dissabte, 30 de desembre del 2006

Predictable news

Avui és un d'aquells dies en que els serveis informatius deixen de transmetre la seva rutina diària de successos (que no notícies), tals com assassinats, maltractaments, pobles rurals freakies amb noms extranys, l'obesitat infantil, i invents estúpids, per a destinar tots els seus recursos a un parell de notícies que, d'alguna manera o altra, es veia venir que havien d'ocórrer.

La primera notícia és l'execució a la forca de Saddam Hussein, en mans del gobern Iraquí. He pogut veure algun video dels previs a elmundo.es, però de ben segur que no trigarem a poder veure als mateixos noticiaris la mort completa. Sembla que del règim totalitari assassí han passat a un gobern de república federalista assassí. Després de tot, encara no hi ha manera de justificar una guerra...

Després del trasvals d'aquesta notícia, he seguit llegint i he topat amb una altra no menys important: L'explosió d'un vehicle a la Terminal 4 de l'aeroport de Barajas. Sembla ser que l'autoria és d'E.T.A. , i amb això s'apunta a la moda mundial del terror aeroportuari. Com si no tinguéssim prou els usuaris d'aeroport d'aqui, només ens faltava una d'aquestes.

Poques conclusions son les que trec d'aqui, doncs desconec les causes profundes que motiven aquests actes, pel que només sé, que en ambdós casos, s'ha après de les coses més vergonyoses que han succeït al llarg de la història.
No sé si aquests actes son un mal final d'any o un mal auguri per aquest que ens depara. El temps dirà...

dijous, 28 de desembre del 2006

Los Propositos de Xavi

TANCAR EL BLOC

Doncs avui he provat per enèsima vegada entrar al bloc registrat i amb la merda aquesta del cambio a google i tal, qual ha sido mi sorpresa? em diu que dintre duns 15 dies, hauré de pagar uns10 euros anuals per a mantenir activa la conta al blogger que sinó tanquen la meva conta o el bloc, no ho sé.
M'he quedat flipant, joder, fico aquest post per a avisar què fem? paguem els 10 euros?¿ digo yo que hi hauran altres pàgines pera fer un bloc gratis, no? a veure, no se igual entre tots ens podem permetre pagar els 10 euros, sempre i quan sigui en total pel bloc i no cadascú

dimecres, 27 de desembre del 2006

New Look

El Nostre Món

Després de moltes horetes i molt trastejar, em quedo amb aquest look.
Trobo que és simple pero alhora aclaridor, no m'agradava el que hi havia avans perque no es distingia molt bé on acabava un post i on començava l'altre, els titols passaven desapercebuts i bueno en general no em convencia. He optat també per a no ficar imatge al titol ja que de fet al final casi que la vam treure, l'he deixat així, simple.
Us agrairia doncs que em donessiu la vostra opinió.
Una abraçada.

dilluns, 25 de desembre del 2006

Bon Nadal!!

diumenge, 24 de desembre del 2006

Desconocida

Divendres a la nit vam anar al Razz.

Va estar de puta mare!
Vam anar primer a un bareto a fer uns drinkings. Molt drinking,... massa? Bueno en principi no.
Despres vam anar al Razz, un cop allà vam estar ballant com bojos, amunt i avall intentant buscar un lloc on deixar les jaquetes pero res, tots els guaradorrobes estaven "completo". Així que res, vam deixar els jerseis sobre un extintor, les jaquetes a terra i a ballar a muerte. La veritat és que es va passar molt ràpid. Va estar genial. I ens van regalar una agenda!!
Vull saludar a la desconocida, una noia que a part de molt guapa també era molt simpàtica i donar-li gràcies per oferir-se a vigilar la nostra roba i a preocupar-se per a nosaltres, uns desconeguts.

dimecres, 20 de desembre del 2006

He perdido mi libreta







Això són uns d'aquells cartells que es posen quan es perd alguna cosa, però tenen quelcom diferent. Els hem vist en Macus i jo quan anavem direcció del bar de lletres per a fer un cafelito, hi havia un tercer però ja era tard i he fet la foto al pirar de la universitat, no tenia més ganes de perdre el temps.

dimarts, 19 de desembre del 2006

AVISO

D'aquestes coses rares que em dóna per fer de vegades, ahir a la nit, a falta d'alguna cosa bona a veure per televisió més enllà de l'Inspector Gadget, vaig veure per enèsima vegada El Club de la Lucha, aquesta vegada amb comentaris del director i dels actors. No la vaig arribar ni a la meitat i em vaig posar a llegir.

Però, sabeu allò que fica a totes les pelis, que normalment t'ho saltes o ni ho mires, de "ATENCIÓN, esto está registrado, bla bla..."? Doncs a aquesta peli, tot just després hi fica un que es veu d'una hora lluny que està fet expressament per a fer la gràcia, aquestes típiques coses per a decorar la intro al menú dels DVD. Dura molt poca estona, jo mai mho he parat a llegir, però vaig fer pasua i quina va ser la meva sorpresa?:

AVISO
Si estas leyendo esto, el aviso va dirigido a ti. Cada palabra que leas de esta letra pequeña inútil es un segundo menos de vida para ti. ¿No tienes otras cosas que hacer?¿tu vida está tan vacía que no se te ocurre otra forma de pasar estos momentos? ¿O te impresiona tanto la autoridad que concedes crédito y respeto a todos los que dicen ostentarla? ¿Lees todo lo que te dicen que leas? ¿Piensas todo lo que te dices que pienses? ¿Compras todo lo que te dicen que necesitas? Sal de tu apartamento. Busca a alguien del sexo opuesto. Basta ya de tantas compras y masturbaciones. Deja tu trabajo. Empieza a luchar. Demuestra que estás vivo. Si no reivindicas tu humanidad te convertirás en una estadística. Estas avisado.....
Tyler.

Ciencia y tecnologia

L'altre dia vaig estar escribint per a fer un post, vai estar reflexionant sobre un problema que em preocupava. Vaig estar redactant al bloc de notas i borrava escribia i borrava sense treure res en clar fins que al final vaig desistir, no sabia com explresar amb paraules els meus pensaments.
El dia 20 es celebren 10 anys de la mort de Carl Sagan, un cientific molt famós que va escriure llibres força coneguts sobre ciència.
També té frases força conegudes, una de les més conegudes és aquesta:

A veces creo que hay vida en otros planetas, y a veces creo que no. En cualquiera de los dos casos la conclusión es asombrosa.

El cas és que una altra de les seves frases reflexa tot allò que em preocupa i que no vaig ser capaç d'explicar en aquell moment en un text.
Vivimos en una sociedad profundamente dependiente de la ciencia y la tecnología y en la que nadie sabe nada de estos temas. Ello constituye una fórmula segura para el desastre.

dissabte, 16 de desembre del 2006

Mensaje de Navidad de S.M. el Rey de España



Aquest any el missatge sembla més sincer i queda mes clar. En quant tingui una estoneta escriure sobre la llarguíssima sessió de Global Meeting que vaig tenir a Collbató i les meves primeres sensacions del Bocca de la setmana passada, bastant positives.

Aprofito per recordar-vos de comprar els regals, no us passi com a mi que encara tindré que demanar festius per poder-hi anar.

divendres, 8 de desembre del 2006

Urús, la cerdanya, és clar!

Bé la historia també comença al cucufat, el dia que ens van intentar “fotre el pal” (aquell va ser el primer i evidentment l'últim dia que trepitjo aquest “bar”).

El Dani ens va proposar anar a passar uns dies a Urús, a estudiar una miqueta, a relaxar-nos, a desconnectar!
Jo dilluns tinc un examen i tenia ganes de desconnectar, respirar aire pur, descansar al costat del foc, etc. Així que em va semblar una gran idea, per desgràcia, l'Oriol, el Xavi, el Bernat i el Chelu no podien venir.

Així doncs el dimarts a la nit quan el Dani va plegar de treballar em va recollir a casa i vam fer camí cap a Urús. Vam sortir de Sant Cugat a la 1 aprox. I a les 2:30 – 2:45 ja estàvem allà.
Per mi va estar de puta mare, teníem allà la llar de foc amb la llenya, de tranquis a l’escalforeta del foc, llegint els apunts, descansant. Vam anar a passejar per Puigcerdà (foto feta amb el movil nou del Dani) i em va estar explicant quan ell va estar treballant allà.

