Un altre post de UK by suriname

Helouuu pipool!

Deia el Chelu mentre feia un discurset pre-taja tot just sopant unes maduixes al vodka (o millor dit vodka amb algunes maduixes). Poc despres vindrien els desfases en horari de Lunnis al Leadmill, Vodka revolution.. en fi, que el ritme de festa es molt adequat allà, de les millors coses que tenen, tu vas a la disco cap a les 11 i a les 3 i poc tanca la disco i san s'acabó, tots tan contents cap a casa. El dia següent et pots aixecar amb ressaca a les 11! No cal a dir que per a pillar-la ha de ser a base de birres,no tan cares, i fins i tot mes carregades que els cubates d'allà, que ho entenen com un chupito mes suc d'algo.

Deixant de banda aquest tema, segurament us estareu pensant el perque de la foto. Si a part de ser uns freaks i unos pataliebres de la noche també vam fer turisme per Anglaterra. I no només Big Ben, London eye, St.Paul's etc, vam aprofitar una tarda per a visitar Abbey Road, el carrer on els Beatles van fer la portada del disc "Abbey Road". Que valeee, que no es veu igual, que estem descentrats, que no som tan bohemis, pero es que el cotxe radere amenaçava amb fer una carnisseria si passavem més estona alla amb la pose, i l'home que agafava la càmera tenia la pinta d'agafar a córrer amb ella.

Però bueno, el veritable sentit de la foto és que vam aconseguir tot allò que ens proposavem. Vam visitar tot el que voliem en només 2 dies i mig a Londres, ens ho vam passar de conya i ens ha quedat un bon record a tots. Així que només agraïr la vostra paciència en els moments que teniem molta gana i un bitllet per a la zona1 del metro a sobre i encara volia visitar més llocs abans de sopar.


En fi, un altre dia parlaré de com funciona un aeroport Anglès, i de com fer un negoci rodó amb elsencenedors.

PD: Avui m'ha arribat una factura de la tarja de crèdit pel tren de Sheffield, uns 25€, no m'enrecordava de que l'havia utilitzat...

Un post de les vacances a UK

Veient que ningú es decideix a posar cap post de la nostra estada a Anglaterra, començare jo a veure si la gent (Xavi, Uri, Chelu) s'anima i almenys comenta.

A Sheffield vam anar a una discoteca (foto: Shag Party) molt juvenil amb un ambient força bo, el LEADMILL
a la pàgina web podeu trobar galeries amb algunes fotos de les festes d'allà.

Com he dit a un altre post ens van quedar al record moltes cançons, aprofito aquest post per a enllaçar els videoclips de les que més ens van quedar a la memoria ja que les posaven molt i així les escolteu (si esque el youtube ho te tot):
La primera dels francesos Justice, per al meu parer un dels millors temes de l'estiu, tot i que a gran part d'Europa ha triumfat, aqui a Espanya no esta sonant massa. (La vaig portar als Djs de la carpa i no van fer gaire cas, però ja se sap, es la carpa...)
Justice vs Simian - We are your friends
La segona que posaré es dels anglesos Arctic Monkeys, son concretament de Sheffield i el Dani els escoltava molt.
Arctic Monkeys - When the Sun goes down
La tercera i la última és d'un grup força freak també del Regne Unit concretament de Cardiff, Wales.
The Automatic - Monster

I fins aquí ja no explico res mes, bueno si que Justice ve a The Loft el 30 de Setembre, a veure si podem demanar festa el Xavi i jo i anem a veure'ls.

PD: Opinio personal, les angleses son més aviat feas (tot i que la que està bé, esta molt bé).

Hola Artemaníacos!

Os paso el link d'un video parodiant Art Atack.
No te desperdici!

Julián López

L'altre dia estavem a casa del Bejamai fent una mica de cubatillas abans de sortir cap a la carpa i mentrestant ens vam posar a veure una mica Digital+, teniem dubtes si veure el canal playboy i el paramount, al final un poquito de todo.

Al canal Paramount Comedy vam esta veient un programa fet pels de la Hora Chanante, Smonka. És un programa freak (pq son una panda de freaks) en q fan preguntes i mini putades. Hi ha un moment del programa en que apareix el primo Julián i fa una mini intervenció.

