Rapada Macus

Premios Darwin

Ja fa temps que pensava en comprar-me un llibre que es diu Los Premios Darwin i amb les noves tendències d'impressió que últimament estem duent a terme mentre estudiem hi he donat moltes voltes a molts llibres.

Aquest llibre reuneix els casos a qui se li ha atorgat aquest premi i que s'entreguen simbòlicament a aquelles persones que han mort d'una manera més aviat ridícula. No deixa de ser una mica macabre però mirant-lo amb humor, crec que està força currat si el que es vol és entretenir-se una estona i a més a més aprendre dels errors de les tonteries dels altres. Personalment em tira més aquest segon motiu, no se sap mai si aquella tonteria que creus que farà gràcia, pot fer-te la gràcia a tu mateix, cal anar amb molt compte, fer el gilipollas no és fàcil, només els professionals poden.

Aquest premi simbòlic només es dóna si:

- el personatge en qüestió ha mort d'una manera molt tonta,

- i que NO hagi tingut fills

(excepcionalment crec que també es dóna si el personatge no ha mort, però gairebé; això si, sempre i quan la cosa sigui bastant patètica).

És molt important que no hagi tingut descendència, d'aquí el seu nom, ja que irònicament, s'agraeix que els seus gens no passin a les següents generacions.

Fico un parell de casos per a que veieu de què us parlo i segurament pensareu dues vegades quan feu una mica el burro.

1989

En Francia, Jacques LeFevrier quiso asegurarse de su muerte cuando intentó el suicido. Fue a la cima de un acantilado y se ató un nudo alrededor del cuello con una soga. Amarró el otro extremo de la soga a una roca grande. Bebió veneno y se incendió la ropa. Hasta trató de dispararse en el último momento. Saltó al precipicio y se disparó al mismo tiempo. La bala no lo tocó pero al pasar cortó la soga sobre él. Libre de la amenaza de ahorcarse, cayó al mar. El repentino zambullido en el agua extinguió las llamas y le hizo vomitar el veneno. Un pescador caritativo lo sacó del agua y lo llevó a un hospital, donde murió… de hipotermia.

Agencia Reuters, Londres, 1996

Un campesino polaco, Krystof Azninski, podría clasificarse como el hombre más "macho" de Europa al decapitarse él solo. Azninski, de 30 años, había estado bebiendo con amigos cuando alguien sugirió que se desnudaran y jugaran algunos "juegos de hombres". Comenzaron por golpearse uno a otro en la cabeza con carámbanos, pero luego un hombre cogió una sierra mecánica y se cortó la punta del pie. No queriendo quedarse atrás, Azninski tomó la sierra y gritó "¡Miren esto, entonces!" giró la sierra eléctrica hacia su propia cabeza y se la cortó.

"Es raro" dijo un compañero "porque cuando era joven, le gustaba ponerse la ropa interior de su hermana. Pero murió como un hombre".

25 de marzo de 1993

Una dieta terrible y una habitación sin ventilación se han indicado como las causas principales de la muerte de un hombre a quien su propio gas lo mató. No había señal alguna en su cuerpo pero la autopsia reveló grandes cantidades de gas metano en su sistema. Su dieta consistía principalmente en legumbres y coliflor (y algunas otras cosas): una combinación perfecta de alimentos. Aparentemente, el hombre murió mientras dormía por haber respirado la nube venenosa que flotaba sobre su cama. Si hubiese estado fuera, o si hubiese tenido la ventana abierta, no habría sido fatal. Pero el hombre estaba herméticamente encerrado en su habitación aislada. Era "...un hombre obeso con una gran capacidad para crear (este gas peligroso)." Tres de los rescatadores se enfermaron y uno fue hospitalizado.