Vam estar recordant aquell estiu que vam passar allà Xavi, Bernat, Rosa, Núria, Sandra, Dani i jo. També em va ensenyar on va estar treballant, al Relais & Chateaux Torre del Remei, i em va presentar alguns amics que va fer allà.
Per la nit vam sortir per Puigcerdà, vam estar al Bar Central (a mi em recordava una mica al Central Perk de Friends, pels sofàs (: P) ), al “Plastico” (no recordo si es deia així), al Transit, etc.
M’ho vaig passar MOLT bé.

Així doncs li agraeixo tot al Dani i a veure si es pot repetir però tots junts.

divendres, 1 de desembre del 2006

Spam, Monty Python


Ara m'estava entretenint veient videos de Monty Python al youtube i la veritat és que he decobert l'origen (o un d'ells) del nom del fenomen ja conegut per tothom com Spam.

Segurament molta gent ja ho sabia però jo no; i la manera com ho he descobert m'ha encantat, perquè no ha sigut res de buscar informació a la wikipedia directament (que sí que hi és pque he volgut contrastar) o a altres llocs sinó al youtube, font una vegada més de sabiduria, reflexió i culturilla o contra-culturilla general.

Enganxo un retall del que hi diu a la wikipedia, que va més enllà dels comentaris que he vist al youtube, que de fet allà només he vist que el tema anava per aquí però tp aprofundia gaire.

SPAM (wikipedia):

"La empresa chacinera (charcutera) estadounidense Hormel Foods lanzó en 1937 una carne en lata originalmente llamada Hormel's Spiced Ham. El gran éxito del invento lo convirtió con el tiempo en una marca genérica, tan conocida que hasta el mismo fabricante le recortó el nombre, dejándolo con solo cuatro letras: Spam. El Spam alimentó a los soldados soviéticos y británicos en la Segunda Guerra Mundial, y desde 1957 fue comercializado en todo el mundo. En los años 60 se hizo aun más popular gracias a su innovadora anilla de apertura automática, que ahorraba al consumidor el uso del abrelatas."

Fins a aquí sembla no tenir cap relació amb aquell correu que rebem sense voler; però és el següent el que m'agrada. M'agrada per diverses raons, primera perque sóc fan número 1 dels Monty Python, mencanten, és un humor molt absurd, hi ha gent q li encanta i hi ha gent q no li agrada gens, però mai et deixa indiferent; i (ara ve el segon motiu) relacionen tot amb tot i son capaços de fer que una tonteria com va ser que una cambrera digues varies vegades "spam" i fer que uns vikings comencessin a cridar "spam" per a que passi a ser una paraula d'ús quotidià. Es veu que la broma va seguir varies temporades, jo per si de cas, he trobat 4 temporades amb subtitols en castellà i veuré tots els capítols. De fet ja ho he cometnat més d'una vegada que quan els donaven per tv3 no hi havia dia que no els mirès.

Però anant al "grano", segueix dient la wikipedia:

"Fue entonces cuando los Monty Python empezaron a hacer burla de la carne en lata. Su divertidísima costumbre de gritar la palabra spam en diversos tonos y volúmenes se trasladó metafóricamente al correo electrónico no solicitado, que perturba la comunicación normal en internet.

En un famoso sketch de 1970 (Flying Circus) los comediantes británicos representaban a un grupo de hambrientos vikingos atendidos por solícitas camareras que les ofrecían "huevo y panceta; huevo, salchichas y panceta; huevo y spam; huevo, panceta, salchichas y spam; spam, panceta, salchichas y spam; spam, huevo, spam, spam, panceta y spam; salchichas, spam, spam, panceta, spam, tomate y spam, ...". La escena acababa con los vikingos cantando a coro."

Per si hi han dubtes, el video:


dimecres, 29 de novembre del 2006


Molt Bones senyors! Trobo, Uri que tens tota la raó, també m'haig d'excusar, ja no em conecto tan sovint i quan m'hi conecto es per mirar els e-mails i prou, en canvi si que haig de confessar que sovint tinc 5 minuts, alla on estigui amb la PsP, la biblio o casa un amic per llegir les vostres anècdotes, eh po de totes maneres hi ha gent que actualitza menys sovint que jo !! Diguem doncs que em dono per "aludido" pero amb un 7 sobre una escala del 10 (on 0 serien els que escriuen molt i 10 els que no escriuen gents). Jo us poso una foto de les vistes del meu lloc de treball, són impresionants, de vegades penso si és el millor del meu treball..No és que em vagi molt malament, si no és que les vistes són acollonants..!De vegades engancho a algun company mirant per la finestra amb 3 clients als que atendre...O per telèfon quan fan reserves sovint pregunten:
- Pot ser la taula del costat de la finestra??
-Estan totes reservades les de la finestra senyora...
-Doncs res gràcies!
Al·lucino quan em dien això... (pasa el mateix amb els fumadors, com no es pot fumar..) . Ja sé que la foto no es veu molt bé..Esta feta amb el mòbil que em va "regalar" Vodafone i ja se sap, a caballo regalado...Per altra banda, comentar també que ja s'han acabat les meves nits dormint a Barcelona perquè els de TMB són tan primitius que no tenen ningún mitjà de transport acceptable que et porti a altes hores de la matinada fins a Sant Cugat, ja tinc pàrking a sants, al costat del Hotel, ara normalment, baixo en cotxe tot i que no paro de mirar pis per la zona...Aquests dies a classe de sumiller m'està donant classe el sumiller del Bulli, és l'amo..
En fi senyors a vera si actualitzo més sovint, si més no els meus dies lliures!!!

dimarts, 28 de novembre del 2006

Va de disseny, decisions, footing i cinemafreak

Hola gent,

Amb aquest canvi d'imatge començo la nova etapa del bloc amb el missatge de que hi han algunes propostes per al header de la pàgina i que contra més millor. Jo començo a creure que això de les fotos és xungo perquè últimament mai coincidim, com deia el post del macus, cada cop és més difícil juntar-nos tots. Crec que una bona foto, algo tan senzill com el que hi ha ja quedaria prou bé. Pero para gustos los colores, així que us animo a seguir inventant.

Feta aquesta intro, començaré a explicar una mica la meva vida, car el meu ego ho necessita. La setmana passada tenia la intenció de començar una vida més sana, i es per això que juntament amb el Xavi vam decidir agafar un parell de dies per sortir a fer footing pel Parc Central. Varem parlar del bloc, de perquè només escrivim uns pocs, de quin és l'objectiu... Abans de treure conclusions ja treiem l'estòmac per la boca.

Jo crec que per a mi, el bloc agafa interés quan ens expliquem històries del dia a dia, allò que quan ens tornem a veure en un temps te n'oblides d'explicar, i en canvi haigueres volgut que se sabés, i és per aquest tipus de posts pel que no puc de deixar de entrar cada dia. Malauradament actualitzem bastant poc. És per això que m'he autopromès de deixar de fer posts del estil Yonkis, perquè ja tinc les webs que em fan això, o si més no, m'obligaré a completar-ho amb una mica d'anècdotes, vida diària, històries, opinions, comentaris, per tal de diferenciar-lo.

D'altra banda, animo a escriure als que no ho han fet. És tota una experiència poder expressar-te obertament a tothom qui vulgui escoltar-te, estem la dècada dels egoblogs i qui no en té un no existeix! i per aquells que no saben com, o encara no tenen la compta activada, que no dubtin a escriure, que mínim tenen un lector. Crec que la gràcia recau en que tots sabem de tots.

Totes aquestes coses em van passar pel cap per tal d'oblidar la pulmonia que anava a agafar. Aquest cap de setmana em vaig comprar una sudadera perquè no en tenia cap per fer esport, i no es gaire recomanable sortir amb samarreta pels temps que corren, tal i com vaig fer.

Per cert, vaig pendre una foto del termòmetre del Portal de l'Àngel, amb la decoració nadalenca. No es veu gaire bé, però ja us dic jo que posava 21 graus a les 8 de la nit... Sembla que aquest any, la contaminació, l'efecte hibernacle, i totes aquestes coses per les que sempre es fa alerta i mai cas esta fent efecte. Si es que ens estem carregant el nostre món (no el bloc, l'altre) i no té garantia que valgui.