Doncs ahir vaig estar mirant youtube.com i vaig buscar videos guapos del programa; vaig trobar poca cosa però si un parell de videos de monòlegs de Julián López. En té dos penjats, un de Animales (1 i 2) i un altre sobre despertares i somnis en general, jo em quedo amb el segon, que em vaig partir bastant. Links:

http://www.youtube.com/watch?v=4LtFWa7YVJw parte1

http://www.youtube.com/watch?v=jXGGmMEXcLc parte2

http://www.youtube.com/watch?v=6HT4TJXgIn8 parte3

http://www.youtube.com/watch?v=RPQfM_zveSA parte4

http://www.youtube.com/watch?v=PxGOpg2YoNE parte5

fico directament els links pq sinó aquí no es veurá res i molesta al veure la web, a mi em molaria fer la web més llarga.

El final de Doraemon

Aquest matí tot just aixecarme, m'he posat a mirar Doraemon a la tele. He esmorzat mirant aquests dibuixos però no he pogut difrutar com difrutava abans de saber "la història final".

Jo estava a Oslo i en un d'aquests moments aborrits amb els d'allà, va sortir el tema de Doraemon i de com acabava la sèrie. Segons m'explicaven tota la vida del Nobita era un somni, resulta que era un nen que estava sense braços ni cames en coma al llit i que totes les histories del gat robot sense orelles, de la Shizuka, del Gegant, etc, ho havia somiat; era doncs, un nen desgraciat que havia sortit ferit per culpa de la segona guerra mundial, s'havia kedat sense braços ni cames i que no tenia cap amic.

A mi això em va fer posar la pell de gallina però avui no he pogut més i ho he mirat a internet i m'he informat una mica del tema. Pel que sembla no és més que una altra llegenda urbana, o llegenda internauta, hi hauria d'haver caigut quan uns dels qui m'ho va explixar em va dir "si va sortir per la tele i tot!" (no seria Antena3?¿). Es com lo de la mermelada i el Ricky Martin al sorpresa sorpresa, encara no conec a ningú que ho hagi vist directament.

Doncs bé, he trobat una web que parla molt clar dels diferents finals de Doraemon i que diu que no són més que una jartá de mentiras.

http://oink.elrellano.com/desastre/el_ultimo_capitulo_de_doraemon.html

CraZy

Seguint amb Anglaterra, adjunto una foto de nuestra estancia a l'aeroport de Manchester, de fet, jo diria que vam estar 1 dia a Manchester, 2 a Shiflins, 2 a Londres, 1 a Shiflins altre cop i 1 altre a l'aeroport, no ens vam aprendre de memoria l'aeroport pq no vam tenir ganes i pq sino ens robaven la maleta i la butaca q si fa no fa era més important.
Adjunto una foto en que es veu la pista del aeroport de nit i el reflexe nostre jalant unes més q habituals hamburgueses; també aprofito per a ficar una de les multiples cançons de la banda sonora del viatge.
he trobat dos videoclips oficials

Because we are your friends

Ja hem tornat del viatge.
It was fuckin' brilliant!
Moltes gràcies Dani per haver-nos convidat, i a la Meri també per haver-nos acompanyat.
Es curiós com la canço que més ens recorda al viatge (la que mes van ficar al leadmill i aquests llocs) sigui Justice Vs Simian - We Are Your Friends.

Because we are your friends you'll never be alone again.

Ja venim!

Estamos seguros de que conoceis los topicos mas frecuentes de Inglaterra: se conduce por el otro lado, la moneda es la libra esterlina y no aceptan euros, etc... Pero seguro que desconoceis un monton de cosas mas:

- El caballo que más vivió hasta ahora se llama "Old Billy" y nació el año 1760, trabajó muy fuerte hasta el año 1819, muriendo a los 62 años, en Inglaterra. (los caballos raramente sobrepasan los 24 años y a esta edad son viejos).

- La planta de tomate más alta o larga (como se quiera medir) alcanzó en Inglaterra la garbosa altura de 11,9 m.

- La manzana más pesada se encontró en 1965 en Inglaterra y marcó en la balanza más de 1,360 kilo.

- El brócoli más pesado que jamás existió , nació en Inglaterra en 1964 y pesó 13,117 kilos.