La historia del Chevy Impala JET
El último ganador fue el misterio dueño de un Chevy Impala propulsado a chorro. La Patrulla de Carreteras de Arizona (E.E.U.U.) tropezó con un montón de metal derretido empotrado en la ladera de un precipicio junto a una curva de la carretera. Los restos se parecían a los de un accidente aéreo, pero tenían aspecto de automóvil y no se había informado de ningún accidente aéreo en la zona.
Un laboratorio reconstruyó la historia. Parece ser que el conductor había conseguido de alguna manera una unidad JATO (Jet Assisted take off-en realidad un cohete de combustible sólido) que se utiliza para dar una "empuje" extra a los aviones militares de transporte pesado para despegar desde aeródromos cortos.
Condujo su Chevy Impala al interior del desierto y encontró un largo tramo recto. Entonces enganchó la unidad JATO a su coche, entró dentro, cogió velocidad y encendió el dispositivo de motor a reacción. Los policías estimaron que el conductor del coche encendió el cohete a una distancia de 3 millas (5 km.), aproximadamente, del lugar del choque. Allí, el asfalto estaba quemado y derretido.

Alcanzó el empuje máximo en menos de 5 segundos, con lo que el Chevy alcanzó velocidades de más de 350 mph (560 km./h.) y continuó a máximo empuje durante unos 20-25 segundos adicionales, el conductor, que no era piloto, habría experimentado lo más parecido a las fuerzas gravitatorias que normalmente están reservadas a los pilotos de cazas F-14 bajo una post-combustión completa, básicamente le provocó quedar inconsciente durante el resto del suceso.

El individuo siguió sobre la carretera durante aproximadamente 2,5 millas (4 km.) (15-20 segundos) antes de que el conductor aplicara y quemara completamente los frenos, reventara los neumáticos y dejara marcas de goma sobre la superficie de la carretera.
Llegó a volar durante otras 1,4 millas (2,3 km.), impactando en la ladera del precipicio a una altura de 125 pies (40 m.), dejando un cráter negro de tres pies de profundidad en la roca. La mayoría de los restos del conductor no fueron recuperables; no obstante, se extrajeron fragmentos pequeños de hueso, dientes y cabellos del cráter y se quitaron fragmentos de una uña en un trozo de escombros que parecía ser un trozo del volante.

Ga-ñaaan

Jejeje la petita espera val la pena oi? La foto es a la QuickSilver de la Roca si no m'equivoco. Està fet tot un gañanazo. Després de tota la road movie que vam fer per arribar a aquest centre comercial, vam veure que no queda res que valgui la pena en rebaixes, a excepció dels gallumbos Calvin Klein model "només cinta".

I del diumenge a destacar la esquilada del Macus gravada en video. Crec que les preses falses amb el pagès i els gossos tenen un gran valor, i espero que en poc podem veure els resultats.

Silencio se rueda

Avui el chakann, el suriname i jo hem anat a rodar un videoclip... A veure que surt. Encara no puc passar de la videocàmera al ordinador perquè em falta el cable.
De moment els resultats son aquests:

7 diferencias

Mentre esperem a que suriname fiqui la foto que tots 3 ja hem vist, jo aprofito per a ficar un joc de les diferències, a veure qui les troba.
És molt facil pero mhe rayat i al final ho he fet amb les preses.

Hase calorr

Avui fa un dia més de primavera que d'hivern, no em ve gens de gust seguir amb el PFC. M'acabo d'adonar que puc fer fotos panoràmiques amb el mòbil. Us faig una demo que corrobori les dues frases.

Escoltant: Cansei de Ser Sexy - Fuckoff is not the only thing you have to show

Mira quién baila

sociedad de la información

A veure si m’aclaro, qui ha ficat l’atemptat ETA o el Govern? Juraria que ETA... Es que a vegades no m’acaba de quedar clar ja que el PP no para de despotricar de qualsevol cosa fotent-li la culpa al govern i evidentment els mitjans de comunicació no saben emetre una altra cosa que desinformació al respecte. L’atemptat d’ETA ha sigut el més hardcore que s’ha donat mai a la història i a la TV només saben que ensenyar merda del PP culpant al govern.