I per acabar, comentar que calen més sessions de cinefreak amb un Lambrusco peleón. Que vale, potser Vaya par de Idiotas no és la millor peli freak del món, que és superada amb diferència per "Dos tontos muy Tontos", però crec que hi ha una àmplia biblioteca de pel·lícules per tornar a redescobrir, tals com Este muerto está muy vivo, entre d'altres.



I bé doncs, m'estic dormint i demà he d'anar a treballar ben d'hora, així que per avui ja n'hi ha prou, ja seguiré un altre dia. Us deixo amb una cita que vaig llegir l'altre dia de no sé on i em va agradar:

"No soy un completo inútil, por lo menos sirvo de mal ejemplo."


PD: Xavi quan tornem?

dimecres, 22 de novembre del 2006

So trendy and cute!

I bueno després de rallar tant amb que volia cambiar el ja popular template verd de Blogger, avui el Marc i jo ens hem decidit a fer el canvi i probar amb un altre que hem trobat per la xarxa.

Ell ha editat la imatge de capçalera i jo m'he encarregat d'ajustar l'estil del codi. I el resultat és aquest que veieu, més simple i espai més ample. És millorable, pero m'agrada bastant més que l'anterior. Tampoc es que blogspot deixi fer gaires virgueries, però ja és algo.

A partir d'ara, acceptem peticions de canvis per veure que millorarieu.

diumenge, 19 de novembre del 2006

Celebrant un cumple al Razz


Ahir dissabte 18 en Macus, un ex-office i jo, havíem quedat per anar a Barcelona (poblenou) a celebrar el cumple d'una amiga esborrajadíssima i que segur que tots estem d'acord qualifican-la com El alma de la fiesta: la Ile.

Divendres vaig quedar amb el Juan, un excombatiente de la carpa, per a abans d'anar al restaurant fer unes birrilles i mig passar la tarda del dissabte. Vam quedar a Urquinaona i pel que sembla no ens vam acabar de posar d'acord, pues jo estava esperant a la plaça, el macus va venir més tard i el Juan estava a l'andana de la línea vermella esperant-nos mentre jo creia que ens esperaría a l'andana de la línea groga.

Sort que com sempre el Juan va deixar anar una d'aquestes reflexions que et fan pensar i com sempre la clava:
"Si no nos vemos pues nos llamamos y ya está. Faltaría más que tanta tecnología que si cámara, que si politonos y luego nos perdemos sin localizarnos por no llamar."
Sembla obvi, però es que és molt cert. Evidentment ens vam acabar trucant. Vam agafar el metro i vàrem sortir a la parada de Llacuna.

Llavors ve la pregunta clau, "Xavi, a on està el restaurant?¿" bona pregunta pues bien "era el restaurant... ni idea, no menrecordo pero el carrer era... joder.. ni puta idea!" total que amb un esforç contundent em va sortir el carrer Dr tudela i el numero això si, el 220. Però clar, cap a on? era evident que no era al costat de la parada i no ens orientavem ni pa' tras. Vam mirar el plànol del metro, mig memoritzant-lo, una vegada estem caminant resulta que cadascú l'havia interpretat a la seva manera: un deia q cap a la dreta era el nord, un altre que al revés etc; la qüestió es que vam començar a caminar a pelo i prou, tant a pelo com que caminant caminant enlloc d'anar direcció al carrer del restaurant, nàvem més aviat en direcció al gran el falo de colors:
Sí en efecte, la torre Agbar, molt chula i de nit molt guapa, fins a una hora pq despres resulta que l'apaguen (mira los liiistos).
Acceptem que ens havíem perdut i comencem a preguntar, primer a una parella que sortía dun cotxe.
-la calle Dr tudela?
-Tudela?¿ ni idea lo siento...
Seguim tornant enrere i li preguntem a una dona que treballava amba quells micro-cotxes de BCNeta!
-La calle Dr Tudela?
-Querras decir Dr Turrueta, sí, hacía allí pim pam pum.
Valeeee mea culpa esque no es pot recordar el nom del carrer Dr turrueta si després has de recordar tb el nom del restaurant: Kuletos. total que se pierde en mi memoria.

Per fi arribem, decidim fer una birrilla amb braves, braves de les bones patatas PATATAS, eso que hay que pelarlo etc, sembla mentida lo dificil que es trobar un bar on et fiquin braves que no siguin congelades. Quan ens posem a jalar i beure ens truca la anfitriona del cumple.

"Wewewewewe uuuh, yehaaa, eh, eh, que on esteu? " i jo "acabem d'arribar i ens estem fotent unes birrilles al costat del restau.." de cop em talla i "eeeh ja se us veig!!" i penja.
Sentim de fons algú que comença a cridar desde l'altre costat del carrer i després de fotrens les birres i les braevs de cop nem a fer una altra ronda a on estava ell amb dos compis seus; nos ense abans haver fet un amago de simpa sense voler.

Del sopar que puc dir? fua la veritat esque hi havia gana, les birres començaven a fer efecte i jo nomes veia que hi havia massa ampolles d'aigua com per a que la nit es mantinguès, sort que van començar a portar vino tinto peleón.

Tot i que la intenció era pillarla, tp era plan de no menjar res mentre no portaven els plats jo vaig començar a menjar de la decoració que hi havia a la taula. D'acord de fet no era decoració eren una mena de plantes amb formatge i nueces, pero esque eso quien se lo come? algú deia que té un nom.. amanida crec, jo vaig fer veure que sabia de que parlava i seguia picant nueces.

Després sangría, sangría, menjar, butifarra, churraso, calamarcillos, sangria, sangría sangría, cubates, etc.

Una vegada al Razz impressionant no diré gran cosa però la veritat esque m'agrada bastant s'omple molt pero hi ha de tot i el Dj t'escolta quan li dius algo, fins i tot tenen un montón de papers al costat de la cabina per a que fiquis la teva proposta i ara ve lo guapo: se les mira de veritat!

Sobre lo de al Razz que expliqui alguna cosa en Macus perque jo ja estic cansat descriure i veig que el barça esta jugant bé així que vaig a escoltar bé la radio; are bé nomes dir que al dia següent m'he llevat amb molt mal de cap, sangría potser?


foto de la nit

'Nos juzgamos a nosotros mismos por lo que no nos sentimos capaces de hacer, mientras que los demás nos juzgan por lo que hemos hecho.'

Henry Wadsworth Longfellow

dijous, 16 de novembre del 2006

No te ralles

Avui he llegit un email d'aquests que envien en cadena, no acostumo a mirarme'ls però aquest m'ha fet gracia i l'he acabat de llegir, aquí us el poso:

Le llaman la crisis del cuarto de vida, te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que apenas sabes donde estás ahora.
Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos; es más pequeño que hace unos años atrás...
Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y coordinar horarios... por diferentes cuestiones: trabajo, estudio, pareja, etc...y cada vez disfrutas más de esa cervecita que sirve como excusa para charlar un rato.
Las multitudes ya no son "tan divertidas"... hasta a veces te incomodan. Y extrañas la comodidad de la escuela, de los grupos, de socializar con la misma gente de forma constante.
Pero te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de todo. Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos no son exactamente las mejores personas que has conocido y que la gente con las que has perdido contacto resultan ser amigos de los mas importantes para ti.

Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con más dolor.
Te rompen el corazón y te preguntas como esa persona que amaste tanto te pudo hacer tanto mal. O quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué no puedes conocer a alguien lo suficientemente interesante como para querer conocerlo mejor. Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de novios y algunos empiezan a casarse.
Quizás tú también amas realmente a alguien, pero simplemente no estás seguro si te sientes preparado para comprometerte por el resto de tu vida.

Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque no terminas de tomar una decisión.
Los ligues y las citas de una noche te empiezan a parecer baratos y emborracharte y actuar como un idiota empieza a parecerte verdaderamente estupido.
Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y significa mucho dinero para tu pequeño sueldo. Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo que pensabas que estarías haciendo. O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo. Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre lo que quieres y lo que no. Tus opiniones se vuelven mas fuertes. Ves lo que los demás están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco mas de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu vida y adicionas cosas a tu lista de lo que es aceptable y de lo que no lo es. A veces te sientes genial e invencible y otras... solo, con miedo y confundido.

