El mejor equipo de la historia
"Este Madrid será imbatible"
Este Barça es:
EL MEJOR EQUIPO DE LA HISTORIA
dissabte, 19 de desembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
dilluns, 28 de setembre del 2009
Informativos El Nostre Món - Tarde 3
Buenas tardes,
Gracias por seguir con nosotros. Por fin les podemos comunicar la GRAN NOTICIA del día, confirmada y reconfirmada por una fuente cercana al sujeto: su novia, quien exponía los hechos de la siguiente manera:
-"Sí, el sujeto es mi novio quien, el pobrecico, ha pasado una temporada dura y se ha quedado frito tras haber presentado con "éxito" en la universidad su proyecto de fin de carrera "por tal de" ser licenciado "ya que" quiere buscar trabajo y ser una persona de provecho en este mundo en el que vivimos" - comenta la novia casi sin respirar (guiño para Marc :-))
Tras estos sucesos el presidente Zapatero se vio obligado a comparecer:
"Estamos seguros ..... (gesto manos) que podemos ahora ..... (gesto manos) felicitar (pronunciado con énfasis) a nuestro querido ciudadano .......(gesto manos) de nombre Marc Guerrero ......(gesto manos) que tras dormir su siesta merecida ....... (gesto manos) encontrará una política social ...... (gesto manos) que le ayude mientras está en el paro buscando empleo ..... (gesto manos) como nuevo licienciado"
No nos queda más que felicitar al licenciado y esperamos que la siesta sea provechosa._of_licenciado.JPG)
ENHORABUENA!!!!!!!!
Informativos El Nostre Món - Tarde 2
Buenas tardes,
Nos acaban de comunicar que el sujeto sigue en la misma postura y no hay avances. Según fuentes oficiales de la UAB, dicho sujeto estuvo presente esta mañana a las 10 am en la Universidad:
-"Sí, vino hoy muy bien vestido, nos puso algo en una pantalla y no paraba de hablar de glyphs y esféricos y cosas así" - nos comenta Felipe L.
-"No se marchó de aquí hasta que los jefes no le dijeron que había sacado un 8!" - asegura un compañero.
Estas declaraciones nos llevan a pensar que se trata de un estudiante de la universidad, pero les seguiremos informando. No se desconecten de los Informativos de "El Nostre Món"
Informativos El Nostre Món - Tarde
Buenas tardes,
Son las 18:06 y estas son las noticias más importantes del día. Se ha visto un ser espachurrado en el sofá de esta guisa:
Se ruega por favor a la población que no se asuste. Los expertos dicen que es un ser amable y tranquilo y que los ruidos que salen de su boca cesaran cuando se despierte.
Hay testigos que afirman que lleva así desde las 14 horas del medio día de hoy y no se sabe hasta cuando seguirá.
Les iremos informando de las novedades al respecto desde aquí, El Nostre Món, no se lo pierdan.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Internet mola per "aportacions artístiques" com aquesta
Best Kanye West Interruption Pics
See more:
The Top 10 Best Kanye West Interruption Meme Pics!
diumenge, 20 de setembre del 2009
dimarts, 8 de setembre del 2009
divendres, 24 de juliol del 2009
Carta al ratoncito Perez
Hola ratoncito,
Sé que tengo casi 28 años, pero el miércoles pasado se me cayó una muela. No te fijes mucho en el detalle de que no se me cayó de manera natural sino que un dentista la arrancó literalmente (ouch!) pero en el fondo es una muela menos que tengo.
Como ya no soy peke, en lugar de chuches o 100 pesetas, ¿me podrías traer parte del juicio que se me ha ido? Porque claro, por algo las llamaran muelas del juicio.
Ah! y otra cosa, la muela se la quedó el malo dentista. Si la quieres estará en su clínica (ahí triste como en la fotillo), pero el juicio me lo traes a mi casa eh?
Muchas gracias!
Atentamente,
Eli
dissabte, 18 de juliol del 2009
dijous, 16 de juliol del 2009
dilluns, 13 de juliol del 2009
Excursión a Montserrat
Hola chicos!!!!
No todos lo sabréis todavía, pero Marc ha aprobado todas las asignaturas de la carrera y ya sólo le falta el Proyecto!!!!
