Molt Bones senyors! Trobo, Uri que tens tota la raó, també m'haig d'excusar, ja no em conecto tan sovint i quan m'hi conecto es per mirar els e-mails i prou, en canvi si que haig de confessar que sovint tinc 5 minuts, alla on estigui amb la PsP, la biblio o casa un amic per llegir les vostres anècdotes, eh po de totes maneres hi ha gent que actualitza menys sovint que jo !! Diguem doncs que em dono per "aludido" pero amb un 7 sobre una escala del 10 (on 0 serien els que escriuen molt i 10 els que no escriuen gents). Jo us poso una foto de les vistes del meu lloc de treball, són impresionants, de vegades penso si és el millor del meu treball..No és que em vagi molt malament, si no és que les vistes són acollonants..!De vegades engancho a algun company mirant per la finestra amb 3 clients als que atendre...O per telèfon quan fan reserves sovint pregunten:
- Pot ser la taula del costat de la finestra??
-Estan totes reservades les de la finestra senyora...
-Doncs res gràcies!
Al·lucino quan em dien això... (pasa el mateix amb els fumadors, com no es pot fumar..) . Ja sé que la foto no es veu molt bé..Esta feta amb el mòbil que em va "regalar" Vodafone i ja se sap, a caballo regalado...Per altra banda, comentar també que ja s'han acabat les meves nits dormint a Barcelona perquè els de TMB són tan primitius que no tenen ningún mitjà de transport acceptable que et porti a altes hores de la matinada fins a Sant Cugat, ja tinc pàrking a sants, al costat del Hotel, ara normalment, baixo en cotxe tot i que no paro de mirar pis per la zona...Aquests dies a classe de sumiller m'està donant classe el sumiller del Bulli, és l'amo..
En fi senyors a vera si actualitzo més sovint, si més no els meus dies lliures!!!

Va de disseny, decisions, footing i cinemafreak

Hola gent,

Amb aquest canvi d'imatge començo la nova etapa del bloc amb el missatge de que hi han algunes propostes per al header de la pàgina i que contra més millor. Jo començo a creure que això de les fotos és xungo perquè últimament mai coincidim, com deia el post del macus, cada cop és més difícil juntar-nos tots. Crec que una bona foto, algo tan senzill com el que hi ha ja quedaria prou bé. Pero para gustos los colores, així que us animo a seguir inventant.

Feta aquesta intro, començaré a explicar una mica la meva vida, car el meu ego ho necessita. La setmana passada tenia la intenció de començar una vida més sana, i es per això que juntament amb el Xavi vam decidir agafar un parell de dies per sortir a fer footing pel Parc Central. Varem parlar del bloc, de perquè només escrivim uns pocs, de quin és l'objectiu... Abans de treure conclusions ja treiem l'estòmac per la boca.

Jo crec que per a mi, el bloc agafa interés quan ens expliquem històries del dia a dia, allò que quan ens tornem a veure en un temps te n'oblides d'explicar, i en canvi haigueres volgut que se sabés, i és per aquest tipus de posts pel que no puc de deixar de entrar cada dia. Malauradament actualitzem bastant poc. És per això que m'he autopromès de deixar de fer posts del estil Yonkis, perquè ja tinc les webs que em fan això, o si més no, m'obligaré a completar-ho amb una mica d'anècdotes, vida diària, històries, opinions, comentaris, per tal de diferenciar-lo.

D'altra banda, animo a escriure als que no ho han fet. És tota una experiència poder expressar-te obertament a tothom qui vulgui escoltar-te, estem la dècada dels egoblogs i qui no en té un no existeix! i per aquells que no saben com, o encara no tenen la compta activada, que no dubtin a escriure, que mínim tenen un lector. Crec que la gràcia recau en que tots sabem de tots.

Totes aquestes coses em van passar pel cap per tal d'oblidar la pulmonia que anava a agafar. Aquest cap de setmana em vaig comprar una sudadera perquè no en tenia cap per fer esport, i no es gaire recomanable sortir amb samarreta pels temps que corren, tal i com vaig fer.

Per cert, vaig pendre una foto del termòmetre del Portal de l'Àngel, amb la decoració nadalenca. No es veu gaire bé, però ja us dic jo que posava 21 graus a les 8 de la nit... Sembla que aquest any, la contaminació, l'efecte hibernacle, i totes aquestes coses per les que sempre es fa alerta i mai cas esta fent efecte. Si es que ens estem carregant el nostre món (no el bloc, l'altre) i no té garantia que valgui.