De repente tratas de aferrarte alpasado, pero te das cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra opción que seguir avanzando.
Te preocupas por el futuro, préstamos, dinero... y por hacer unavida para ti. Y mientras ganar la carrera seria grandioso, ahora tan solo quisieras estar compitiendo en ella.

Lo que puede que no te des cuenta es que todos los que estamos leyendo esto nos identificamos con ello. Todos nosotros tenemos "veintitantos" y nos gustaría volver a los 17-18 algunas veces. Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito, un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la mejor época de nuestras vidas y no tenemos que desaprovecharla por culpa de nuestros miedos... Dicen que estos tiempos son los cimientos de nuestro futuro

Parece que fue ayer que teníamos 18...¿¡Entonces mañana tendremos30!? ¿¿¿¡¡¡Así de rápido!!!???

HAGAMOS VALER NUESTRO TIEMPO...¡QUE NO SE NO PASE!

La vida no se mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos que te dejan sin aliento.

a todos los veinteañeros...no te rayes.

Joia Audiovisual

Aqui os deixo una joia audiovisual de l'epoca. ¡Quins grafismes! ¡Quina animació!
L'únic home que necessita una pertiga per clavar una patada voladora o que es dona un chapuzon per no perdre l'oportunitat de pujar en una "calabera/seahawk 210" inflable.

dimarts, 14 de novembre del 2006

Il•lusions visuals i de pensament

Bé, aquest matí he acabat el famós projecte de les il·lusions, on també estava treballant el Xavi, ell de fet encara no ha acabat ja que demà li queda presentar les il·lusions a tothom qui vulgui passar-se per allà ( dimecres 15 de 15 a 19 hores ).

Explicaré una mica de que tracta:

L’any passat un grup de professors amb l’ajut d’un informàtic, per a la setmana de la ciència, van elaborar una pagina web de il·lusions visuals de caràcter didàctic, aquesta pàgina era un recorregut composat per unes il·lusions flash i explicacions de cadascuna d’elles. Aquesta pàgina va ser recomanada a una de les revistes més prestigioses de ciència, la revista Science.

http://www.sciencemag.org/

Aquest any, també per a la setmana de la ciència, s’ha proposat ampliar el lloc amb alguna il·lusió visual més i incorporar a mes a mes il·lusions de pensament.

Aquesta es la direcció de la pàgina temporal nova:

http://psicol93.uab.es/dev/ilusions/

dilluns, 13 de novembre del 2006

Dilluns a les 10:35 del matí


El dissabte passat vam estar parlant del blog, d'aquest blog, que si hi havia poca penya fent-ne ús, sobre quins continguts posar, etc. En Suriname va dir que havíem de posar més fotos, de sortides i tal. Indirectament em vaig sentir per al·ludit per què de fet l'única càmera que s'usa és la meva, però com entendreu no mola haver de protarla tot el putu dia a sobre a no ser que sigui a la bossa que allà sempre la porto o intento portar-la. Això no vol dir que no ho intenti i procuro portar-la sempre en coses especials i que valguin la pena recordar.
A lo que me vengo a referir, no és que la portaré més perquè la portaré igual, sinó que em vaig quedar amb la idea de posar més fotos al blog, la vaig distorsionar a la meva manera i l'he acabat entenent com "em ve de gust fer fotos digali diferents i si m'agraden les penjo" rollo fons de pantalla.
Doncs bé, després d'explicar una mica la meva vida (que de fet, també era l'objectiu del blog) penjo aquesta foto. L'he feta avui a les 10:35 mentre portava esperant uns 10 minuts al tren de sabadell, em fot haver-me d'esperar un montón si no agafo el de vint-i-algo, que vol dir matinar; por lo tanto descartao.
Respecte a la foto, bé, sempre m'ha agradat aquesta corba direcció Barcelona i he procurat que el joc amb les línies quedès bé, no té més. Una cosa curiosa, poc després de fer la foto, un avi m'ha donat conversa i hem acabat parlant de quan als seus temps els trens trigaven més de 5 minuts en passar; no ho he entès molt bé, ja que jo portava uns 15...

divendres, 10 de novembre del 2006

QWERTY Warriors

QWERTY: Mira el teu teclat i a partir de la Q llegeix les 6 primeres lletres


Poques vegades m'he trobat amb un joc tan viciant en Flash, a més amb ell s'apren a escriure més ràpidament i sense errors, el mètode de mecanografia definitiu!:

Vull Jugar!

dijous, 9 de novembre del 2006

I una de por

L'Scare Tactics és un programa de la televisió americana que porta un pas més enllà els objectius de tot reallity show del nou mil·leni: presenciar una mort en directe.

Per exemple, el Gran Hermano reunex una sèrie de personatges inicialment inestables per tal de que en conjunt aquests potenciin la seva bogeria i acabin matant-se. Porten unes set o vuit edicions aqui a Espanya i encara no ho han aconseguit, però ja queda menys... A la resta d'Europa agafa el programa un caire més sexual, però això depen de la cultura de cada pais, aqui som més gores.

Tornant al programa aquest americà, el seu propòsit és agafar a la víctima per banda i fotre-li un ensurt de collons, amb situacions bastant violentes (moltes irreals, això si), però molt aconseguides, i a diferència d'altres programes de bromes (diguem-lis inocentes inocentes), esperen una mica més a dir-li que és broma, a l'espera d'algun infart o d'un suïcidi en directe. Imagina't a quants zàpings de tot el mon apareixerien!.

En el video que us adjunto us poso en el cas d'una noia a la que porten en cotxe a una zona prohibida per la policia, amb un toc "Abierto hasta el amanecer". Realment el programa és bastant divertit i al youtube es poden trobar més capítols del programa.



Scare Tactics "Vampire Bikers" - video powered by Metacafe

Escoltant: The Unfinished Simpathy - You've a long run

dimarts, 7 de novembre del 2006

divendres, 3 de novembre del 2006

ferreres 3/11/2006

dijous, 2 de novembre del 2006

dimecres, 1 de novembre del 2006

avui, eleccions


Ferreres

diumenge, 29 d’octubre del 2006

"Mátala cuando llegues a casa..."


Jajajaj! molt bons els acudits! El millor el del Codillo!
Jo com que explicant acudits sóc molt dolent us explicare una historia que és molt forta, o si mes no ami em va deixar amb els pèls de gallina.
Resulta que el dissabte, en meitat del servei els invitats de la boda (per cert eren de Leeds i vaig fer bones migues...que no bones aMIGUES) van decidir de fer un discurs per al nuvi i la núvia, llavors nosaltres els cambrers vam tenir un rato per descansar...En aquesta estona es quan em varen explicar l'història tan heavy metall.Resulta que una de les companyes te una amiga i companya de feina que es va comprar una boa, era molt petita quan se la va comprar, i es va anar fen gran i li van anar agafant carinyo i confi, tanta que van començar a deixarla suelta per casa. Fins aqui tot bé, fins que de repent, van observar que cada matí kuan es llevaven es trobaven la serp toa tiesa al seu costat, i amb tot aixo tampoc van caure que ja no menjava, ells preocupats per la seva estimada serp van acudir a un veterinari, el veterinari els hi va dir que no pasava res que eren capaços de estar-se sense menjar un bon temps i despres deborar un ratolí..Als 2 dies estaven tan inquiets que ja no es conformaven amb el consell d'un veterinari aixi que van decidir d'anar a un especialista de serps,la sorpresa va ser seva quan els hi va dir que el millor que podien fer quan arribessin a casa era matar la serp, ja que el comportament es justificava "perque la serp l'únic que esta fent és medirte i estirarse per aveure si et pot menjar i a la que pugui ho fara".És molt fort no em digueu que no...Es veu que aquesta raça, t'enrolla i et trenca tots els òssos per que li sigui molt mes fàcil digerir..Gore gore gore..A mi com a mínim em va impactar molt!
Photo: A normal day in Fu**ing La Viña
Sona: Justin Timberlake-Sexy back

dijous, 26 d’octubre del 2006

se abre el telón...

