que esperem de nosaltres, i fins ara hem sabut suportar tot el que ens ha estat passant i no ens hem exigit res, simplement hem estat allà quan hem cregut necessari i hem pogut.

Per una altra banda i mirant aquest tema com a personal, generar expectatives vol dir esperar alguna cosa d’algun altre que no ets tu mateix i això es incontrolable amb lo que mai tens garanties de no emportar-te un “chasco” i estàs condicionant el teu benestar als demés. Quan em refereixo a que no és dolent generar expectatives potser utilitzo la paraula equivocada i hauria de fer servir il·lusió per a alguna cosa, que es el que t’aporta alguna motivació per a realitzar alguna tasca, el pensar que et pot aportar el si la fas, però certament no pots mai esperar com vols que actuïn certes persones, principalment perquè elles no son tu i mai actuaran de la mateixa manera que actuaries tu.

* La meva intenció no es faltar al respecte en cap moment, però la meva opinió personal es que aquest llibre de vegades sembla més un meeting moral que no pas un llibre d’autoajuda, tot i que el trobo força interessant i recomano la seva lectura, a banda d'aquests aspectes yankis que té el llibre.

dissabte, 11 d’agost del 2007

Podem etiquetar a la gent com a spam d'internet?

Fa molt de temps em vaig registrar a una pàgina web per a coneixer gent, i no, no és que volgues lligar amb jennis o ficar-me fotos en plan gente messenger. La meva idea era simple volia registrarme a una web per coneixer gent d'estats units amb la intenció de practicar anglés, porto molt de temps veient pel.licules i series en anglés però em venia de gust parlar amb gent de coses quotidianes, aficions, interessos, etc. per tal d'ampliar el meu vocabulari i veure quines frases fan servir la gent corrent. La veritat és que he parlat amb gent interessant i he apres moltes coses (salutacions col.loquials, maneres de despedir-se, formes d'explicar les coses), vaig coneixer una noia de texas que canta molt bé i és molt simpatica, un noi de california una mica boig que li molen els tatuatges pero molt bon paio, i altra gent amb la que he parlat sobre traduccions de dibuixos animats i series, per exemple com diuen allà frases com "Soy el emperador Porculio. Y necesito papel... papel para mi culio" (en angles "I'm the great Cornholio, I need toilet paper for my bunghole" Beavis and Butthead), i coses de l'estil. El cas és que he trobat gent que de sobte et comença a parlar de sexe, jo pensava que això només passava amb els nois, es a dir que només els nois rallaven a les noies amb aquests temes o nomes un noi que es feia passar per noia rallava a un altre noi, el cas és que crec que hi ha noies també que començen a burxar i a desviar en una conversa amb aquestes bajanades. M'explico, no es que no estigui d'acord a parlar de sexe, al contrari crec que pot ser interessant i enriquidor, no es el meu tema preferit per a parlar amb un desconegut pero respecto que hi hagi gent que tingui ganes de parlar-ne, un altra cosa és la gent que comença a dir el que faria amb tu sense tan sols haver-te vist mai o havent parlat només dues frases. Per pura casualitat he trobat un post d'una noia que es qüestiona comparar a aquest tipus de gent amb spam, i la comparació m'ha fet gràcia, així que poso aqui el link al seu post (angles):
http://purplecherri.blogspot.com/2007/08/can-people-be-labeled-as-internet-spam.html

I per acabar penso que podriem fer tantes coses enriquidores i productives per a la societat en comptes de dedicar el temps a dir tonteries a qualsevol persona que no coneixes aprofitant aquest anonimat que et concedeix internet.

dilluns, 30 de juliol del 2007

El refresc de l'estiu

Portem ja una bona part de l'estiu, tot i que encara alguns no hem començat les vacances reals, ja hem aprofitat els dies lliures per a sortir ja sigui a la platja o a qualsevol lloc per tal de desconnectar una mica. En aquest post proposo alguns dels refrescs, que com diu el seu nom, ajuden una mica a passar la calor extrema. Proposo que comentem preferències, recomanacions, etc. A qui no li ha passat mai allò que vas al chiringuito i no saber què demanar?