Entonces, como aprobó unas de las chungas tiene que poner una velita en Montserrat y he pensado que podríamos hacer una excursión todos juntos para hacer ejercicio, pasar un día entre amigos y que Marc ponga la vela.
Detalles de la propuesta:
-¿Qué? Subir desde Collbató a Montserrat.
-¿Cómo? A pie.
-¿Cuándo? Este sábado 18 de julio sobre las 9 am (para no pillar mucho sol)
-Duración: Ida y vuelta son 4 horas.
-¿Dónde? La quedada la podemos hablar si os gusta el plan.
-¿Por qué? porque será divertido!!!
¿Qué os parece? ¿Os apuntáis?
dissabte, 20 de juny del 2009
L'esprit de l’escalier
M'encanta l'escriptor Chuck Palaniuk perquè sempre té frases per a tot. Per exemple:
Los franceses tienen una frase: “ingenio de escalera”. En francés, esprit de l’escalier. Se refiere a ese momento en que uno encuentra la respuesta, pero es demasiado tarde. Digamos que estas en una fiesta y alguien te insulta (o te deja en mal lugar). Bajo presión, con todos mirando, tu dices algo tonto y quedas aún peor.
El caso es que cuando te vas de la fiesta, cuando bajas la escalera, entonces, te viene la inspiración. Se te ocurre la frase perfecta que deberías haber dicho. La perfecta réplica humillante. Ése es el espíritu de la escalera.
Doncs jo proposo a veure si podeu ficar alguna de les vostres experiencies per a riure una miqueta.
Los franceses tienen una frase: “ingenio de escalera”. En francés, esprit de l’escalier. Se refiere a ese momento en que uno encuentra la respuesta, pero es demasiado tarde. Digamos que estas en una fiesta y alguien te insulta (o te deja en mal lugar). Bajo presión, con todos mirando, tu dices algo tonto y quedas aún peor.
El caso es que cuando te vas de la fiesta, cuando bajas la escalera, entonces, te viene la inspiración. Se te ocurre la frase perfecta que deberías haber dicho. La perfecta réplica humillante. Ése es el espíritu de la escalera.
Doncs jo proposo a veure si podeu ficar alguna de les vostres experiencies per a riure una miqueta.
dimarts, 9 de juny del 2009
dijous, 28 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
L.A
Hola Nois ! Primer de tot, Visca el Barça!!!
No sé si es (per als supersticiosos) que ja no vaig a veure el barça al Lagarto o perquè, però aquesta temporada esta sortint rodona...no? Casi em faig una .. amb el Gol de Don Andrés i veien el nen que plorava amb la samarreta dels Blues..No vull ser dolent...Jusjsujsus tot i que estava treballant per a variar una mica i no vaig poder veure el partit del tot, és a
dir com s'ha de veure un partit d'aquestes característiques, aferrat a una Heineken amb unes bones braves que acompanyen aquest elixir...
Canviant de tema us vull animar a que seguiu, sé que alguns de vosaltres ja ho feu,/heu fet la serie Las Vegas, com no podia ser d'una altra manera he vist que el diector de la serie és el mateix de "Too fast too Furious"...
Per altra banda, com va per Sant Cugat?? Que tal tot? Expliqueu-me novetatas! No sé, obres noves ara que s'acosta l'estiu....O..no sé cotilleos, que no estic ficat en el Tema !
Després, el dilluns aniré al saló de l'Automòbil, algú s'anima??
Vinga xiquets ! M'alegra saber que em llegiu !
P.D.: Hi ha un nou blog en aquest inmens mar de Blogs, que heu de visitar:
www.quierotenertejuntoami.blogspot.com
dilluns, 27 d’abril del 2009
Coche fantástico
L'altre dia pels cines vaig veure una réplica igual, l'heu vist? Era igualet igualet
dijous, 16 d’abril del 2009
dijous, 2 d’abril del 2009
El progreso consiste en el cambio
Una vegada algú em va dir que no hi ha res que comenci i s'acabi, no és tot i després res; sino mentre s'està acabant alguna cosa n'està començant una altra. Quan comença un conflicte per exemple, no es pq allò va provocar això, no és tant simple, sino pq de mica en mica, durant molt de temps, moltes coses van provocar moltes altres. I a la vegada n'estan sorgint de noves.