Se abre el telón, se veu una habitación llena de posters de George Michael, Elton john y jsus vazquez;
se cierra el telón.
¿como se llama la peli?


-Postersgays-


Proposo ficar una session de chistes a comentaris

dimarts, 24 d’octubre del 2006

Si tio, las bañan en esa mierda


Més sobre Pulp Fiction, Lafraise, una botiga online de samarretes, acaba de treure una serie limitada de la escena de la pel·lícula en què en Samuel L. Jackson li comenta al Travolta com mengen les patates del McDonald's.

Podeu comprar-la aquí, crec que està barateta.

Tenen un bon catàleg i variat, val la pena mirar-s'ho amb temps.

divendres, 20 d’octubre del 2006

dijous, 19 d’octubre del 2006

Vaya vaya aqui no hay playa

No se com, però avui en una divagació virtual per Internet he anat a parar a uns videos de Youtube sobre el "càstig" de Operación Triunfo d'aquest any. Recordo que no fa molt vaig enllaçar amb el vídeo d'un home a qui no li deixaven tocar la guitarra, però aquest any el nivell és insuperable. Per a què necessites una guitarra si pots xiular com els àngels?

El personatge d'aquest video és una obra mestra de la música contemporànea. Té sentit del ritme, se sap la lletra de memòria, i dóna a lloc a improvisacions artístiques d'una qualitat espectacular. Él seu moviment de cap ràpidament serà copiat per les grans discogràfiques per tal de promocionars els éxits més comercials. En fi, un gran descobriment que una vegada més no ha sigut seleccionat.

És el major diamant de la mina.

dilluns, 16 d’octubre del 2006

Más Pulp Fiction

Aquí poso una llarguissima llista de coses força curioses i altres coses no tant curioses de la pelicula (atenció perque hi ha 4 pàgines).
Algunes son molt patillades, de fet hi ha una:

  • Es muy curiosa la lección de idiomas que le da Bruce Willis a Maria de Medeiros sobre como hablar portugués, especialmente porque esta domina el portugués perfectamente. Esto se debe a que en la versión original lo que le enseña Bruce es a hablar español y no portugués, puesto que su destino de huida es las Islas Canarias. Super Doctor Gonzo
Si no recordo malament, és cert que l'actriu és portuguesa, el que crec que està malament és que a la versió anglesa no van a las Islas Canarias sino que planteja anar a Bora-Bora i/o Méxic i ella li diu que no parla Espanyol i ell li contesta que tampoc Boraborano i llavors li ensenya espanyol, això hauria de confirmar-ho.
En tot cas és força interessant ja que hi ha algunes coses força curioses.

Link: http://www.tepasmas.com/curiosidades/pulpfict

El contenido del maletín


Em conec un que de ben segur li interesarà això o li sonarà d'alguna cosa, ja que es un mega fan de la peli.

Doncs be, navegant he trovat una web que parla sobre una polèmica o una discussió (pq tp es podria dir polèmica) al voltant d'un petit detall de la peli Pulp Fiction; es tracta de l'escena en que en Vincent Vega i en Jules van a recollir un maletí per al seu jefe.

Jo ara mateix no recordo gaire la peli, només l'he vist un cop i mig per zapeo. De l'escena aquesta en se bastant poc, però segons l'autor de la web, <<el contenido del maletín nunca llega a verse, aunque sabemos que emite un brillo resplandeciente al abrirlo, por lo que el misterio del contenido del maletín se ha convertido en uno de los temas de conversación preferidos para los fans de la película. La única pista que tenemos sobre el mismo es que brilla y que Vincent y Jules exclaman al verlo "es precioso">>.

El mateix autor del blog escriu varies teories.
Més info.
font: http://www.ionlitio.com/2006/01/16/el-maletin-de-pulp-fiction/

Yo soy cola, tú pegamento.

diumenge, 15 d’octubre del 2006

"things that you own, end up owning you"
Tyler Durden - Fight club

dissabte, 7 d’octubre del 2006

Poster Gran

Gracies al Sergi i al seu photoshare, hem penjat allà el poster del Razzmatazz en gran. També podeu parlar amb ell per a fer-hos una compta al photoshare i penjar les fotografies allà.
Aquí poso els links:
-Photoshare
-Poster Gran al photoshare
-Poster Gran (1500 x 2000)

divendres, 6 d’octubre del 2006

SE7EN

No se si heu vist la peli Seven, es un clàssic que esteu obligats a veure, la veritat. Estava mirant videos al youtube del director, David Fincher, q a part de fer Seven tb ha fet altres com The fight club i Alien 3, entre altres així com tb interesantes per veure com The Game.

Aquest tio pel que sembla li mola bastant fer pelis del costat fosc del ser humano i weno, per això he tingut curiositat per veure els videoclips q ha fet, pq pel que sembla sha dedicat bastant a ello; no he trobat gran cosa, la veritat tp he buscat molt, pero un link a portat a un altre i he acabat mirant un video q no crec q hagi fet ell sobre Seven, molt guapo pq esta fet amb joguines i fan la propia versió de la peli. Si no heu vist la peli no recomano veure el video pq igual us chafa el filme.

dijous, 5 d’octubre del 2006

Pon ma' canneh' xD

Hey pipol! my name is IS.. que noooo, crec q tots tenim "el video es para mi!" molt memoritzat. Postejo una mica per postejar i per a informar que avui dijous surto de festa tot i tenir clase al dia següent a les 8:30 por lo tanto, a ver kien se apunta a venir, no?¿?¿

Resulta q surto amb uns kuants de clase q fa temps q no sortim junts i jo aprofitaré per treure de la memoria la cara de la profe de frances partint-se la caixa del nostre francès, no te jode ella q ens enseña no ens enseña res i es riu del nostre nivell del idioma...

Que opineu que podria fer en la proxima clase de frances?
A)estudiar molt i q se ria ahora
B) sudar i no anar a classe, total pa lo que sirve
C) anar a lalula del costat com m'he ekivocat en un principi avui i entrar en una mena de pica pica per nosekines jornades que feien
D) tirarli el llibre a la cara a veure si así se rie de otro
E) sugerencias

diumenge, 1 d’octubre del 2006

RAZZMATAZZ

Ahir dissabte 30 de setembre, com ja hem explicat en altres posts, el Xavi i jo vam demanar festa al treball per a fer un sopar i una festa al The Loft on venia Justice, la parella de djs francesos culpables del tema de We are your friends tant escoltat i ballat a la nostra estada a Anglaterra.

Així doncs vam anar a sopar tapes al raval, érem el Chelu, el Beja, el Oriol, el Xavi, el Dani i jo.

Després vam anar a prendre alguna cosa a la pl. Reial, amb l'ambient més guiri i més fashion de la zona vella de Barcelona.

I per fi, anem al The Loft a veure Justice, arribem i el Dani ens deiu: ua, mireu això! La actuación de Justice ha sido cancelada. Vinga Dani no comencis amb les teves bromes... Que no! Que no! Que no es broma, va en serio...

Pues vaia si anava en serio, vam preguntar i realment havia sigut suspesa, joder i David Guetta al Pacha. Però bueno érem el Xavi, el Uri, el Dani i jo i anàvem contents així que la nit no podia sortir tant malament.

Així doncs vam decidir entrar (amb el hachazo que això representa) i ens ho vam passar de puta mare (el Chelu i el Beja s'ho van perdre, bueno el Beja no es va perdre tant perquè tenia una bona excusa). Avui, el Xavi m'ha dit que faria un pòster per a penjar-lo aquí amb les fotos que vam fer al Razzmatazz, veient que té molta feina, m'he permès el luxe de fer el pòster jo mateix, així que aquí el teniu.


dissabte, 30 de setembre del 2006

Un relato de una semana un poquito movidita pero vamos, tampoco tanta cosa, pero si entretenida

En fi, escriuré un post, ja que tinc una pistola rere el clatell i per uns instants no tinc res a fer i em ve de gust escriure un. A més, m'enrollaré i seré pesat.