Heus aquí algunes de les meves propostes:


Clara: Refrescant com poques, un clàssic, barat, no tant pesat com una cervesa, i no tant àcid com un refresc de llimona. És l'estàndard de tot bon chiringuito, i un referent quant a la gastronomia ibèrica.



Sangria: Té un cost més alt, però si és de qualitat és una bona opció. Opció de sabor afruïtat i que en ocasions pot esdevenir en un somriure (més la consqüent deshinibició). Una sangria d'envàs bric, en altes quantitats pot ser desastrossa.



Cola: Si no toleres l'alcohol, és més que probable que beguis cocacola amb asiduïtat. Sense sucre, sense gas, sense cafeïna, sense res...opcions n'hi han de milers, però sempre addictiva. Personalment la trio full-equiped, amb gel i llimona.



Ginger Ale: El meu particular descobriment d'aquesta temporada. Refresc carbonatat amb gengibre i llimona. Ultra-efervescent i bon entrant per a un bon àpat. A més no porta alcohol. Sens dubte es porta el premi de la temporada.



Està clar que em deixo grans clàssics, com el Nestea, Els refrescos clàssics o la Orxata. Algu em refresca la memòria?


diumenge, 29 de juliol del 2007

Historia

"Estos hechos son desagradables, lo sé, pero la mayoría de hechos históricos son desagradables."

Aldous Huxley -Un mundo feliz-

dimarts, 17 de juliol del 2007

El proyecto de final de carrera más largo del mundo

AVISO: ES LARGO

Todo empezó hará ya un año, en que me puse manos a la obra a ver de qué iba el prácticum al que me apunté. Mi objetivo era claro: hacer un practicum en investigación para saber de qué iba realmente eso de la investigación en psicología; pues ya había trabajado de becario de RR.HH. y como salida profesional no me convenció. Quería tener una opinión propia y clara sobre ese mundillo y, a día de hoy, doy por más que cumplido ese objetivo, a veces incluso creo que lo he cumplido varias veces.

Mi tutor me citó en Junio para una breve reunión (me doy cuenta que ya hace más de un año de eso). Él quería saber de dónde partíamos y hacia dónde podríamos ir, es decir, marcar un poco el camino que íbamos a seguir juntos. Me comentó que iba a ser un semestre de empaparse de un tema en cuestión en la UAB y si un caso avanzar algo, para más adelante en el segundo semestre, ir a una clínica de bastante prestigio de oftalmología para acabar de formar la investigación y pasar a hacer el experimento.

Parecía que la premisa obligatoria en todo esto era que el tema fuera relacionado con la visión, más concretamente con algo que se pudiera medir o realizar en la clínica, aprovechando todos los medios que me proporcionarían (en condicional porqué si al final hubiera hecho algo de oftalmología me hubiese gustado ver hasta qué punto me hubieran echado un cable...), pero al mirar temas e historias no me metí muy afondo con algo de visión, pues cualquier cosa tenía más que ver con oftalmología que con psicología. Así pues y después de un tiempo, mi tutor me comentó que tampoco era extremadamente necesario hacer nada en la clínica, me dio libertad en hacer una investigación de cualquier tema y más adelante, ya veríamos qué iba a hacer yo en la clínica, incluso igual no iba al final (una libertad de la que más adelante sería preso).

