2many days later

El festival va començar a les 8 de la tarda amb Wally Lopez , qui va passar una mica desapercebut per que a primera hora no hi havia gaire gent i ens recordar que nosaltres vam pagar 20 euracos per veure’l. Que si, que està guapo, però per menys del doble vam veure tot un festival de 14 actuacions, per mi, molt millors que ell, i això fa que reflexionem, com a mínim, a no pagar 2 euros pel guarda-roba del Pacha.

Va ser graciós al principi quan tot just entrar i veure que no ens donaven una pulsereta, un segurata gordo i feo, ens revisava la motxilla i ens obligava a treure el tap a les ampolles d’aigua, ho entendria si passa com al Camp Nou que és per a evitar llançaments d’objectes contundents, però a diferencia del futbol, allà dins, podies comprar una ampolla d’aigua amb tap i si mapures un plàstic mes resistent.

El cas és que una vegada dins, vam poder gaudir de Wally lLpez fotent-nos un bocata i es que no es pot dir cada dia que escoltes bona música en directe amb un bocata de salchichón de pavo entre les mans. El tio va estar en su línea i va fer un parell de subidons guapos, però crec que ens va pillar tant en fred que no el vam apreciar del tot bé.

Del Wally (haig de dir que tinc una pegata amb la seva cara) vam passar pel lavabo (gairebé a estrenar) i després cap a l’escenari principal on estava actuant Undo & Vicknoise. Teníem el dubte de si eren els residents del the Loft, pos bien, marc, he aclarado tus dudas:

Undo es una de las piezas imprescindibles del actual puzzle electrónico español. Multi-instrumentista y activista musical desde su más tierna adolescencia (ha sido guitarrista, bajista y vocalista en varias bandas de pop-rock), UNDO saltó a la fama en 2003 con su primer maxi, aquel “Mirrorball” (Minifunk) de deliciosa factura “electromántica”.

Mientras que,

Vicknoise se ha convertido en uno de los agitadores musicales más consolidados de la escena barcelonesa. Residente en The Loft Club y co-fundador del sello Factor City, es uno de los dj’s más prometedores del panorama electrónico internacional. Actualmente, está preparando junto a su socio y amigo Undo su primer y esperado L.p.

Vamos que “efectivamente y no” pues són colegas i ara si estàn junts però actuaven per separat.

Aquests a mi personalment em van encantar, es aquell tipus de música electrònica rara amb milers de samplers i coses rares que tant em mola a mi però que mai trobo res interesant per a baixar-me.

Després d’aquestos unes de les actuacions més guapes al Weekendance: Digitalism, dios, que buenos, no puc entendre encara com vaig poder baixar-me un cd seu i no escoltar-lo fins ahir. Sencillament impresionant. Son els putus amos fent remixos, es veu que han fet un munt i a part de punxar i fer samplers raros, també cantaven de tant en tant fet potser una de les actuacions més completes de tot el festival.

Del Deep Dish vam passar una mica, ens vam anar a l’anterior escenari a veure’l però una estoneta nomes. Després va ser proposar encertadament fer un apalanque a la gespa que hi havia davant l’escenari principal a menjar cascaruja a la espera de Massive Attack.

Potser va ser perquè estàvem apalancats, però em va semblar lo més tranki que havia escoltat en anys. A vegades sonava com si fos faithless, usea a les cançons lentes de faithless però por contra, quan van tocar faithless van desmotrar que el seu rollo com a mínim davant de l’escenari es fotrali chicha que són i mijta.

Faithless brutal, van aconseguir fer que s’estigués molt i molt apretat de la penya que hi havia però valia la pena, ja d’entrada la primera cançó: Insomnia. Crec que no calen més paraules.

Resumint una mica i passant de comentar-ho tot, passaré a parlar de Sven Vath, per mi la gran decepció, i no pq no estigues guapo, sinó, que potser no era el moment, molava, li fotia subidons, però em tenia acostumat a fotre-li més chicha, potser va estar punxant més aviat progressive que no pas techno del dur que em mola, nose, es que va ser sortir del mass destruction dels Faithless i potser no és bo canviar tant de cop de genere.

Ja no ens aguantàvem de peu quan vam anar a per Vitalic, otro que tal. Impresionant, tot i que tb va molar quan es va colar en la següent actuació, la millor: 2manydjs.

Poca cosa puc dir, no tinc paraules, em va encantar. No molava que fossin els últims pues tothom excepte dels drograinomanos, no podíem aguantar-nos de peu; però s’ha de dir que si algú era capaç de despertar a la penya i de fer que tot deu es posi a saltar i a ballar aquestos nomes podien ser ells.

Es van atrevir amb qualsevol cançó per comercial i rara que fos, van ficar unes quantes de Justice, Tiga, i totes molt ben mesclades i s’ha de dir que tenia mèrit, pues no deu ser fàcil fer una sessió així de bona amb un Vitalic saltant i ballant just davant; que aniria més passat que un pelao a la despedida del XQue.