Doncs ara (i quan dic ara em refereixo a ja fa una temporada) tinc la sensació de final d'etapa, de que acabo una cosa i en començo una altra. Haig de dir que sí ,que veig clar què es el que acabo però no veig què és el que començo. El temps dirà.
De la mateixa manera estic a punt d'acabar la 2a carrera i, tot i que encara falta tot un trimestre, es pot considerar que ja ha acabat. Podria ser que repetís alguna assignatura i per tant estaria un any més però es pot considerar per acabat abans de que acabi. Va passar el mateix el darrer any de psico, jo ja estava més pendent del laboratori q de la carrera, de fer preincripcions que no pas d'estudiar el tràmit de 3 assignatures.
També es pot considerar el mateix amb el Bainils. Fa temps que vaig prendre la decisió de deixar-ho; però les circumstàncies són les que són i no ho he fet. Segurament aguantaré fins que acabi (que queda poc). El normal seria preguntar-se "Com?" doncs no ho se, potser no té cap mena de sentit, però segueixo pensant que ho he deixat. He plegat abans de marxar. No vull que se'm mal interpreti segueixo fent la feina bé o com a mínim ho intento. No em refereixo a això.
Potser es tracta només d'una emoció o d'un estat d'ànim, però m'alegra creure que he sigut jo qui ha près la decisió de deixar-ho i no pas la de que em treguin d'allà. El resultat és el mateix però la sensació es molt diferent.
Ja siguin decisionos meves o no, el cas és que s'acaben les coses, vas pel camí però ja veus el final, ja saps com acaba. Pots llegir fins l'ultima pàgina d'un llibre que t'agradarà, però si et deixes les últimes pàgines segurament no canviarà gran cosa, més enllà de decorar el final.
No es tracta d'un pensament negatiu, nono, m'agrada veure com canvien les coses, com avancen, poden anar a millor o a pitjor, però no es queden parades. De fet, ara mateix, el panorama no és el millor: crisis!, entro en el mòn labroal, no hi han ofertes de treball, les poques que hi han son de becari, no puc fer pràctiques (de fet ara tp podria per nose quina normativa), a la feina on estic no pinta molt millor, em queda un mes i només fan que fotre fora a gent. Pero anirà bé, ens en sortirem.
De moment descansarem una temporada, que ja fa 2 anys que veig que tot va molt depressa al meu voltant i que necessito parar un moment. Acabo 2 anys d'anar de cul, de fer hores de dia, de nit, de no descansar. Ho he passat malament; però també m'ho he passat molt bé. Ara em relaxaré i disfrutaré de com vinguin les coses que, segurament, ja han vingut el que passa és que encara no m'hi he fixat.
De la mateixa manera estic a punt d'acabar la 2a carrera i, tot i que encara falta tot un trimestre, es pot considerar que ja ha acabat. Podria ser que repetís alguna assignatura i per tant estaria un any més però es pot considerar per acabat abans de que acabi. Va passar el mateix el darrer any de psico, jo ja estava més pendent del laboratori q de la carrera, de fer preincripcions que no pas d'estudiar el tràmit de 3 assignatures.
També es pot considerar el mateix amb el Bainils. Fa temps que vaig prendre la decisió de deixar-ho; però les circumstàncies són les que són i no ho he fet. Segurament aguantaré fins que acabi (que queda poc). El normal seria preguntar-se "Com?" doncs no ho se, potser no té cap mena de sentit, però segueixo pensant que ho he deixat. He plegat abans de marxar. No vull que se'm mal interpreti segueixo fent la feina bé o com a mínim ho intento. No em refereixo a això.
Potser es tracta només d'una emoció o d'un estat d'ànim, però m'alegra creure que he sigut jo qui ha près la decisió de deixar-ho i no pas la de que em treguin d'allà. El resultat és el mateix però la sensació es molt diferent.
Ja siguin decisionos meves o no, el cas és que s'acaben les coses, vas pel camí però ja veus el final, ja saps com acaba. Pots llegir fins l'ultima pàgina d'un llibre que t'agradarà, però si et deixes les últimes pàgines segurament no canviarà gran cosa, més enllà de decorar el final.
