Aprender

"Lo mejor para la tristeza es aprender algo. Es lo único que no falla nunca. Puedes envejecer y sentir toda tu anatomía temblorosa; puedes permanecer durante horas por la noche escuchando el desorden de tus venas; puedes echar de menos a tu único amor; puedes ver al mundo a tu alrededor devastado por locos perversos; o saber que tu honor es pisoteado por las cloacas de inteligencias inferiores. Entonces sólo hay una cosa posible: aprender. Aprender porqué se mueve el mundo y lo que hace que se mueva. Es lo único que la inteligencia no puede agotar, ni alienar, que nunca la torturará, que nunca le inspirará miedo ni desconfianza y que nunca soñará con lamentar, de la que nunca se arrepentirá. Aprender es lo que te conviene. Mira la cantidad de cosas que puedes aprender: la ciencia pura, la única pureza que existe. Entonces puedes aprender astronomía en el espacio de una vida, historia natural en tres, literatura en seis. Y entonces después de haber agotado un millón de vidas en biología y medicina y teología y geografía e historia y economía, pues, entonces, puedes empezar a hacer una rueda de carreta con la madera apropiada, a pasar cincuenta años aprendiendo a empezar a vencer a tu contrincante en esgrima. Y después de eso, puedes empezar de nuevo con las matemáticas hasta que sea tiempo de aprender a arar la tierra."

Terence White, The Once and Future King.

Where do I begin

Fico aquest títol per dos motius, el primer, perquè fa cacho que no escric i tenia pensat encriure varies coses; i el segon, i no menys important, pq és el títol d'una cançó típica de pelis d'amor o escenes de rolletes d'amor peeeerquè ¡¡¡Tenemos bodorrio!!!

A hores d'ara, ja tothom ho deu saber, el dia 1 de juliol es casen la Sandra i en Sergi (o Sergisoft, component d'aquest blog). A la espera que es pronuncï en Sergi en aquest blog especificant detallitos com "le dí el anillo por sorpesa dentro de una tarta de chocolate" etc., només dir moltes felicitats, enhorabona i que ja estem ansiosos de despedida de soltero, així com que s'apopi la data de la europe's living a celebration.

Aquesta foto mostra lo ben disfressats que anàvem ahir a Sitges. Va estar guapo i sobretot pels contrastos.

Vam sortir tard de santQ i per les presses ja no vam poder comprar cap perruca o alguna cosa per a fer el tonto, així que amb renfe i cap allà. Ja de camí al sortir de sants, va caure un xàfec de la hostia i va durar fins les 8 i mitja más o menos en que vam sortir del bar Frankfurt 2 (encara estem buscant el 1) on vam passar l'estona veient pelis de la Sara-al-orgo-le-pone-Montiel.

Després de mica en mica la nit es va anar animant i al final vam acabar ballant lo que més li mola al marc de los dias impares: regueton, juntament amb un montón de pitufos, chiki precios, santferminianos?¿ (amb toro inclòs) pirates, escocessos i milers i milers de pares amb presumpta vida responsable durant la setmana vestits sospitosament massa còmodes com a prestis...

Crónica de una taja anunciada

Bé, fa dies que no actualitzem això, així que trenco el silenci i intentaré així obrir pas a noves notícies del que va succeïr el cap de setmana passat.

Divendres vam anar al Pacha Barcelona, amb el Macus, Xavi, Bernat Nuria i Beja. Em vaig sentir jove pel fet de que el segurata pensés que erem menors de 21 anys, de tant en tant s'agraeix un gest així. Pagant 20 euros Sant Pere canta i balla house al ritme d'Antoine Clamaran, dj francès el qual pensava que era molt comercial (pensava en Release Yourself) i va donar-se el cas que la sessió va ser bastant techno del que li agrada al Marc. A mi em va semblar una mica durillo, pero bé. L'ambient no estava tan malament i fins i tot vam gaudir d'una desfilada de models prèvia a la sessió. Surto content i amb ganes de tornar en quant hi vagi un David Guetta o semblant.

La hard-night no va ésser aquesta, sinó la del dia següent. Tot començà cap a les 7 de la tarda, quan vam anar a comprar una targeteta per al Chelu, que fa ja un quart de segle que vaga pel món. Vam aprofitar també per comprar un centenar de paquets de xiclets i fer una mica el boig amb la música a tope amb el cotxe del Bruno. Tinc algun video amb el mòbil bastant divertit, en quant pugui el penjo.