Cuando llegó septiembre, lo tenía decidido, quería hacer algo de seguridad vial, algo de percepción del movimiento, inspirado con el tema de la pérdida de la noción de velocidad al ir conduciendo una autopista por ejemplo. Me gustaba la idea de poder poner algún tipo demarcas que se percibieran diferentes al ir a mayor o menor velocidad; pero no llegó a prosperar, pues de aplicación muy bonita, era difícil crear una situación experimental clara y simple dónde pudiera controlar todo tipo de variables (cómo lo haría con un video de una autopista?¿, en esto la profundidad es muy importante y con una pantalla de ordenador no se pueden hacer milagros). De hecho, fue allí cuando ya me di cuenta de lo guapo que es eso de programar algo, en que Suriname me echó una mano con Visual pero no llegó muy lejos (me acuerdo de ese día que quedamos para que me explicaras como programar algo y en lugar de eso me lo hiciste todo tú solo, como resultado bien, ahora no aprendí nada), y eso que tan solo era el primer paso de todo: establecer la distancia mínima en que percibimos movimiento. El tema se puso peliagudo sería el primer punto de ofuscación pero disponía de tiempo y no me preocupó.

En una de las miles de charlas que tuve con A.M. (mi tutor) me enseñó un paper de un estudiante de doctorado de la UB sobre una ilusión más o menos curiosa: la color-motion asynchrony. No voy a entrar en detalles, pero imaginaos una serie de puntitos que se mueven repetidamente de arriba a bajo de la pantalla, es decir que van rebotando; además también imaginar que van cambiando de color de verde a rojo y viceversa. Pues bien, parece ser que para que veamos los dos cambios a la vez, el color debe cambiar 80 milisegundos antes que el rebote. No es que no me dejara dormir por las noches, pero me molestaba que le dieran tanta importancia a algo que contradecía todo aquello que durante la carrera me habían obligado a saberme de memoria: que el movimiento se percibe más deprisa que el color. Aparentemente debe ser así, pues sino que alguien me explique si es capaz de ver el color de una pelota de tenis antes de intentar esquivarla (en una situación en que no te esperas que te tiren una pelota a la cara, no sé si me explico... y sé de qué hablo).

Bien, pues me metí a fondo con eso y probé con Flash, con Visual Basic, con Direct RT hasta con Powerpoint, todo para no meterme con lo que acabé hasta las pelotas: Matlab. Una vez llegados a este punto, me tuvo que ayudar todios (desde aquí os doy las gracias), aunque no me pudisteis servir de gran cosa pues no era solo Matlab sino también Psychtoolbox, una especie de plug-in que ya va por libre con sus funciones etc.

Seguí adelante modificando un experimento ya hecho de A.M. y compañía (podeis buscar flash lag effect en google), y aunque estoy resumiendo mucho, prácticamente eso me llevó desde enero hasta el mes de Julio. Se solucionaron problemas, como poder contar bien un tiempo de reacción, tiempos de aparición de las bolitas, además de reformulaciones infinitas del objetivo de la investigación, cambiando de tarea, de estímulos, bolitas, puntos, colores, etc, todo sin parar hasta el 5 de julio, fecha en que doy por finalizado mi practicum, mi “pequeña” investigación.

Sólo comentar que presentamos esta investigación al 2º Congreso Ibérico de la Percepción, en Madrid, que tuve dos días de machaque de conceptos e historias de psicología pero que estuvo bien; ya que no todos los días puedes ver catedráticos no sólo hablando de psiconosecuantos sino también rajando a muerte de los distintos compañeros, de otras universidades. Eran 3 días, pero el viernes me lo tomé de turismo por Madrid y por la tarde aunque estuve en el congreso yo estaba en mi mundo, pensando en mi futuro alejado de todo esto.

Para finalizar semejante speech, os presento mi aportación a ese congreso, fue presentar un poster en una sala junto a otros posters (todos estudiantes de doctorado para arriba) y aunque un par de profesores y una rusa me tocaran un pelín las bolitas (no, no tenía nada que ver con la Kournikova os lo aseguro), me gusta pensar que era uno de los trabajos (de poster) más rigurosos (aunque pasamos por alto muchas cosas) y más interesatnes desde mi modesto punto de vista.