Explicaré de com vaig anar a la festa de comiat d'un company de feina i com va arribar a ser una de les nits mes cares que he passat. Tot va començar i acabar a Sabadell, en un sopar a l'Hort, un restaurant bastant car i que no s'entén ben bé el perquè. Total 30€ per quatre torradetes i pizza, acompanyades amb un cargament de sangria que no tenia fi. De postres, uns xarrupets d'un whisky de 18 anys (no caduca señores, todo son ventajas!).

Amb tot, ja portaba els ingredients necessaris per a no decaure en unes quantes hores.
La foto senyala a una de les culpables.

Seguidament vam repostar a l'Estolador, un local de la ZH, discret, però on van ficar Depeche Mode! i els cubates anaven a 3€. Portaba ja bastant de temps sortint amb moderació així que per una nit vaig decidir a no posar el fre. Tant de temps i tanta varietat que en ben poc va sorgir la peleona deshinibició.

30€ + 12€ = 42 €

Al cap d'unes hores vam acabar al Bora Bora. Sí senyors, semblaba que no tornaria a aquest lloc, però he de dir que amb una bona tonya tampoc es tan avorrit. Si està de puta mare! Allà el líquid element va fer honors d'enfervir l'amistat. Només recordava unes lletres estil col·legi americà, que es movien molt. Al dia següent es comentava que era el cul d'una de les que balla a la barra... en què estaria pensant!

42 € + 10? = 52€

En fi, vaig tornar en un taxi que no volia recollir-me a la zh perquè li feia mal rollo. A sobre el molt cabró es queixava pq em negava a anar-lo a buscar i liexigia que vingués al carrer que em donaba la gana. Vam quedar en acord de trobar-nos a l'estació, sense cobrar-li res.

52€ + 23 € = 75€

A l'hora després de dormir, aixecar-me i cap a la feina, que tenia reunió a les 10. Un divendres de ressaca que es va fer etern, però amb un bon record de la nit anterior. Però com collons pot sortir tan cara una nit per Sabadell? Tant és, el cas es que va estar divertit i va valer la pena.

I bueno, el pont de la Merche també va estar prou divertit. Concert de Dirty Pretty Things al Fòrum, la banda formada per alguns ex-Libertines (si, la banda del yonkarras Pete Doherty), bastant ràpidet i a piñon, poc a veure amb el disc, que és de més qualitat. Ja que no hem posat cap foto, aviam algú si en penja alguna, que ara mateix no em deixa no sé perquè...

Bueno, aquesta nit aviam si la liem per allà al LoLiTa, tornar a escoltar el mític We are your friends del Leadmill en directe. Per cert, ja tinc contracte indefinit!

divendres, 29 de setembre del 2006

El radio-mp3-telefono-despertador ideal


Bueno, com ya sabeu queda poc perque a la Sandra y a mi ens donguin el pis. En la búsqueda dels últims detalls he pensat en tot alló que voldria tenir a la tauleta de nit: Una radio, un despertador, un teléfon y un equip de música... més que una tauleta de nit semblaria un prestatge de l'EROKI (near BURRINKING). Pero amb aquest gadget crec que la clavaré. Es tracta d'un caxarro que ho té tot.
Mes info aquí y aquí
¡Ara només falta trobar-lo a bon preu!

dimecres, 27 de setembre del 2006

THE LOFT


Aquest dissabte el Xavi i jo hem demanat festa a la carpa i el Dani ha buscat un substitut per el dissabte, i el Uri també es ve (el Chelu sembla que s'escaqueja), anem al THE LOFT a escoltar a Justiceeee, tum turum.

Hem reservat una taula a un bareto del tapeo a Barna, a les 9 (allà va per torns o de 9 a 11 o de 11 a 1). Siusplau postegeu o comuniqueunos qui s'apunta i en cas que hi hagi algun problema per a canviar-ho. VENIU TOTS ELS QUE LLEGIU AIXÓ!!!

També s'accepten propostes per a que fer per la tarda, podem quedarnos per St. Cugat, o podem baixar a barna.

A la Mercè 2006

Es tracta de la típica pose per a una foto seria

divendres, 22 de setembre del 2006

Tiene nombres mil

Estava navegant per Internet, i vaig començar a descubrir temazos.

Primer vaig tropeçar amb un nen Holandes (com el koeman pero en gordito) que fa una versió de David Bisbal, no entenc com no ha sonat gaire a les discoteques daqui, o amb la gran qualitat del video com no ha sortit més a la MTV.
Aquí podeu veure el videoclip (amb la seva samarreta de amigas):
Laat de zon weer schijnen

Un altra temzo del verano, que no entenc molt bé com no ha sonat a tots els chiringuitos de la platja.
Capi Cibera

I per acabar us deixo amb el millor videoclip de la última decada, amb la millor lletra, la millor musica, la millor coreografía, no té desperdici. L'únic, l'inigualable, el més gran compositor de la época, Leonardo Dantés.

dijous, 21 de setembre del 2006

Cagar fuera de casa


[...] una cosa es echar una meadita, y otra muy distinta sentarse en el trono. Hombre, cierto es que como hacerlo en casa no hay nada, tanto por tranquilidad como por limpieza como por otra serie de circunstancias que no vamos a detallar, pero una cosa es descargar en un pub del centro un viernes noche o en una gasolinera en Operación Salida[...].
[...] algo podemos hacer para sentirnos como en casa. O al menos, para evitar el contacto de nuestras nalgas con la blanca porcelana (o la igualmente blanca tapa, eso depende del tamaño de nuestras posaderas). Este HOW-TO nos va a servir para ello, con el uso de un periódico gratuito. Y todo detallado con fotos, para que veais que Justin Vented se lo toma en serio[...].

Més sobre aquest útil consell

humor gráfico



Ferreres, 21 Sep 2006, Elperiódico







PS: jo creia q faltarien unes dos o tres pero portem 89 posts, encara falta per a arribar a 100 a veure si ens animem!!

dilluns, 18 de setembre del 2006

Típical típical foto foto!!


Molt bones! He escollit un titol per aquesta foto,crec, que bastan adecuat, qui vagi a London de visita i no fagi una foto al Big Ben: És un primo.Avui he anat al meu primer dia de escola

.M'ha impactat, m'he deprimit, tots els meus companys superen els 25...I a mes ens han donat una de dossiers...Que fa por.Pero com que m'agrada el que donarem suposo que s'em fara menys dur...En fi pilari, he actualitzat pq veig que ningu ho fa...

P.S.: Ja ens acostem a les 100 entrades al Blog eh?¿

divendres, 15 de setembre del 2006

Royal Marines

Cómo ser un British Marine y quedar mal al llegar

dijous, 14 de setembre del 2006


Hey ya de vueltaaaaaaa!!!!
Per començar, moltes felicitats pel 8'6 del projecte del nostre amic i ja enginyer Macus!!weeee
Despres dir que torno a agrair la vostra visita a Sheffield i dir que me dio mucha vidilla! I res a partir d'aqui possss......ja no s'em acut res...haig d'acabar de passar totes les fotos a l'ordenador ja ke les tink en 2 cameres i es un follon aki us poso un petit avançament...de totes maneres no te perdua el video que penjare, si m'ensenyeu com fer-ho, on surto engollint 3/4 de litre de birra en a penes 4 segons, es de riure...
He estat actualitzant el software del sistema operatiu de la meva estimada PSP i m'he trobat amb una cosa molt sorprenent...Es veu que hi ha comparatives entre PsP i NDS i jo em pregunto realment es poden comparar la efectivitat,grafics,conexio a internet, jugabilitat magnifica que te la play amb un trasto tan pre-històric com es la Nintendo DS..????
Que creieu??¿ Debat obert!

dimarts, 12 de setembre del 2006

Let's make a night

Ahir vam anar el chelu, el xavi i jo a fer una birreta.
Quan vam tornar em vaig ficar a dormir, pero per culpa del desquadre horari (em vaig llevar a les 4 de la tarda) no podia dormir, així que vaig ficar musica, em vaig enchufar un disc de Bryan Adams, el 18 till i die, no es un dels meus preferits pero nosta mal. Vaig decidir posar-me a escoltar les lletres amb atenció, i va haver una que em va fer sentir coses, la lletra feia així.