Seguidament ens vàrem ajuntar amb el Dani i Xavi, per a pendre unes birres al Sant Sam, una mica com a estada de concentració abans del matx. D'aqui a la Masia, on teniem reservada una sala només per a nosaltres per a sopar, on es van afegir l'Albert, Chelu, Sergi i no sé si em deixo algú més.

Un bon sopar, si senyor, molt bon servei i maaassa alcohol a un bon preu. A destacar la taja pillada pel Beja, a partir d'ara Bob Esponja. Increïble la ronda que va fer de cubates, variats, en quantitat i de cop. A partir d'aqui la cosa va desvariar i les fotos i videos van començar a ser més surrealistes. Un sopar molt entretingut, amb confessions, nostàlgia, rialles i molt més, digne de repetir mínim una vegada l'any.

Enmig de la nit vam fer una aturada al Vinils, antic Gams, a fer alguna copa, per si ens havia sabut a poc, i agafar energia per a entrar al Bocca, on alguns vam acabar la nit. Realment al Bocca em trobo bastant cómode, bona música i bon ambient. Alguns tenen algunes historietes més a contar post-Bocca, aviam si s'animen.

Escoltant ara mateix: Miss Kittin & Tok Tok - Missy Queen

Autoritat

Primer de tot celebrar les 160 entrades que portem, que podrien ser més... si, pero no son poques!!

En aquest post poso un altre video del youtube que també m'ha fet pensar, pero aquest a diferencia del anterior no m'ha fet pensar en el present de cara al futur sino en el present de cara al cul.

El video en qüestió mostra un dels fallos mes grans sino el més gran del nostre sistema, el poder, però que per una altra banda potser sense ell no ens podriem organitzar, respecte això últim jo no em vull posicionar en cap banda ja que crec que no tinc els suficients mitjans com per a demostrar si podriem viure sense poder, però m'agradaria imaginar-m'ho.

El que sí que puc discutir és a qui donem el poder. Puc enunciar MIL exemples de poders mal concedits, dictadors com Hitler o Franco, "no tan" DICTADORS com Stalin o Mao Tse Tung, etc. Però no cal pensar en tantes morts ni cal anar al passat, sense anar mes lluny només cal veure a quí donen una placa o a quí donen una arma, o ni tan sols això a qui donen o qui es pensa que té autoritat (no penso en els "segurates" que fiquen als ferrocarrils am un gos, vaja si que estava pansant ells...).

De fet a mida que he anat escribint he recordat un altre video que també ficare.

La meva intenció no es faltar al respecte a ningú, tots sabem que existeix gent honrada a tot arreu... el que m'agradaria que la gent penses, que siguem més responsables amb els nostres propis actes.

Pensant profundament en els aspectes que poden portar a una persona a actuar així em venen al cap mil coses, no em vull allargar molt més ja que això només ja donaria per a fer un blog sencer, o un llibre, així que intentaria resumir-ho tot ambalgo aixi com algun complexe de inferioritat. Però el Chakann molt sabiament em dira: no ho pots simplificar tant o no té perque. amb lo que afegiré també inseguretat i un nivell d'autoestima a menos mil, i també puntualitzo que intento resumir mooooolt, ja que també podria posar marginació escolar (perquè avans també existia el bulling i els maltractes escolars l'unic que no es deia així ni sortia a la tele), etc, etc.

Bueno, aquí poso els videos en qüestió.

El primer és el de un "posa multes" (nose quin nom té aquest ofici, si se li pot dir ofici, que per cert ha sortit perque potser els municipals deuen anar massa atabalats... com treballen tant...), es pot veure com el personatge en qüestió amenaça amb ficar multes quan li dongui la gana.
-Tu a qué te dedicas?
-Yo? Pongo multas

El segon és el de uns soldadets obrint-se pas per iraq.

rethink ourselves

Bé, son les 12 de la nit i volía anar a dormir. Però acabo de llegir una entrada a microsiervos on fiquen el següent video. A mi personalment m'ha agradat molt.