PS. se me pasó comentar que mí paso por la clínica fué obligatorio, que perdí cada minuto de cada lunes yendo para ver como se hacia un copiar pegar en un Excel, que aunque sí aprendí un par de cosas de trigonometria, no esperaba encontrarme lo que me encontré y mucho menos ver el mal compañerismo que, a pesar del mucho prestigio que puedan tener, se puede dar en una clínica privada.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Democracia

"Nosotros vivimos en una época en que prácticamente todo se puede debatir. Pero hay algo de lo que no se habla nunca: la democracia. Hablamos tanto de democracia y no nos damos cuenta de que nuestras vidas son regidas por organismos que no son democráticos. Tú no elegiste el Banco Mundial o el Fondo Monetario Internacional. Esto es plutocracia. Son ricos los que gobiernan"


-José Saramago

divendres, 6 de juliol del 2007

Força, patiment i autosuperació

Ja fa un temps que estic apuntat a arts marcials, desgraciadament no puc anar-hi gairebé mai però quan puc hi vaig i quan hi vaig em sento molt be. Son unes sensacions que no havia viscut mai i estic molt content de haver tingut la oportunitat de provar-ho.

Concretament fem entrenaments basats en les antigues ensenyances dels monges de Shaolin, fem sobretot Kung Fu Shaolin i Tai-Chi Chuan.

Recordo els primers dies que vaig assistir a una classe de Kung Fu, em va sorprendre la rectitud, el respecte i la serietat de la classe. Recordo que en grup estàvem fent una forma i anàvem tots molt perduts, cadascú al seu ritme i sense moltes ganes, llavors el nostre instructor ens va castigar, ens havíem de posar amb les cames força obertes com si estiguéssim assentats sobre res en una posició molt baixa i molt dura, va ser un dels primers patiments, una primera batalla de el meu cap contra el meu cos, el meu cos volia rendir-se volia acabar, les cames em tremolaven i cada cop em feien més mal, el meu cap en part també volia acabar amb el patiment. Per una banda pensava que m’he apuntat voluntàriament per patir, que què estic fent aquí i pensava en rendirme, però sabia que era la opció fàcil. Per una altra veia com els meus companys aguantaven i pensava que si ells estaven aguantant perquè no podia aguantar jo. Finalment vaig aguantar, i vaig aguantar tota la classe, al sortir em sentia molt bé, com si hagués superat una situació adversa i estava orgullós de mi mateix. Després de fer més classes em vaig adonar que aquest es el verdader entrenament, el patiment, la força, la autosuperació, te n’adones que pots arribar a fer i a superar coses que mai haguessis pogut imaginar.

Cada classe, igual que cada situació a la vida, és una lluita entre lo fàcil i lo còmode que porta a estancar-te, i lo dur i complicat que et permet millorar com a artista marcial i com a persona, i et fa sentir lo agraït de donar i notar suport dels teus companys encara que només sigui amb les mirades que ens fem.

Al Tai-Chi a diferencia del que la gent pugui pensar al veure a algú practicant, es molt present aquesta batalla entre la ment i el cos on la força mental juga un paper molt important, des del punt de vista d’una persona que acaba de començar i encara li queda molt per aprendre, crec que és una experiència molt positiva i et fa apreciar molt més els moments bonics que té la vida i ser més fort en els moments més delicats, tot això i més a banda és clar de la bona salut física que t’aporta.

dijous, 5 de juliol del 2007

¿Tienes el Factor X?

Paul Potts és un concursant del Factor X del Regne Unit. A diferència dels d'aqui, ell va sorprendre amb una gran veu en el dia de la seva estrena. Un venedor de mòbils, en aparença bastant friki, impressiona al jurat i espectadors amb una gran veu, pròpia de les grans óperes.



Ben d'hora li ha sortit una nova versió del éxit que el va portar a la fama. És l'anomenat poder de la Internet.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Boda Sergi-Sandra

Un miembro de ElNostreMón se casa.
El Sergi i la Sandra s'han casat!!!
La foto "official" amb tota la PenyaSkin de ElNostreMon.


