Al amor sempre deixar senyals

Torno a referir-me al post que va escriure el suri sobre les expectatives, crec que es un tema súper interessant i amb el qual podem tenir una discussió llarga i interessant.

En aquest cas parlaré sobre les expectatives en l’àmbit de la parella però que es pot portar fàcilment a l’àmbit de l’amistat ja que crec que no hi ha molta diferencia. El cas és que aquest tipus d’expectatives com diu el suri son les que més decepcions ens provoquen, ell es mostra a favor de no generar cap tipus d’expectativa.

Jo estic totalment d’acord menys en l’aspecte de no generar cap tipus d’expectativa, el “ Dr/Predicador* ” Wayne W Dyer escriu al seu llibre “Tus zonas erroneas”:

Una relació d’amor és una relació en la que cadascun dels seus membres permet a l’altre ser el que vol, sense expectatives especials i sense exigències.

Sona molt utòpic, i de fet crec que es quasi bé impossible d’aplicar, de totes maneres, em quedo amb “sense expectatives especials”. Jo penso que les expectatives son bones, son les que et creen la il·lusió per quelcom, sense generar-te un mínim d’expectatives no tindries ganes de fer res però sobre tot sense expectatives especials i el més important, sense exigències. Això porta al rancor cap a la parella o cap al amic, per sort en el nostre grup d’amics ens coneixem bé i sabem que ens molesta a uns que ens molesta als altres i que esperem de nosaltres, i fins ara hem sabut suportar tot el que ens ha estat passant i no ens hem exigit res, simplement hem estat allà quan hem cregut necessari i hem pogut.

Per una altra banda i mirant aquest tema com a personal, generar expectatives vol dir esperar alguna cosa d’algun altre que no ets tu mateix i això es incontrolable amb lo que mai tens garanties de no emportar-te un “chasco” i estàs condicionant el teu benestar als demés. Quan em refereixo a que no és dolent generar expectatives potser utilitzo la paraula equivocada i hauria de fer servir il·lusió per a alguna cosa, que es el que t’aporta alguna motivació per a realitzar alguna tasca, el pensar que et pot aportar el si la fas, però certament no pots mai esperar com vols que actuïn certes persones, principalment perquè elles no son tu i mai actuaran de la mateixa manera que actuaries tu.

* La meva intenció no es faltar al respecte en cap moment, però la meva opinió personal es que aquest llibre de vegades sembla més un meeting moral que no pas un llibre d’autoajuda, tot i que el trobo força interessant i recomano la seva lectura, a banda d'aquests aspectes yankis que té el llibre.