- Inglaterra también se llevó el cetro de haber producido el mayor repollo en 1865, con 6,57 m de circunferencia y 55,791 kilos

- La lechuga más frondosa del mundo se conoció en Inglaterra en 1974 por pesar 11,339 kilos.

- En la antigua Inglaterra la gente no podía tener sexo sin contar con el consentimiento del Rey (a menos que se tratara de un miembro de la familia real). Cuando la gente quería tener un hijo debían solicitar un permiso al monarca, quien les entregaba una placa que debían colgar afuera de su puerta mientras tenían relaciones. La placa decía "Fornication Under Consent of the King" (F.U.C.K.). Ese es el origen de tan "socorrida" palabra.

- Cuando los conquistadores ingleses llegaron a Australia, se asombraron al ver unos extraños animales que daban saltos increíbles. Inmediatamente llamaron a un nativo (los indígenas australianos eran extremadamente pacíficos) y le intentaron preguntar mediante señas. Al notar que el indio siempre decia "Kan Ghu Ru" adoptaron el vocablo inglés "kangaroo" (canguro). Los linguistas determinaron tiempo después el significado, el cual era muy claro: los indígenas querían decir: "No le entiendo".

- Cuando te encuentras un teclado inglés es muy probable que encuentres más de un problema al escribir palabras como Mañana, Montaña, ... O cualquiera que lleve eñe. Para que no pongas Manana por Mañana, ni Penon por Peñon, puedes poner la ñ en cualquier teclado y documento con el siguiente código: Alt 0241, deja pulsado Alt y pon el código numérico y al soltar Alt aparecerá.

- Los ingleses son muy pijos. Hasta las farolas de Londres son de Chanel (por lo menos las de Westminster).

- El estilo de corte de pelo "Beatle" fue creado por una amiga del grupo llamada Astrid Kirscher, una fotógrafa alemana.

- Los amigos de barrio de Beckham se reian de el cuando era pequenio porque el equipo de sus amores, el Manchester United, era por entonces muy malo.

Momentos musicales

I no escriuré res més... porto tot el dia a la feina veient la pantalla del pc i ya no quiero mas ná...

Tinc ganes de vacances per a portar noves fotos aqui al blog. I de passada us incentivaré a escriure: algú sap d'alguna bon peli? Per suposat que no la descarregaré pirata...

la doble vida de suriname

Què pasaria si el nostre amic i company d'aquest blog hagues nascut a València?

Problablement seria el mateix, pero vivint allà amb el seu grupet damics dallà i weno, amb un nivell de drogues en sang segurament més elevat que ara.

El cas és que he estat navegant per el món fotolog, aquest món en que una vegada entres a xafardejar el fotolog d'algú segueixes veient els links i un link et porta a un altre, un altre link a un altre i d'aquesta manera ja thas vist gairebé uns 150 blogs, i he descobert que aqui el suri té un daquests dobles que tothom té en alguna part del món alma gemela?¿ no lo creo suposo que més aviat del seu germà.

Tot això ens porta a que he vist un fotolog d'un tiu que es fa dir Dj Suri, es diu crec que jonan o algo així, de València com he dit abans, es dedica presumptament a punxar discos i per la foto diria que fan number one de la Chenoa, tot i que llegint alguns dels seus post sembla que li va més la roser akella de Popstars rossa i amb els pits grans.

Personalment hi crec bastant en els dobles daltres llocs, ja fa temps, i li vaig comentar al chelu, un dia vaig veure a un tiu igualet a mi pero en gitano, nose si era terrassa o sabadell, el cas esque anava vestit de Bisbal i amb el cabell llarg, després d'aquell dia vaig decidir no deixarme el cabell llarg en la vida, li quedava fatal, pero sobretot pq era la época en que em vaig comprar una camisa de Bisbal i no era plan de llençar-la sense haver-la estrenat.

Suri Dj:
http://www.fotolog.com/suri_dj

bajabeach

aki la penyachunga acosant amb la mirada a tot el que hi havia, poc després d'una escena divertida:
unes guiris estant entrant al baja beach...
chelu: nooo,no,no,no
llaovrs elles es van quedar a la porta dubtant un bon rato pensant que estarien millor als braços del chelu13!