Els desitgem molta felicitat i que tinguin un bon i inoblidable viatge de noces.

dijous, 28 de juny del 2007

Si lo crees, lo eres


Últimament parlem molt sobre el tema de la seguretat en tu mateix.
En aquest post, intentaré explicar la meva opinió.
Jo crec totalment en la popular idea de “si vols, pots” o “impossible is nothing” com diu una campanya de publicitat, però em centraré mes en el “si t’ho creus ho ets”.
Tu pots portar una americana i uns pantalons molt lletjos, una camisa hortera i una corbata cridanera sortida d’un videoclip dels vuitanta, però si tu t’ho creus, la gent et mirarà amb admiració.
A continuació intentaré exposar un exemple pràctic sobre la teoria de la seguretat.
Suposem un home jove F de entre els 23 i els 28 anys i posem que treballa al departament de suport informàtic d’una immobiliària o una asseguradora (per a posar un exemple). Ell veu com el seu company D, posem que es un comercial, que ha intimat amb totes les companyes, “causa furor entre la muchachada” i té rècord de vendes (això últim no ho sabem del cert). F no entén res doncs D no utilitza bé els temps verbals acabats en amos (jugamos => juguemos), la seva cultura està entre el fitxatge de Henry i la destitució de Capello, vesteix amb uniformes de mafiós barato, un cinturó de pell d’algun estrany rèptil i sabates a conjunt que semblen tretes d’una tenda de lloguer d’esquís, intenta pentinar-se com un jugador de futbol i utilitza ulleres d’aquestes que venen a la platja.
La teoria confirma que aquest subjecte pot portar la roba més lletja i extravagant que pot trobar a la secció de trajes del zara, però en canvi ell es creu que es menja el món.
D’aquest cas es poden treure dues possibles explicacions, la primera queda fora d’aquest plantejament i explicaria el perquè de les companyes de feina però seria un tema físic i genètic. La segona és la que ens preocupa en aquest post, aquest personatge s’ho creu i això li dona seguretat. Ell entra per la porta amb aquell uniforme horrible, aquella palm últim model que no sap fer servir més que per a mirar l’hora i fer alguna fotografia de les noies que..., però tot això no importa perquè ell s’ho creu, es creu que val molt i transmet aquesta sensació a la gent que l’envolta i “obté èxit” a la vida.

dissabte, 23 de juny del 2007

"MuuuUUUuuy" interesante

No suelo hacer posts de e-mails que recibo, pero este es de aquellos que reenviaria a un par de amiguetes. En lugar de enviar correo feuvedobleese (forward) lo pongo en un post y de esa forma si no te interesa, no te lleno la bandeja de entrada del correo.

ESTUDIO CIENTIFICO...

¿Qué es lo que hace que los peos tengan olor?
El olor de los peos proviene de pequeñas cantidades de Sulfuro de Hidrógeno y Azufre (Ácido Sulfhídrico) libre en la mezcla. Cuanto más rica en Azufre es su dieta, más de esos gases van a ser producidos por las bacterias en su intestino, y más hediondos serán sus peos. Alimentos como cebolla, coliflor, huevos, son notables por producir peos apestosos.

Por otro lado, por ejemplo, las caraotas o frijoles, producen grandes cantidades de peos, aunque no necesariamente hediondos.

¿Porqué los peos hacen ruido?
Los ruidos son producidos por la abertura anal. El ruido depende de la velocidad de expulsión del gas y de cuan estrecha sea la abertura de los músculos del esfínter anal. En términos populares, un culito bien apretado va a tronar más fuerte. Por eso aquello del peo sorpresa, que a pesar de tratar de sacarlo "soplado" (silencioso), sale bien tronado ante las caras perplejas de los demás (como si ellos nunca se hubieran tirado uno y fueran "extrapedestres")

¿Cuánto gas produce una persona normal?
En valores promedio, una persona produce el equivalente a cerca de un litro de peos por día, (Vaya si somos una cajita de sorpresas, más bien una caja de peos, así que suéltenlos o van a explotar como globos) distribuidos en aproximadamente ¡14 peos diarios!.... así es, ¡ni lo nieguen! .