I love the way you look tonight
With your hair hangin' down on your shoulders
And I love the way you dance your slow sweet tango
The way you wanna do everything but talk
And how you stare at me with those undress-me eyes
Your breath on my body makes me warm inside

1-Let's make out, let's do something amazing
Let's do something that's all the way
'Cuz I've never touched somebody
Like the way I touch your body
Now I never want to let your body go

Let's make a night, to remember
From January, to December
Let's make love, to excite us
A memory, to ignite us
Let's make honey, baby, soft and tender
Let's make sugar, darlin', sweet surrender
Let's make a night, to remember, all life long

I love the way you move tonight
Beads of sweat drippin' down your skin
Me lying here, and you lyin' there
Our shadows on the wall and our hands everywhere
(repeat 1)

I think about ya all the time
Can't you see you drive me outta my mind
Well, I'm never holdin' back again
Yeah, I never want this night to end
Cuz I've never touched somebody
Like the way I touch your body
Now I never want to let your body go.

El cas és que avui he pensat, nem a veure el vidrioclip al youtube, i... mal, mal. M'ha donat un bajon que m'ha destrossat tot el que havia sentit i imaginat la nit anterior, si esque a vegades millor no fer videoclip. Aquí el teniu:


dilluns, 11 de setembre del 2006

Superpuñaladas

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

dijous, 7 de setembre del 2006

Folou mi

Shiquillo aprende la lengua que hablaban Lorca, "Béque" o "Picasho" con unas sensilla lecsiones. No te desperdici!

La hora chanante

Chanaaaaanteee!
Bueno pataliebres! L'altre dia vaig estar parlant amb el Xavi i el Uri sobre un video que havia vist a la hora chanante del Jose Luis Moreno i que m'havia partit.
Doncs aquí poso el link al youtube.

Testimonios Jose Luis Moreno.

dimarts, 5 de setembre del 2006

Materazzi ha desvelado hoy la gran incógnita

Marco Materazzi ha desvelado hoy la gran incógnita de la final del pasado Mundial de Alemania. El defensa italiano ha explicado qué le dijo a Zinedine Zidane antes de que el '10' francés reaccionara dándole un cabezazo en el pecho.
La acción, que desembocó en la expulsión de Zidane, sucedió de la siguiente forma. Materrazzi agarró de la camiseta al francés, que entonces le dijo al central italiano: "Si quieres mi camiseta, te la doy después del partido". Entonces, Materazzi contestó: "Prefiero a tu hermana", según reveló el propio futbolista italiano en el diario 'La Gazzetta dello Sport'. La reacción de zidane fue el ya célebre cabezazo...
veure més noticia.

dilluns, 4 de setembre del 2006

dimecres, 30 d’agost del 2006

Un altre post de UK by suriname

Helouuu pipool!

Deia el Chelu mentre feia un discurset pre-taja tot just sopant unes maduixes al vodka (o millor dit vodka amb algunes maduixes). Poc despres vindrien els desfases en horari de Lunnis al Leadmill, Vodka revolution.. en fi, que el ritme de festa es molt adequat allà, de les millors coses que tenen, tu vas a la disco cap a les 11 i a les 3 i poc tanca la disco i san s'acabó, tots tan contents cap a casa. El dia següent et pots aixecar amb ressaca a les 11! No cal a dir que per a pillar-la ha de ser a base de birres,no tan cares, i fins i tot mes carregades que els cubates d'allà, que ho entenen com un chupito mes suc d'algo.

Deixant de banda aquest tema, segurament us estareu pensant el perque de la foto. Si a part de ser uns freaks i unos pataliebres de la noche també vam fer turisme per Anglaterra. I no només Big Ben, London eye, St.Paul's etc, vam aprofitar una tarda per a visitar Abbey Road, el carrer on els Beatles van fer la portada del disc "Abbey Road". Que valeee, que no es veu igual, que estem descentrats, que no som tan bohemis, pero es que el cotxe radere amenaçava amb fer una carnisseria si passavem més estona alla amb la pose, i l'home que agafava la càmera tenia la pinta d'agafar a córrer amb ella.

Però bueno, el veritable sentit de la foto és que vam aconseguir tot allò que ens proposavem. Vam visitar tot el que voliem en només 2 dies i mig a Londres, ens ho vam passar de conya i ens ha quedat un bon record a tots. Així que només agraïr la vostra paciència en els moments que teniem molta gana i un bitllet per a la zona1 del metro a sobre i encara volia visitar més llocs abans de sopar.


En fi, un altre dia parlaré de com funciona un aeroport Anglès, i de com fer un negoci rodó amb elsencenedors.

PD: Avui m'ha arribat una factura de la tarja de crèdit pel tren de Sheffield, uns 25€, no m'enrecordava de que l'havia utilitzat...

dilluns, 28 d’agost del 2006

Un post de les vacances a UK

Veient que ningú es decideix a posar cap post de la nostra estada a Anglaterra, començare jo a veure si la gent (Xavi, Uri, Chelu) s'anima i almenys comenta.

A Sheffield vam anar a una discoteca (foto: Shag Party) molt juvenil amb un ambient força bo, el LEADMILL
a la pàgina web podeu trobar galeries amb algunes fotos de les festes d'allà.

Com he dit a un altre post ens van quedar al record moltes cançons, aprofito aquest post per a enllaçar els videoclips de les que més ens van quedar a la memoria ja que les posaven molt i així les escolteu (si esque el youtube ho te tot):
La primera dels francesos Justice, per al meu parer un dels millors temes de l'estiu, tot i que a gran part d'Europa ha triumfat, aqui a Espanya no esta sonant massa. (La vaig portar als Djs de la carpa i no van fer gaire cas, però ja se sap, es la carpa...)
Justice vs Simian - We are your friends
La segona que posaré es dels anglesos Arctic Monkeys, son concretament de Sheffield i el Dani els escoltava molt.
Arctic Monkeys - When the Sun goes down
La tercera i la última és d'un grup força freak també del Regne Unit concretament de Cardiff, Wales.
The Automatic - Monster

I fins aquí ja no explico res mes, bueno si que Justice ve a The Loft el 30 de Setembre, a veure si podem demanar festa el Xavi i jo i anem a veure'ls.

PD: Opinio personal, les angleses son més aviat feas (tot i que la que està bé, esta molt bé).

divendres, 25 d’agost del 2006

Hola Artemaníacos!


Os paso el link d'un video parodiant Art Atack.
No te desperdici!

dijous, 24 d’agost del 2006

Julián López


L'altre dia estavem a casa del Bejamai fent una mica de cubatillas abans de sortir cap a la carpa i mentrestant ens vam posar a veure una mica Digital+, teniem dubtes si veure el canal playboy i el paramount, al final un poquito de todo.

Al canal Paramount Comedy vam esta veient un programa fet pels de la Hora Chanante, Smonka. És un programa freak (pq son una panda de freaks) en q fan preguntes i mini putades. Hi ha un moment del programa en que apareix el primo Julián i fa una mini intervenció.

Doncs ahir vaig estar mirant youtube.com i vaig buscar videos guapos del programa; vaig trobar poca cosa però si un parell de videos de monòlegs de Julián López. En té dos penjats, un de Animales (1 i 2) i un altre sobre despertares i somnis en general, jo em quedo amb el segon, que em vaig partir bastant. Links:

http://www.youtube.com/watch?v=4LtFWa7YVJw parte1

http://www.youtube.com/watch?v=jXGGmMEXcLc parte2

http://www.youtube.com/watch?v=6HT4TJXgIn8 parte3

http://www.youtube.com/watch?v=RPQfM_zveSA parte4

http://www.youtube.com/watch?v=PxGOpg2YoNE parte5

fico directament els links pq sinó aquí no es veurá res i molesta al veure la web, a mi em molaria fer la web més llarga.

dimarts, 22 d’agost del 2006

El final de Doraemon


Aquest matí tot just aixecarme, m'he posat a mirar Doraemon a la tele. He esmorzat mirant aquests dibuixos però no he pogut difrutar com difrutava abans de saber "la història final".