No es tracta d'un pensament negatiu, nono, m'agrada veure com canvien les coses, com avancen, poden anar a millor o a pitjor, però no es queden parades. De fet, ara mateix, el panorama no és el millor: crisis!, entro en el mòn labroal, no hi han ofertes de treball, les poques que hi han son de becari, no puc fer pràctiques (de fet ara tp podria per nose quina normativa), a la feina on estic no pinta molt millor, em queda un mes i només fan que fotre fora a gent. Pero anirà bé, ens en sortirem.
De moment descansarem una temporada, que ja fa 2 anys que veig que tot va molt depressa al meu voltant i que necessito parar un moment. Acabo 2 anys d'anar de cul, de fer hores de dia, de nit, de no descansar. Ho he passat malament; però també m'ho he passat molt bé. Ara em relaxaré i disfrutaré de com vinguin les coses que, segurament, ja han vingut el que passa és que encara no m'hi he fixat.
divendres, 6 de març del 2009
TOI ......
Hola chicos,
Yo otra vez. No lo he podido evitar. Es viernes tarde, me duele la muela del jucio y toy añorosa de la juventud jiji
Espero que esta imagen os suene (Quien no los conozca ... no ha vivido la vida :-P) y os traiga buenos recuerdos.
Besos
PD: nos vemos en el cumple del Dani!!
dimecres, 4 de març del 2009
Fajitas de .....
Surgen muchas preguntas cuando tras cenar en el Diablito nos entregan el .... TICKET
Entre ellas ...
-¿En qué estaban pensando las camareras?
-¿Qué nos han servido realmente en las fajitas?
-¿Dónde está la cámara oculta?
Os preguntaréis ¿Qué paso? Jiji. Creo que una imagen vale más que mil palabras así que Ori!! Pon la foto del Ticket y elimina el suspense!!!!
Besos
dimarts, 10 de febrer del 2009
Teories
Estimats companys, torno a actualitzar, aquest cop per expressar la meva teoria sobre els mòvils.
Sovint (i no vull generalitzar) la gent té una visió equivocada del telèfon mòvil. Es creu que quan té el número de telèfon d'alguna persona li dóna permís per a molestar-lo mitjançant una trucada a qualssevol hora del dia d'un dia qualssevol. Si bé és cert que la persona que dona el número de telèfon está autoritzant a rebre trucades d'aquesta persona, no sempre té l'"obligació" d'agafar la trucada. Aquest tipus de gent ha oblidat que la telefonia mòvil va ser inventada per tal de donar llibertat a les persones, i ha tergiversat l'objectiu d'aquest invent més que revolucionàri. Aquest personatge és el que sobint s'el veu penjant el mòbil i dient: Serà possible, "apagado o fuera de cobertura" ! Mai l'agafa, jo no sé per què té mòvil.
Anem a veure sopringat, el primer que hauries de pensar és que si no t'el agafa és per algo, segon, el següent invent després del telèfon i no menys revolucionàri, va ser el contestador automàtic, deixa un missatge i si a l'altre persona l'interessa, et trucarà. Si no, no. Una mica de llibertat no? Només faltaria que tothom hagues d'atendre les teves trucades assetjadores ... I per últim recomanar-li els SMS, invent encara més pràctic i més instantàni.
És per això que quan veig més de dues trucades perdudes d'un mateix número penso: Amb el temps que has trigat trucant-me podries haver-me escrit 2 SMS i deixat un missatge al contestador que de ben segur seria molt més efectiu que interrompre la pau del meu temps només per que s'et plau explicar coses inútils.
dijous, 8 de gener del 2009
No somos ciegos
No empuje señora,
bajo en la próxima, que ni usted es marquesa ni yo un miserable,
mi generación suele ser más amable,
más criticable pero no escuchamos a nadie
[...]
Otras veces perdemos la ilusión por todo, pero de todo se cura
sabemos que la amargura existe y pasa factura
la que nos haga perder los estribos
cuando estoy triste a veces tacho lo que escribo
Me pienso lo que digo como quien habla a un hijo
[...]
y la que quiso amor, amor quise darle
yo no iba a dejar de respirar porque el viento pudiera enfadarle
y así te fuiste porque quise hay que irse
y abandonar el barco si empieza a hundirse pero
salven a los niños primero,
[...]
La vida es un préstamo, esto no es barrio sésamo
pero sabemos hacerlo con este amor
Disfruta de la vida que lo demás te llega
es lo que queremos decir cuando decimos paz colega.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)