A ver, haciendo cuentas, somos 6 mil millones de habitantes en la tierra, esto es 6 mil millones de litros de peos POR DÍA, casi 90 mil millones de peos por día. Que ya no le busquen los científicos, ahí está el "peo" del calentamiento global y el efecto invernadero.

Puede ser difícil para Ud. determinar el volumen de sus peos diarios, pero Ud. puede estimar cuántas veces al día se tira peos.

Piense en esto como en un pequeño experimento científico:
Anote todo lo que come y cuente el número de veces que Ud. se tira un peo.
Además puede anotar ciertas consideraciones sobre el olor de sus peos. Descubrirá una relación causal entre lo que come y el hedor de sus peos.

¿Cuánto tarda hasta que el peo llega a la nariz de alguien?
Depende de las condiciones atmosféricas, humedad y velocidad del viento, también de la distancia entre las personas. Los peos también se dispersan; su potencial nauseabundo disminuye con la dilución.

Hay quien presume de poderes sobrenaturales, como hacer "levitar" o volar las sábanas de la cama. En realidad sólo es un peorro potente y, muy posiblemente, próximo divorciado por intento de asfixia, piénsenlo, ¿acaso no son los peores?, los más difíciles de dispersar, parecen "pegajosos".

Condiciones excepcionales existen cuando el peo es liberado en un área pequeña y cerrada, como un ascensor, un cuarto pequeño o dentro de un automóvil, porque esas condiciones limitan la cantidad disponible del diluyente (aire) y el peo va a permanecer en una concentración que permitirá su percepción, por más tiempo, hasta que se condense en las paredes.

¿Algunas personas nunca se tiran un peo?
No. Si una persona está viva, se tira peos, ¡seguro!, aquí no hay excepciones ni milagritos. Algunas personas, está comprobado, se tiran peos horas después de fallecidas.

¿Los hombres se tiran peos más que las mujeres?
¡Nada más falso! Las mujeres se tiran peos tanto como los hombres. El caso es que los hombres tienen menos vergüenza; por el contrario, bajo ciertas circunstancias, es un orgullo tirarse peos más sonoramente, más veces y más olorosamente que otros.

¿En qué momento se está más propenso a tirarse peos?
De hecho, durante las mañanas, cuando está en el baño. Esto es conocido como "Cantata Matinal". Si es Ud. un "gentleman", puede conseguir una buena resonancia y ser oído en toda la casa….Aquí entre nos, con tantos problemas en la vida diaria, ¿acaso no es un inmenso placer reventarse una buena batería de peos bien sonoros en la mañana?. Sin duda se disfruta tanto o mas como el estirarse..

¿Las Caraotas (conocidos como frijoles, habichuelas, porotos, beans, etc.) hacen que las personas peorreen que jode?

Los frijoles contienen azúcares que los humanos no pueden digerir. Cuando esos azúcares llegan a nuestros intestinos, las bacterias hacen una fiesta y producen mucho gas. Otros productores notables de peos son:

- El maíz, la pimienta, el repollo y la leche.

¿El peo es un eructo que salió del lado equivocado?
No. La frase "El eructo es un peo que tomó el ascensor" es puro folklore. El eructo viene del estómago y tiene una composición química diferente a la de un peo. Los peos tienen menos aire atmosférico y más gases producidos por bacterias.

¿A dónde van los peos que aguantamos? ¿Cuántas veces uno se aguanta un peo, pretendiendo soltarlo en la primera oportunidad apropiada, y después descubre que ha desaparecido? ¿En realidad salió lentamente, sin que la persona se diera cuenta? ¿Fue absorbido por la corriente sanguínea? ¿O qué es lo que en realidad pasó?
Los médicos están de acuerdo en que el peo no es ni liberado ni absorbido. Simplemente vuelve a los intestinos y sale luego. Esto reafirma el hecho de que los peos no se pierden ni se destruyen sino que sólo se "demoran".