No aprofundiré molt que tal ho ha fet el govern, però com a mínim sembla que ha tingut els ous de jugar-se l’opinió pública per a fer un bé comú, com a mínim ho sembla, més enllà de la gran cagada de pensar que en una legislatura es podria solucionar el tema... De fet, la feina del govern és solucionar els problemes dels ciutadans i juraria que aquest n’és un. Ha de fer tot el possible per a solucionar un conflicte, un camí és el policial, però juraria que això ja queda demostrat que no funciona al 100% l’únic que fa es radicalitzar les posicions, per tant també s’ha de fer possible un diàleg entre totes les parts implicades. A més a més el problema es fa més gran quan evidentment, el PP només sap que queixar-se i dir que no a tot. Crec que està passant igual que amb l’estatut, que se’n parla massa i se’n fa poc, només comporta perdre el temps. Me da a mi que passarà el mateix, a les pròximes eleccions hi haurà un montón d’abstencions, cosa que segurament beneficiarà al PP.

La política cada vegada deixa més clar que és un espectacle i el PP crec que deu ser el Shakespeare a l’actualitat (no em sorprèn, doncs, que un del PP ara sigui el nou representant o el que sigui de Shakira) però clar, qui ven les entrades per a l’espectacle són els mitjans de comunicació, crec que una de les grans merdes de l’actualitat.

Últimament tot aquesta merda de debat m’està tocant molt els ous, fins al punt que porto varies nits sense veure les noticies directament, o estic llegint o mirant alguna peli o veient Shin-han; de fet, sort que els d’Antena 3 amb el seu canal Neox (o l’altre) de la TDT han tingut la genial idea de ficar aquests dibuixos a la mateixa hora (no m’estranyaria que de casualitat).

No joder, estic fins la polla de la merda de mitjans de comunicació, de “Tomacinco”, del Matias Prats, dels polítics i de la falta de sentit comú a tot arreu. A les noticies, que vols ficar les declaracions del President? les fiques, que vols la rèplica del de la oposició? bueno, va, suposo que s’ha de fer, ara bé, si fiques el de la oposició també hauries de ficar els dels altres partits.. però que emetis la rèplica de la rèplica de la rèplica... és que és només una transformació de la merda de discussions de Gran Hermano que es feien a Cronicas Marcianas!

Clar, suposo que és massa feina per als periodistes “joder, ara hauré d’anar a la seu de l’altre partit que vota una minoria per a res?¿” bueno, minoria però si informes informa. Les noticies segueixen quan després de 15-20 minuts de la rèplica de la rèplica de.. per a fer temps i veure els esports, et foten les 4 chorrades per a omplir tretes de meneame.net, yonkis o wherever i t’has de tragar que “los reyes magos este año tienen mucho donde escoger” o “ en este pueblo de Extremadura tienen los nombres más raros” veient a un montón d’agüelos fent el tonto amb sketches tope de cutres; de fet recordo en aquesta noticia a dos vells fent veure que es trobaven pel carrer i es deien el nom a forma de saludo, resultava molt fals i encara nose quina era la noticia.

Aquesta professió, si se li pot dir així, està anant cada vegada a pitjor i posa clara una cosa: el periodista no va a la noticia, sinó la noticia va al periodista.

Sonarà a casero, però crec que l’única televisió que aprovo, potser amb un 6, és tv3; però clar, juntate con gente más tonta que tu y tu serás el más listo. Com a mínim sembla que intenten ser objetius.

Em sembla recordar a Tomacinco (abans coneguda com a Telecinco) que a les noticies eren un xic objectius, per exemple amb lo del Prestige i la guerra d’Iraq (no se si la marxa d’Angels Barceló i no se si encara hi és Jon Sistiaga, tenen alguna cosa a veure), però han canviat tant progressivament que ni me n’he adonat. Espero que lo del virus que diu l’uri del Risto sigui un inici cap al bon camí aunque me güelo que no...

Libertad

La libertad supone responsabilidad. Por eso la mayor parte de los hombres la temen tanto.

George Bernard Shaw (1856-1950)

El procés gripal de Telecinco

Heus aqui un post de temàtica televisiva, amb confessió inclosa: aquest any segueixo l'Operación Triunfo amb freqüència i atenció.