I per acabar, comentar que calen més sessions de cinefreak amb un Lambrusco peleón. Que vale, potser Vaya par de Idiotas no és la millor peli freak del món, que és superada amb diferència per "Dos tontos muy Tontos", però crec que hi ha una àmplia biblioteca de pel·lícules per tornar a redescobrir, tals com Este muerto está muy vivo, entre d'altres.



I bé doncs, m'estic dormint i demà he d'anar a treballar ben d'hora, així que per avui ja n'hi ha prou, ja seguiré un altre dia. Us deixo amb una cita que vaig llegir l'altre dia de no sé on i em va agradar:

"No soy un completo inútil, por lo menos sirvo de mal ejemplo."

PD: Xavi quan tornem?

So trendy and cute!

I bueno després de rallar tant amb que volia cambiar el ja popular template verd de Blogger, avui el Marc i jo ens hem decidit a fer el canvi i probar amb un altre que hem trobat per la xarxa.

Ell ha editat la imatge de capçalera i jo m'he encarregat d'ajustar l'estil del codi. I el resultat és aquest que veieu, més simple i espai més ample. És millorable, pero m'agrada bastant més que l'anterior. Tampoc es que blogspot deixi fer gaires virgueries, però ja és algo.

A partir d'ara, acceptem peticions de canvis per veure que millorarieu.

Celebrant un cumple al Razz

Ahir dissabte 18 en Macus, un ex-office i jo, havíem quedat per anar a Barcelona (poblenou) a celebrar el cumple d'una amiga esborrajadíssima i que segur que tots estem d'acord qualifican-la com El alma de la fiesta: la Ile.

Divendres vaig quedar amb el Juan, un excombatiente de la carpa, per a abans d'anar al restaurant fer unes birrilles i mig passar la tarda del dissabte. Vam quedar a Urquinaona i pel que sembla no ens vam acabar de posar d'acord, pues jo estava esperant a la plaça, el macus va venir més tard i el Juan estava a l'andana de la línea vermella esperant-nos mentre jo creia que ens esperaría a l'andana de la línea groga.

Sort que com sempre el Juan va deixar anar una d'aquestes reflexions que et fan pensar i com sempre la clava:
"Si no nos vemos pues nos llamamos y ya está. Faltaría más que tanta tecnología que si cámara, que si politonos y luego nos perdemos sin localizarnos por no llamar."
Sembla obvi, però es que és molt cert. Evidentment ens vam acabar trucant. Vam agafar el metro i vàrem sortir a la parada de Llacuna.

Llavors ve la pregunta clau, "Xavi, a on està el restaurant?¿" bona pregunta pues bien "era el restaurant... ni idea, no menrecordo pero el carrer era... joder.. ni puta idea!" total que amb un esforç contundent em va sortir el carrer Dr tudela i el numero això si, el 220. Però clar, cap a on? era evident que no era al costat de la parada i no ens orientavem ni pa' tras. Vam mirar el plànol del metro, mig memoritzant-lo, una vegada estem caminant resulta que cadascú l'havia interpretat a la seva manera: un deia q cap a la dreta era el nord, un altre que al revés etc; la qüestió es que vam començar a caminar a pelo i prou, tant a pelo com que caminant caminant enlloc d'anar direcció al carrer del restaurant, nàvem més aviat en direcció al gran el falo de colors:
Sí en efecte, la torre Agbar, molt chula i de nit molt guapa, fins a una hora pq despres resulta que l'apaguen (mira los liiistos).
Acceptem que ens havíem perdut i comencem a preguntar, primer a una parella que sortía dun cotxe.
-la calle Dr tudela?
-Tudela?¿ ni idea lo siento...
Seguim tornant enrere i li preguntem a una dona que treballava amba quells micro-cotxes de BCNeta!
-La calle Dr Tudela?
-Querras decir Dr Turrueta, sí, hacía allí pim pam pum.
Valeeee mea culpa esque no es pot recordar el nom del carrer Dr turrueta si després has de recordar tb el nom del restaurant: Kuletos. total que se pierde en mi memoria.

Per fi arribem, decidim fer una birrilla amb braves, braves de les bones patatas PATATAS, eso que hay que pelarlo etc, sembla mentida lo dificil que es trobar un bar on et fiquin braves que no siguin congelades. Quan ens posem a jalar i beure ens truca la anfitriona del cumple.

"Wewewewewe uuuh, yehaaa, eh, eh, que on esteu? " i jo "acabem d'arribar i ens estem fotent unes birrilles al costat del restau.." de cop em talla i "eeeh ja se us veig!!" i penja.
Sentim de fons algú que comença a cridar desde l'altre costat del carrer i després de fotrens les birres i les braevs de cop nem a fer una altra ronda a on estava ell amb dos compis seus; nos ense abans haver fet un amago de simpa sense voler.