PD: El pròxim en escriure un post, que sàpiga que sera el post número 160. :)

variado .jpeg

Abans que em dongui un chungazo per la merda de treball que no estic fent (per culpa del típic cabrón que no fot res i que apareix a l'últim moment) i que no em possi algo més chungu al veure els treballs que ja estan fets per uns altres; penjo un parell de fotos. Em venia de gust penjar cadascuna en solitari però igual és menys aborrit així.


això és una d'aquestes coses que es fiquen a sota del mouse que no ho diré en català, per a no fer una cagada; em va fer gràcia pq és un tant freak-raro.


Aparentment és una simple paret plena de pedres a mode de decoració, però, Macus, hi trobes alguna cosa que et soni? Ens haurà de donar explicacions (o explicacións xD).


Aquí de fons es veu, o s'intueix, la peazo de cua que ens vam trobar un dia "d'estudi" a la UAB, en Macus i jo. De fet, era un d'aquests dies de portes obertes i vam arribar a la conclusió que el nivell de pelonchos està disminuint a favor del col·lectiu freak en general (dic en general, pq quan acabin batxillerat ja s'especialitzaran en algun col·lectiu freak més específic).


En aquesta última foto es pot veure el nivell al que arriben a estar les obres de la rbla. del Celler. Només dir que em vaig cabrejar como el que más pq arribava tard i al no poder passar per allà, em vaig veure obligat a donar tota la volta al poble (pq segueix sent un putu poble) fins a arribar a l'estació. No es veu, però es va inundar gairebé tota la rotonda del costat fins a la Fauna

Humor inteligente

Es un acudit bastant de culte, però crec que és fàcil d'entendre:

Se abre el telón y aparece un señor tirando un gapo.

Se cierra el telón.

¿Título de la película?

Scoop ( la de Woody Allen)



Vale, es dolentíssim i a sobre l'he copiat de la tele, però si no l'anotava podia oblidar-lo per sempre.

Idealitzar

Cada dia llegeixo el blog del suriname, i aprofito per a parlar d'ell aqui ja que ell no ha fet cap post de presentació del seu post. Referenciaré un post seu que probablement està una mica lligat amb el que escriuré jo aquí, ell parla sobre les expectatives que et generes i tal, millor feu un cop d'ull vosaltres mateixos.
El cas és que avui estava estudiant, i clar estudiar a un ritme constant i fort es molt complicat i sobretot quan tens gent al voltant amb lo que de tant en tant pajareas i et distreus una mica. Per a situar-vos una mica: Nosaltres estudiem a la biblioteca de humanitats per diferents raons, vosaltres pensareu, mira-los porque hay mujeres. Efectivamente y... NO! Es una rao certament, no diré que no, pero una de les raons principals és perque estudiem en una sala on hi ha poca gent, no es fa gaire jaleo, hi ha ambient de concentració i té unes finestres molt grans, i evidentment perque hi ha noies maques, però noies maques hi ha a tota la autònoma.
Bé doncs en un d'aquests pajareos m'he fixat en una noia, llavors comences a imaginar com serà, estava força concentrada, era mona, semblava molt dolça, delicada, dedicada... començes a fer-te una idea de com serà. Realment no porta enlloc ja que tu només l'estas veient estudiant, no vull dir que no ho sigui, probablement ho era, pero et generes una imatge que pot no ser pero com te la muntes tu com vols és perfecte. Moraleja: las guapas también se tiran pedos.
No és això el que vull dir, i ara enllaço amb el post del suri, tu veus una persona i t'agrada el que veus, i el que no veus t'ho imagines com tu vols. Suposo què és important diferenciar-ho ja que despres és quan et pots emportar un fiasco (quan es tira un pet). Però al moment es guapo i si acabes sense coneixer-la t'emportes una bona sensació. Liant més la cosa i per si no anem ja suficientment perduts amb la desviació que estic pillant, el mateix li pot estar passant a una persona amb tu, per a bo o per a dolent. Llavors, fas bé enganyan-te i prejutjant d'aquesta manera? Suposo que som humans i qui mes i qui menys per molt que diguin que els prejudicis son dolents, tots acabem caient al mateix.
En fi, he arribat a un punt que ja ni se el que deia ni se el que estic dient i lo mes correcte seria borrar tot el que he posat i anar a sopar i a dormir, que és el que he fet més d'algún cop. Aquest cop no m'importa i així quan ho torni a llegir amb el temps pensare: que malament estava i que malament em va anar l'examen de intel.ligencia artificial. Que per cert m'ha anat malament. O potser m'ho llegeixo i penso home pues si tenia algun sentit.