¿Es posible "encender" los peos?
La respuesta es sí. Normalmente los peos incluyen Metano e Hidrógeno, ambos gases inflamables. Por esto, Ud. debe tener en cuenta que intentar la ignición de un peo puede ser peligroso. No sólo la llama puede retroceder y subir nuevamente por su colon, sino que también su ropa o lo que estuviese cerca, puede prenderse. Las estadísticas confirman que cerca del 25% de las personas que lo intentaron, quemaron sus nalgas y los pelos del culo. Los peos, curiosamente, tienden a producir llamas azules o amarillas.

¿Es normal que a uno le guste tirarse peos?

Sí. No obstante, si una persona se tira peos en una cantidad que le trae problemas, debería consultar con su médico de inmediato.

¿Otros sienten más el olor que el propio autor?
El peo debería (en teoría) oler tanto para el que lo emite como para las otras personas, pero quien lo hace tiene una ventaja por el hecho de haberlo propulsado lejos de su cuerpo, en dirección opuesta a su nariz.

Sin embargo, tirarse peos contra el viento, anula esa ventaja.

dissabte, 16 de juny del 2007

Transformation in the night

Aqui on el veieu, el jove homenet llop sembla una bona persona de dia, però en arribar la nit, en el moment més imprecís, les orelles se li afilen i li'n surten els ullals, disposats a clavar-se al coll de la víctima innocent.

Es per això que des d'aqui, a casa del Beja (i mentre ell i el Xigüi es vicien al Bola de Drac de la Wii), farem un homenatge aquesta serie tan mítica.

dijous, 14 de juny del 2007

pachelbel rant

Porto molt de temps ja entretingut amb el que sembla el final de carrera més llarg de la història! i estic del lab una mica hasta la polla, però sembla que ja començo a veure la llum i això m'alegra; però em recorda que quan acabi la investigació serà massa tard per a estudiar així que ja estic veient el setembre més a prop que mai.

Tant anar al laboratori fa que tot i no avançar gaire feina no tingui massa temps lliure per a fer coses al tornar a casa com per exemple, practicar la guitarra. La tinc allà morta de fastig però és que a les mil de la nit no es plan de fer el guitarreo.

Això sí, encara m'enrecordo d'alguns acordes i aquesta és la excusa patillera per penjar aquest vídeo! Es tracta d'un tio que sembla força cremat de tocar sempre els mateixos acordes, tot i ser amb un chelo, la cosa va més enllà:




dissabte, 9 de juny del 2007

INDIGNANT

Acabo de vuere el partit del barça i porto un cabreig del mil!!
Nomes vull dir, que aquesta lliga la perdrem pels canvis q ha fet el Rijkaard a la 2ª part, i sobretooooooooot xq a ficat al patan de l'Oleguer, q per culpa seva el Tamudo a fet el 2on trencant la linea de fora de joc que havien fet puyol i ''Mr. T''.A part on vas posan al Gudyd 'inici si es un tronquito, abans Giuly q per lo meny corre!!!I dp on va canviant-lo pel guarro del Motta, no ho entenc!!

Que opineu Oleguer al carrer i Rijkaard tb?¿¿?
I a qui mes fotrieu fora?¿¿?

diumenge, 3 de juny del 2007

JUSTICE(live)@PrimaveraSound2007

Al final gràcies al Dani hem conseguit asistir a una actuació de Justice i gratis (per anar a veure’l vam escoltar el temazo we are your friends al leadmill i ara ens ha aconseguit entrades gratuïtes per a assistir al primavera sound i poder veure’ls en directe), i a sobre en directe! No era una sessió amb dos plats i tira sinó que amb mil samplers i sintetitzadors ens van oferir un directe esplèndid que va superar almenys les meves expectatives.
No dic més us deixo aquí un parell de vídeos que vam gravar am la càmera del xavi.