Del sopar que puc dir? fua la veritat esque hi havia gana, les birres començaven a fer efecte i jo nomes veia que hi havia massa ampolles d'aigua com per a que la nit es mantinguès, sort que van començar a portar vino tinto peleón.

Tot i que la intenció era pillarla, tp era plan de no menjar res mentre no portaven els plats jo vaig començar a menjar de la decoració que hi havia a la taula. D'acord de fet no era decoració eren una mena de plantes amb formatge i nueces, pero esque eso quien se lo come? algú deia que té un nom.. amanida crec, jo vaig fer veure que sabia de que parlava i seguia picant nueces.

Després sangría, sangría, menjar, butifarra, churraso, calamarcillos, sangria, sangría sangría, cubates, etc.

Una vegada al Razz impressionant no diré gran cosa però la veritat esque m'agrada bastant s'omple molt pero hi ha de tot i el Dj t'escolta quan li dius algo, fins i tot tenen un montón de papers al costat de la cabina per a que fiquis la teva proposta i ara ve lo guapo: se les mira de veritat!

Sobre lo de al Razz que expliqui alguna cosa en Macus perque jo ja estic cansat descriure i veig que el barça esta jugant bé així que vaig a escoltar bé la radio; are bé nomes dir que al dia següent m'he llevat amb molt mal de cap, sangría potser?

foto de la nit

'Nos juzgamos a nosotros mismos por lo que no nos sentimos capaces de hacer, mientras que los demás nos juzgan por lo que hemos hecho.'

Henry Wadsworth Longfellow

No te ralles

Avui he llegit un email d'aquests que envien en cadena, no acostumo a mirarme'ls però aquest m'ha fet gracia i l'he acabat de llegir, aquí us el poso:

Le llaman la crisis del cuarto de vida, te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que apenas sabes donde estás ahora.
Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos; es más pequeño que hace unos años atrás...
Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y coordinar horarios... por diferentes cuestiones: trabajo, estudio, pareja, etc...y cada vez disfrutas más de esa cervecita que sirve como excusa para charlar un rato.
Las multitudes ya no son "tan divertidas"... hasta a veces te incomodan. Y extrañas la comodidad de la escuela, de los grupos, de socializar con la misma gente de forma constante.
Pero te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de todo. Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos no son exactamente las mejores personas que has conocido y que la gente con las que has perdido contacto resultan ser amigos de los mas importantes para ti.

Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con más dolor.
Te rompen el corazón y te preguntas como esa persona que amaste tanto te pudo hacer tanto mal. O quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué no puedes conocer a alguien lo suficientemente interesante como para querer conocerlo mejor. Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de novios y algunos empiezan a casarse.
Quizás tú también amas realmente a alguien, pero simplemente no estás seguro si te sientes preparado para comprometerte por el resto de tu vida.

Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque no terminas de tomar una decisión.
Los ligues y las citas de una noche te empiezan a parecer baratos y emborracharte y actuar como un idiota empieza a parecerte verdaderamente estupido.
Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y significa mucho dinero para tu pequeño sueldo. Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo que pensabas que estarías haciendo. O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo. Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre lo que quieres y lo que no. Tus opiniones se vuelven mas fuertes. Ves lo que los demás están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco mas de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu vida y adicionas cosas a tu lista de lo que es aceptable y de lo que no lo es. A veces te sientes genial e invencible y otras... solo, con miedo y confundido.

De repente tratas de aferrarte alpasado, pero te das cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra opción que seguir avanzando.
Te preocupas por el futuro, préstamos, dinero... y por hacer unavida para ti. Y mientras ganar la carrera seria grandioso, ahora tan solo quisieras estar compitiendo en ella.

Lo que puede que no te des cuenta es que todos los que estamos leyendo esto nos identificamos con ello. Todos nosotros tenemos "veintitantos" y nos gustaría volver a los 17-18 algunas veces. Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito, un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la mejor época de nuestras vidas y no tenemos que desaprovecharla por culpa de nuestros miedos... Dicen que estos tiempos son los cimientos de nuestro futuro

Parece que fue ayer que teníamos 18...¿¡Entonces mañana tendremos30!? ¿¿¿¡¡¡Así de rápido!!!???

HAGAMOS VALER NUESTRO TIEMPO...¡QUE NO SE NO PASE!

La vida no se mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos que te dejan sin aliento.

a todos los veinteañeros...no te rayes.

Joia Audiovisual

Aqui os deixo una joia audiovisual de l'epoca. ¡Quins grafismes! ¡Quina animació!
L'únic home que necessita una pertiga per clavar una patada voladora o que es dona un chapuzon per no perdre l'oportunitat de pujar en una "calabera/seahawk 210" inflable.

