Força, patiment i autosuperació

Ja fa un temps que estic apuntat a arts marcials, desgraciadament no puc anar-hi gairebé mai però quan puc hi vaig i quan hi vaig em sento molt be. Son unes sensacions que no havia viscut mai i estic molt content de haver tingut la oportunitat de provar-ho.

Concretament fem entrenaments basats en les antigues ensenyances dels monges de Shaolin, fem sobretot Kung Fu Shaolin i Tai-Chi Chuan.

Recordo els primers dies que vaig assistir a una classe de Kung Fu, em va sorprendre la rectitud, el respecte i la serietat de la classe. Recordo que en grup estàvem fent una forma i anàvem tots molt perduts, cadascú al seu ritme i sense moltes ganes, llavors el nostre instructor ens va castigar, ens havíem de posar amb les cames força obertes com si estiguéssim assentats sobre res en una posició molt baixa i molt dura, va ser un dels primers patiments, una primera batalla de el meu cap contra el meu cos, el meu cos volia rendir-se volia acabar, les cames em tremolaven i cada cop em feien més mal, el meu cap en part també volia acabar amb el patiment. Per una banda pensava que m’he apuntat voluntàriament per patir, que què estic fent aquí i pensava en rendirme, però sabia que era la opció fàcil. Per una altra veia com els meus companys aguantaven i pensava que si ells estaven aguantant perquè no podia aguantar jo. Finalment vaig aguantar, i vaig aguantar tota la classe, al sortir em sentia molt bé, com si hagués superat una situació adversa i estava orgullós de mi mateix. Després de fer més classes em vaig adonar que aquest es el verdader entrenament, el patiment, la força, la autosuperació, te n’adones que pots arribar a fer i a superar coses que mai haguessis pogut imaginar.

Cada classe, igual que cada situació a la vida, és una lluita entre lo fàcil i lo còmode que porta a estancar-te, i lo dur i complicat que et permet millorar com a artista marcial i com a persona, i et fa sentir lo agraït de donar i notar suport dels teus companys encara que només sigui amb les mirades que ens fem.

Al Tai-Chi a diferencia del que la gent pugui pensar al veure a algú practicant, es molt present aquesta batalla entre la ment i el cos on la força mental juga un paper molt important, des del punt de vista d’una persona que acaba de començar i encara li queda molt per aprendre, crec que és una experiència molt positiva i et fa apreciar molt més els moments bonics que té la vida i ser més fort en els moments més delicats, tot això i més a banda és clar de la bona salut física que t’aporta.