dilluns, 21 de maig del 2007

PRIMAVERA SOUND '07 - JUSTICE


He estat mirant la web del primaversound '07, i he vist que si que hi estarà JUSTICE,encara que en el seu myspace no surti res.Pero als forums del PS '07, surt que si que hi serà, i a+ res de punxar tipus el fan a les discos, sino q faran un directe amb les seves cançons i els seus remixos,o sigui q potser brutal.........eso si es dijous 31 a l'escenari CD DROME BY VUELING, i a en principi a les 2.00h, si tot va bè i no es retrasa tot com sempre.
Pero com q lo qmes interesa es el preu,pel que he llegit l'entrada per la nit nomès val 20€, i es un preu raonable. Tb he mirat la web del summercase i nomes veure els preus.....directament he xapat,xq pot star wuapo pero, 105€ com fica a la web.....es una exageració enkara q siuguin 3 dies.
Pel que fa a les entrades del PS'07 es poden comprar per internet(ticktack tickets,atrapalo...) o em sembla q tb a l'FNAC.

diumenge, 20 de maig del 2007

La caida

dimarts, 8 de maig del 2007

vicio semana después del puente


Recordeu aquell joc flash de fotreli amb un bate a un pingüí i que gràcies a mines el cap del pingüí podia arribar més lluny? pos aquest es una de les mil versions d'aquest tipus de jocs.

Mola pq veus als hamsters tope de motivats i hi han diferents coses que et fan anar molt lluny. Llàstima que no hi ha també record d'alçada, pq he arribat tope d'alt, després d'arribar a l'espai, he trobat una segona linea plena de artilugios com els de més abaix, però allò ja és més chungu. Deixo que proveu una mica aquí: Hamsters!

PS: us he ficat el meu record hasta la fecha per a que us piqueu una mica, 438 un tiro, 1037 en total

dissabte, 5 de maig del 2007

Més Justice

Conversaciones




Conversacions després de tancar la biblio, després de plegar de la feina, decisions, plans, records, tertúlia.

dijous, 3 de maig del 2007

Resum 1 anyet

Abans de tot, aquest post conté molts enllaços, molts ja ho sabeu (suposo que tothom) però per si un cas el meu consell és anar llegint i clicar l’enllaç mentre es manté premuda la tecla shift (la de la fletxa cap amunt sota el bloq Mayus) i així el enllaç s’obrirà en una nova finestra. Dic això perquè m’agradaria buscar la opció que al bloc, els enllaços s’obrin sempre en una finestra nova.

Doncs si nois ja fa un anyet des del primer post del blog, i han anat passant moltes cosetes que hem anat comentant aquí.

Primer recordo uns “piques” amb fotos nostres i fotos de les festes on jo personalment no vaig voler entrar, despres els deus varen calmar la maror. En Chakann ens revelava el seu problemet amb l’hisenda noruega i de sobte un altre enfrontament entre els membres del grup! La discòrdia entre el nom del blog que no va portar enlloc ja que el nom del blog no ha variat, més que res perquè el Barça va guanyar la Champions i es va oblidar tot. També han hagut vídeos mítics com el que retratava fidelment el nostre grup quan sortia de festa, el cop de cap de Zidane al mundial o el genial videoclip de Leonardo Dantés. També hem parlat de el nostre treball, el meu robot de final de carrera, les primeres idees del pràcticum d’en Chakann (podria fer un ara sobre com ha canviat la direcció del rumb) i fins hi tot de la nostra vida, la nostra aplicació estudiantil, els nostres ligues, etc.

El blog ha viscut una de les nostres millors aventures, el Dani ens anunciava que marxava a Sheefield i nosaltres que anàvem a veure’l!! I vam anar, va estar “tremendo”, les festes del Leadmill, el sopar davant el big ben, etc. I com no va quedar reflexat també al nostremón i amb més d’un post.

Han hagut també festes al Razz amb poster de fotos per a fer enveja inclós, festes més light, la mercé 2006...

Hem parlat de política, hem fet art també cinema i esport i fins-hi tot hem filosofat sobre el sentit de la vida i sobre les nostres capacitats com a persones. Hem discutit sobre televisió, jo em vaig rapar, ens van timar, vam fer un concurs de tires còmiques i moltissimes coses més que podeu trobar al menú desplegable de la dreta, ordenat per mesos.

dimecres, 2 de maig del 2007

I'm One year old