Coche fantástico
L'altre dia pels cines vaig veure una réplica igual, l'heu vist? Era igualet igualet
dilluns, 27 d’abril del 2009
dijous, 16 d’abril del 2009
dijous, 2 d’abril del 2009
El progreso consiste en el cambio
Una vegada algú em va dir que no hi ha res que comenci i s'acabi, no és tot i després res; sino mentre s'està acabant alguna cosa n'està començant una altra. Quan comença un conflicte per exemple, no es pq allò va provocar això, no és tant simple, sino pq de mica en mica, durant molt de temps, moltes coses van provocar moltes altres. I a la vegada n'estan sorgint de noves.
Doncs ara (i quan dic ara em refereixo a ja fa una temporada) tinc la sensació de final d'etapa, de que acabo una cosa i en començo una altra. Haig de dir que sí ,que veig clar què es el que acabo però no veig què és el que començo. El temps dirà.
De la mateixa manera estic a punt d'acabar la 2a carrera i, tot i que encara falta tot un trimestre, es pot considerar que ja ha acabat. Podria ser que repetís alguna assignatura i per tant estaria un any més però es pot considerar per acabat abans de que acabi. Va passar el mateix el darrer any de psico, jo ja estava més pendent del laboratori q de la carrera, de fer preincripcions que no pas d'estudiar el tràmit de 3 assignatures.
També es pot considerar el mateix amb el Bainils. Fa temps que vaig prendre la decisió de deixar-ho; però les circumstàncies són les que són i no ho he fet. Segurament aguantaré fins que acabi (que queda poc). El normal seria preguntar-se "Com?" doncs no ho se, potser no té cap mena de sentit, però segueixo pensant que ho he deixat. He plegat abans de marxar. No vull que se'm mal interpreti segueixo fent la feina bé o com a mínim ho intento. No em refereixo a això.
Potser es tracta només d'una emoció o d'un estat d'ànim, però m'alegra creure que he sigut jo qui ha près la decisió de deixar-ho i no pas la de que em treguin d'allà. El resultat és el mateix però la sensació es molt diferent.
Ja siguin decisionos meves o no, el cas és que s'acaben les coses, vas pel camí però ja veus el final, ja saps com acaba. Pots llegir fins l'ultima pàgina d'un llibre que t'agradarà, però si et deixes les últimes pàgines segurament no canviarà gran cosa, més enllà de decorar el final.
No es tracta d'un pensament negatiu, nono, m'agrada veure com canvien les coses, com avancen, poden anar a millor o a pitjor, però no es queden parades. De fet, ara mateix, el panorama no és el millor: crisis!, entro en el mòn labroal, no hi han ofertes de treball, les poques que hi han son de becari, no puc fer pràctiques (de fet ara tp podria per nose quina normativa), a la feina on estic no pinta molt millor, em queda un mes i només fan que fotre fora a gent. Pero anirà bé, ens en sortirem.
De moment descansarem una temporada, que ja fa 2 anys que veig que tot va molt depressa al meu voltant i que necessito parar un moment. Acabo 2 anys d'anar de cul, de fer hores de dia, de nit, de no descansar. Ho he passat malament; però també m'ho he passat molt bé. Ara em relaxaré i disfrutaré de com vinguin les coses que, segurament, ja han vingut el que passa és que encara no m'hi he fixat.
De la mateixa manera estic a punt d'acabar la 2a carrera i, tot i que encara falta tot un trimestre, es pot considerar que ja ha acabat. Podria ser que repetís alguna assignatura i per tant estaria un any més però es pot considerar per acabat abans de que acabi. Va passar el mateix el darrer any de psico, jo ja estava més pendent del laboratori q de la carrera, de fer preincripcions que no pas d'estudiar el tràmit de 3 assignatures.
També es pot considerar el mateix amb el Bainils. Fa temps que vaig prendre la decisió de deixar-ho; però les circumstàncies són les que són i no ho he fet. Segurament aguantaré fins que acabi (que queda poc). El normal seria preguntar-se "Com?" doncs no ho se, potser no té cap mena de sentit, però segueixo pensant que ho he deixat. He plegat abans de marxar. No vull que se'm mal interpreti segueixo fent la feina bé o com a mínim ho intento. No em refereixo a això.
Potser es tracta només d'una emoció o d'un estat d'ànim, però m'alegra creure que he sigut jo qui ha près la decisió de deixar-ho i no pas la de que em treguin d'allà. El resultat és el mateix però la sensació es molt diferent.
Ja siguin decisionos meves o no, el cas és que s'acaben les coses, vas pel camí però ja veus el final, ja saps com acaba. Pots llegir fins l'ultima pàgina d'un llibre que t'agradarà, però si et deixes les últimes pàgines segurament no canviarà gran cosa, més enllà de decorar el final.
No es tracta d'un pensament negatiu, nono, m'agrada veure com canvien les coses, com avancen, poden anar a millor o a pitjor, però no es queden parades. De fet, ara mateix, el panorama no és el millor: crisis!, entro en el mòn labroal, no hi han ofertes de treball, les poques que hi han son de becari, no puc fer pràctiques (de fet ara tp podria per nose quina normativa), a la feina on estic no pinta molt millor, em queda un mes i només fan que fotre fora a gent. Pero anirà bé, ens en sortirem.
De moment descansarem una temporada, que ja fa 2 anys que veig que tot va molt depressa al meu voltant i que necessito parar un moment. Acabo 2 anys d'anar de cul, de fer hores de dia, de nit, de no descansar. Ho he passat malament; però també m'ho he passat molt bé. Ara em relaxaré i disfrutaré de com vinguin les coses que, segurament, ja han vingut el que passa és que encara no m'hi he fixat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)