Si l'enganxo no desconnecto fins que comença una de les grans obres de la maligna maquinaria comercial i de màrqueting de Telecinco, la ex-progre cadena privada ara una consumada necrofílica. Aquesta gran obra es el Chat de OT, que després de tot posa les coses al seu lloc i em fa recordar que aquesta cadena enllaça els seus programes com una tela d'aranya fins enganxar-nos amb qualsevol cosa gens interessant.

I no cal mencionar la cançó d'Adelante, un casposa cançó amb l'objectiu de crear hipoteques.

Malgrat un inici que semblava preveure un programa en decadència, amb cançons (diria que millor dit imposicions musicals) marcadament comercials, i una gran majoria de concursants que des d'un inici s'intuïa que esgotaven els seus últims cartutxos de fama, el programa va donar un gir interessant en quant van adonar-se que el rollo llatí Bisbal-Bustamante ja fa bastanta pudor i no entrava més socialment, i que s'havia de tirar de clàssics. No parlo només d'un Sinatra, sinó també de Queen o els Rolling Stones. Això en temps de Rosa de España era impensable. No nego que de tant en tant colen el de sempre....

Però el veritable cop d'efecte ha sigut el fitxatge (diria que amb contracte temporal) del Risto Mejide, un sabi de la mercadotècnia que amb un paper força exagerat i senzill aconsegueix enganxar a l'espectador fins i tot en els avorrits moments de les votacions del jurat. I tant és el seu poder que ha aconseguit que sigui un dels moments més interessants del programa.

Tot i pensar que ell era el veritable "producte" de Telecinco, cosa que encaixa i molt amb l'estratègia de la cadena, hi han petits detalls que em fan pensar que és un personatge que en moments s'els hi escapa de les mans.

I al programa del dijous passat va haver-hi un moment molt interessant. Jesús Vázquez conduïa de manera magistral un discurs sobre el mal que la pirateria fa a la música, que ja no es poden comprar grans vaixells i no els arriba per a la coca més pura. Una manipulació que pretenia fer-nos sentir malament, però que ja no cola.

A la que va tenir paraula, el Risto, del qual no sé si n'està a favor o en contra, va comentar que no es té en compte que si la gent pirateja és en gran part pel desorbitat preu dels cd's. I de productes ell és qui més sap. També va comentar que ja era hora de que els intermediaris deixessin de fer-se rics, que son la veritable causa de l'elevat preu i la baixada de vendes.

Personalment no crec que siguin els millors motius per defensar la baixada de vendes, però atacar al medi des del propi medi em va semblar genial. La gran gula de Telecinco de voler menjar de tots els pastissos li va sentar malament, tant que un petit virus va alterar per uns moments l'estabilitat del programa i el públic el va aplaudir durant una força estona. El simpàtic presentador fins i tot li va donar la raó. Llàstima que no estigués allà al plató Kike Santander. Una veritable llàstima.

Però també em fa gràcia la seva excessiva sinceritat. Val, que és ofensiu, i no te control, però ha dit grans veritats en molts dels aspectes, tals com alguns dels vestits, la escenografía, els moments sorpresa-sorpresa o la pròpia imatge d'artista que considera que s'ha de donar. Tan ofensiu que crec que ha cambiat alguns dels tòpics que ja arrossegava el programa. Bo seria que seguís en següents edicions posteriors, si es que s'en fan, cosa que dubto, malgrat el seu pobríssim i forçat estereotip.

mass media

Y los medios de comunicación [...] nunca dejan que la realidad les estropee un buena noticia.

– comentari de hellgirl a http://blog.faqoff.org
(http://blog.faqoff.org/2007/01/11/david-bravo-en-nst-v/)

como la vida misma

2001: Odisea del Espacio

yehaa, yehaAaaaAaa,
yeeeeeeeeeeeeeehaaaaaAAAAAAAA



Que pasa muchedumbre, esto parece más muerto q un perrito chico cuando... ¿cuando lo matan? qué passa!, la veritat és que és chungu fer frases d'aquestes amb lo del perrito chico.
Publico una mica per publicar, pq aquest bloc cada dia sembla més mort i hay que ponerle remedio. Així doncs, aprofitant que estic fent un treball per a classe de Psicologia de la Comunicació Artística sobre la psicopatologia a l'obra d'Stanley Kubrick, escric algunes cosilles sobre la pel·lícula en la que m'hi he centrat: 2001 Odisea del espacio.