Jo estava a Oslo i en un d'aquests moments aborrits amb els d'allà, va sortir el tema de Doraemon i de com acabava la sèrie. Segons m'explicaven tota la vida del Nobita era un somni, resulta que era un nen que estava sense braços ni cames en coma al llit i que totes les histories del gat robot sense orelles, de la Shizuka, del Gegant, etc, ho havia somiat; era doncs, un nen desgraciat que havia sortit ferit per culpa de la segona guerra mundial, s'havia kedat sense braços ni cames i que no tenia cap amic.

A mi això em va fer posar la pell de gallina però avui no he pogut més i ho he mirat a internet i m'he informat una mica del tema. Pel que sembla no és més que una altra llegenda urbana, o llegenda internauta, hi hauria d'haver caigut quan uns dels qui m'ho va explixar em va dir "si va sortir per la tele i tot!" (no seria Antena3?¿). Es com lo de la mermelada i el Ricky Martin al sorpresa sorpresa, encara no conec a ningú que ho hagi vist directament.

Doncs bé, he trobat una web que parla molt clar dels diferents finals de Doraemon i que diu que no són més que una jartá de mentiras.

http://oink.elrellano.com/desastre/el_ultimo_capitulo_de_doraemon.html

dissabte, 19 d’agost del 2006

CraZy


Seguint amb Anglaterra, adjunto una foto de nuestra estancia a l'aeroport de Manchester, de fet, jo diria que vam estar 1 dia a Manchester, 2 a Shiflins, 2 a Londres, 1 a Shiflins altre cop i 1 altre a l'aeroport, no ens vam aprendre de memoria l'aeroport pq no vam tenir ganes i pq sino ens robaven la maleta i la butaca q si fa no fa era més important.
Adjunto una foto en que es veu la pista del aeroport de nit i el reflexe nostre jalant unes més q habituals hamburgueses; també aprofito per a ficar una de les multiples cançons de la banda sonora del viatge.
he trobat dos videoclips oficials


dijous, 17 d’agost del 2006

Because we are your friends

Ja hem tornat del viatge.
It was fuckin' brilliant!
Moltes gràcies Dani per haver-nos convidat, i a la Meri també per haver-nos acompanyat.
Es curiós com la canço que més ens recorda al viatge (la que mes van ficar al leadmill i aquests llocs) sigui Justice Vs Simian - We Are Your Friends.

Because we are your friends you'll never be alone again.

dimarts, 8 d’agost del 2006

Ja venim!


Estamos seguros de que conoceis los topicos mas frecuentes de Inglaterra: se conduce por el otro lado, la moneda es la libra esterlina y no aceptan euros, etc... Pero seguro que desconoceis un monton de cosas mas:

- El caballo que más vivió hasta ahora se llama "Old Billy" y nació el año 1760, trabajó muy fuerte hasta el año 1819, muriendo a los 62 años, en Inglaterra. (los caballos raramente sobrepasan los 24 años y a esta edad son viejos).

- La planta de tomate más alta o larga (como se quiera medir) alcanzó en Inglaterra la garbosa altura de 11,9 m.

- La manzana más pesada se encontró en 1965 en Inglaterra y marcó en la balanza más de 1,360 kilo.

- El brócoli más pesado que jamás existió , nació en Inglaterra en 1964 y pesó 13,117 kilos.

- Inglaterra también se llevó el cetro de haber producido el mayor repollo en 1865, con 6,57 m de circunferencia y 55,791 kilos

- La lechuga más frondosa del mundo se conoció en Inglaterra en 1974 por pesar 11,339 kilos.

- En la antigua Inglaterra la gente no podía tener sexo sin contar con el consentimiento del Rey (a menos que se tratara de un miembro de la familia real). Cuando la gente quería tener un hijo debían solicitar un permiso al monarca, quien les entregaba una placa que debían colgar afuera de su puerta mientras tenían relaciones. La placa decía "Fornication Under Consent of the King" (F.U.C.K.). Ese es el origen de tan "socorrida" palabra.

- Cuando los conquistadores ingleses llegaron a Australia, se asombraron al ver unos extraños animales que daban saltos increíbles. Inmediatamente llamaron a un nativo (los indígenas australianos eran extremadamente pacíficos) y le intentaron preguntar mediante señas. Al notar que el indio siempre decia "Kan Ghu Ru" adoptaron el vocablo inglés "kangaroo" (canguro). Los linguistas determinaron tiempo después el significado, el cual era muy claro: los indígenas querían decir: "No le entiendo".

- Cuando te encuentras un teclado inglés es muy probable que encuentres más de un problema al escribir palabras como Mañana, Montaña, ... O cualquiera que lleve eñe. Para que no pongas Manana por Mañana, ni Penon por Peñon, puedes poner la ñ en cualquier teclado y documento con el siguiente código: Alt 0241, deja pulsado Alt y pon el código numérico y al soltar Alt aparecerá.

- Los ingleses son muy pijos. Hasta las farolas de Londres son de Chanel (por lo menos las de Westminster).

- El estilo de corte de pelo "Beatle" fue creado por una amiga del grupo llamada Astrid Kirscher, una fotógrafa alemana.

- Los amigos de barrio de Beckham se reian de el cuando era pequenio porque el equipo de sus amores, el Manchester United, era por entonces muy malo.

dijous, 3 d’agost del 2006

Momentos musicales


I no escriuré res més... porto tot el dia a la feina veient la pantalla del pc i ya no quiero mas ná...

Tinc ganes de vacances per a portar noves fotos aqui al blog. I de passada us incentivaré a escriure: algú sap d'alguna bon peli? Per suposat que no la descarregaré pirata...

la doble vida de suriname

Què pasaria si el nostre amic i company d'aquest blog hagues nascut a València?

Problablement seria el mateix, pero vivint allà amb el seu grupet damics dallà i weno, amb un nivell de drogues en sang segurament més elevat que ara.

El cas és que he estat navegant per el món fotolog, aquest món en que una vegada entres a xafardejar el fotolog d'algú segueixes veient els links i un link et porta a un altre, un altre link a un altre i d'aquesta manera ja thas vist gairebé uns 150 blogs, i he descobert que aqui el suri té un daquests dobles que tothom té en alguna part del món alma gemela?¿ no lo creo suposo que més aviat del seu germà.

Tot això ens porta a que he vist un fotolog d'un tiu que es fa dir Dj Suri, es diu crec que jonan o algo així, de València com he dit abans, es dedica presumptament a punxar discos i per la foto diria que fan number one de la Chenoa, tot i que llegint alguns dels seus post sembla que li va més la roser akella de Popstars rossa i amb els pits grans.

Personalment hi crec bastant en els dobles daltres llocs, ja fa temps, i li vaig comentar al chelu, un dia vaig veure a un tiu igualet a mi pero en gitano, nose si era terrassa o sabadell, el cas esque anava vestit de Bisbal i amb el cabell llarg, després d'aquell dia vaig decidir no deixarme el cabell llarg en la vida, li quedava fatal, pero sobretot pq era la época en que em vaig comprar una camisa de Bisbal i no era plan de llençar-la sense haver-la estrenat.

Suri Dj:
http://www.fotolog.com/suri_dj

dimarts, 1 d’agost del 2006

bajabeach

aki la penyachunga acosant amb la mirada a tot el que hi havia, poc després d'una escena divertida:
unes guiris estant entrant al baja beach...
chelu: nooo,no,no,no
llaovrs elles es van quedar a la porta dubtant un bon rato pensant que estarien millor als braços del chelu13!

dilluns, 31 de juliol del 2006

Recordant...


Bé, estaba mirant cds de fotos de la penya quan sortiem de festa, que llavors portavem la camera sempre (com ara, amb la diferencia que avans feiem mil fotos més... seria per la novetat).
Aquesta fotografia, malgrat que alguns membres del grup surten tallats (el beja i el dani) i alguns falten (l'avi debia estar tallat o fent la foto perque també venia aquella nit), és del cop que vam anar a Discothèque tots junts. Ja fa tres anys d'això.
Guardo molts bons records d'aquelles carpes, discotheque, piscinades, St Joan ca la Rosa, etc, etc. Moltes gràcies a tots per ser allà. Hem passat moltes coses junts, moltes rises, algun que altre rallazo insignificant, moltes més rises, tota la gent que hem conegut plegats i totes les histories de noies que hem patit. No borraria res.
Una sautació i una abraçada molt forta a tots.