Il•lusions visuals i de pensament

Bé, aquest matí he acabat el famós projecte de les il·lusions, on també estava treballant el Xavi, ell de fet encara no ha acabat ja que demà li queda presentar les il·lusions a tothom qui vulgui passar-se per allà ( dimecres 15 de 15 a 19 hores ).

Explicaré una mica de que tracta:

L’any passat un grup de professors amb l’ajut d’un informàtic, per a la setmana de la ciència, van elaborar una pagina web de il·lusions visuals de caràcter didàctic, aquesta pàgina era un recorregut composat per unes il·lusions flash i explicacions de cadascuna d’elles. Aquesta pàgina va ser recomanada a una de les revistes més prestigioses de ciència, la revista Science.

http://www.sciencemag.org/

Aquest any, també per a la setmana de la ciència, s’ha proposat ampliar el lloc amb alguna il·lusió visual més i incorporar a mes a mes il·lusions de pensament.

Aquesta es la direcció de la pàgina temporal nova:

http://psicol93.uab.es/dev/ilusions/

Dilluns a les 10:35 del matí

El dissabte passat vam estar parlant del blog, d'aquest blog, que si hi havia poca penya fent-ne ús, sobre quins continguts posar, etc. En Suriname va dir que havíem de posar més fotos, de sortides i tal. Indirectament em vaig sentir per al·ludit per què de fet l'única càmera que s'usa és la meva, però com entendreu no mola haver de protarla tot el putu dia a sobre a no ser que sigui a la bossa que allà sempre la porto o intento portar-la. Això no vol dir que no ho intenti i procuro portar-la sempre en coses especials i que valguin la pena recordar.
A lo que me vengo a referir, no és que la portaré més perquè la portaré igual, sinó que em vaig quedar amb la idea de posar més fotos al blog, la vaig distorsionar a la meva manera i l'he acabat entenent com "em ve de gust fer fotos digali diferents i si m'agraden les penjo" rollo fons de pantalla.
Doncs bé, després d'explicar una mica la meva vida (que de fet, també era l'objectiu del blog) penjo aquesta foto. L'he feta avui a les 10:35 mentre portava esperant uns 10 minuts al tren de sabadell, em fot haver-me d'esperar un montón si no agafo el de vint-i-algo, que vol dir matinar; por lo tanto descartao.
Respecte a la foto, bé, sempre m'ha agradat aquesta corba direcció Barcelona i he procurat que el joc amb les línies quedès bé, no té més. Una cosa curiosa, poc després de fer la foto, un avi m'ha donat conversa i hem acabat parlant de quan als seus temps els trens trigaven més de 5 minuts en passar; no ho he entès molt bé, ja que jo portava uns 15...

QWERTY Warriors

QWERTY: Mira el teu teclat i a partir de la Q llegeix les 6 primeres lletres

Poques vegades m'he trobat amb un joc tan viciant en Flash, a més amb ell s'apren a escriure més ràpidament i sense errors, el mètode de mecanografia definitiu!:

Vull Jugar!

I una de por

L'Scare Tactics és un programa de la televisió americana que porta un pas més enllà els objectius de tot reallity show del nou mil·leni: presenciar una mort en directe.

Per exemple, el Gran Hermano reunex una sèrie de personatges inicialment inestables per tal de que en conjunt aquests potenciin la seva bogeria i acabin matant-se. Porten unes set o vuit edicions aqui a Espanya i encara no ho han aconseguit, però ja queda menys... A la resta d'Europa agafa el programa un caire més sexual, però això depen de la cultura de cada pais, aqui som més gores.

Tornant al programa aquest americà, el seu propòsit és agafar a la víctima per banda i fotre-li un ensurt de collons, amb situacions bastant violentes (moltes irreals, això si), però molt aconseguides, i a diferència d'altres programes de bromes (diguem-lis inocentes inocentes), esperen una mica més a dir-li que és broma, a l'espera d'algun infart o d'un suïcidi en directe. Imagina't a quants zàpings de tot el mon apareixerien!.

En el video que us adjunto us poso en el cas d'una noia a la que porten en cotxe a una zona prohibida per la policia, amb un toc "Abierto hasta el amanecer". Realment el programa és bastant divertit i al youtube es poden trobar més capítols del programa.



Scare Tactics "Vampire Bikers" - video powered by Metacafe

Escoltant: The Unfinished Simpathy - You've a long run

El final de su carrera televisiva

ferreres 3/11/2006

van dos y cae el del medio

avui, eleccions

Ferreres