La veritat esq la peli no l'havia vist abans, está força guapa, ara bé, es fa moooooolt llarga, per no parlar de lo rara que és i lo raro que té el final; de fet totes les pel·lícules d'abans dels 90 o fins i tot dels 90 són molt lentes, potser que ens estem tornant una mica curts i ara les pelis després del senyor dels anells ens les facin més haviat simplones?¿
És un dubte que llenço a l'aire o que el deixo damunt la taula com volgueu, depenent de si teniu més o menys habilitat per a volar.

Pues bien, no només ara podria dir que em se la vida del Kubrick de pe a pa, sinó que tb les seves pelis i una d'aquestes és 2001: Odisea del Espacio. Us poso unes quantes curiositats així com un link a una web que en fan una particular interpretació del film; això si, si no l'heu vist, us recomano que la veieu i sobretot no val veure la web abans de veure la peli que sinó no té gràcia.

Curiosidades:
Uno de los monos de la secuencia de "el amanecer del hombre" es Danny Glover, el popular actor de la serie de "Arma Letal", en una de sus primeras apariciones en la gran pantalla.

En la pantalla de la computadora HAL aparece de repente la palabra "EMET" Que significa en hebreo: "la verdad"

Kubrick Finalizó el trabajo con los actores sin que éstos sepan muy bien el sentido de sus escenas. Kubrick no se las aclaró

Kubrick tenía varias toneladas de arena importada, lavada y teñida para las escenas de la superficie de la luna

Kubrick quería emplear un ordenador IBM, pero esta compañía o pedía demasiado o no quería aparecer en la película. Entonces se crearon las siglas HAL para el ordenador inteligente, que son las letras inmediatamente anteriores a IBM.

(curiositats extretes de http://tepasmas.com/curiosidades/2001/)

Possible explicació de 2001: Odisea del espacio: http://www.kubrick2001.com/
que la veritat és que flashos estan molt currats.

Al Sortir

El meu primer post de l'any.
El cap d'any el vam celebrar per aquí per Sant Cugat, no teniem ganes d'anar molt lluny ni de gastar-nos molta pasta (tot i que inevitablement, comences a beure i...).
Bé, com anava dient primer vam quedar al Lagarto, alla vam començar amb unes cervesetes i algún cubatilla mentre esperavem al Dani.


Un cop va arribar el dani, ens vam dirigir cap al Bocca. Alla vam acabar d'omplir el diposit i ballar com uns descosits. Va estar molt guapo, una sessió que em va sorprendre molt: Chemical Brothers, Daft Punk (i no era la de One More Time), White Stripes, Faithless, Underworld, etc, etc. Molt guapo. També va haver una mica de buitrismo del que a nosaltres ens agrada.


Total un cap d'any del més animat, ojala cada cap de setmana fos així...
o millor no (per el dia següent :S).

Abans de sortir

Qui va menjar-se tot el raïm amb les 12 campanades?¿
jo vaig poder, sí, YO PUDE!! però de fet haig d'agraïr que Televisió Española fiques uns numeros corresponents a cada campanada a la part de baix de la pantalla en teoria per als sords. Si realment era o no per als sords, no ho se, pero haig de dir que a mi em va anar de puta mare, això i que m'obliguèssin a casa a canviar de canal.
Si, en mi casa "TVE como siempre!!" però com ja he dit menos mal, perquè jo volia mirar-les a tv3 q pintava tope de guapo amb la torre agbar, pero després que l'uri m'ho digues una hora més tard ide veure el video, menos mal que no veia televisio de catalunya, va a una velocitat impresionant, si fijo q al acabar més d'un va continuar en un altre canal fent les campanades...