Tot s'ha quedat en un susto
Hola a tots, carai, m'estic una setmana sense internete i elnostremon torna a funcionar. Anava a comentar tots els posts d'en dani pero millor en faig un contestant i us explico.
Com podeu deduir tots ja soc a casa, he arribat no fa gaire, he dinat i ara m'estic barallant amb la companyia d'assegurances per a que em paguin el viatge de tornada a casa (repatriació) i son uns ronis pero jo més aixi que no pararé fins que me'l paguin.
Bé, us explicaré com va anar l'accident encara que tots sabeu com va anar.
Resulta que sortia de la universitat sobre les 18.30 o 19, vaig agafar la bici i tot just sortir de la facultat (a la porta de la facultat dins del recinte universitari), el temps just per a agafar una mica de carrerilla (anava força rapid) la cadena de la bici va sortir i se'm van encallar els pedals, com jo anava de peu, no vaig poder sentarme a la cadireta i els peus van caure al terra i com anava rápid no em va donar gaire temps de reaccionar. El suficient com per a intentar apartar el cap del cop, vaig caure primer amb l'hombro i despres inevitablement va picar el cap, la part de la ceia (era concient de tot). Uns homes que estaven per allá van veure la piña i em van intentar aixecar, jo estaba aturdit i els vai dir que un moment, al moment vaig veure que em regalimava sang de la ceia i ja vaig pensar... ok Marc no es res pero no et lliures de l'hospital i alguns puntets...
Els homes van avisar als de seguretat de la universitat i després de lligar la bici perque ells no sabien em van portar molt amablement al hospital.
A la furgoneta em vaig començar a marejar i a sentir mal a la panxa, em vaig aixecar la samarreta i vaig veure un "rasguño" a la part superior esquerra de la panxa.
Un cop al hospital els minuts passaven molt lents, i em van posar a urgencies, rapidament em van portar a fer-me una ecografia a la panxa amb una noticia molt desagradable... Tens sang a l'estomac i es de la melsa (spleen en angles), aixó vol dir que o be esta destrossada o be només s'ha trencat una mica. Com a curiositat dir que la melsa es un organ molt delicat i que quan l'aplasten es desfá i aixó es un mal molt típic de motoristes i de molts accidents de tráfic i hi ha molta gent que viu sense melsa (mes o menys comodement), fora curiositat que en aquell moment jo no sabia ni era capaç de pensar. El metge em va dir que es un organ molt important i que lluitariem per conservarlo... En aquell moment la meva cara era un cromo com us podeu imaginar, rapidament va venir el cirujà, un home molt amable i em va explicar que m'havien de fer un CT-scan, més curiositats, amb els resultats del CT-Scan i dels MRI es justament amb el que treballem al meu departament (amb el que treballo jo al meu projecte) per a estudiar el cos huma, prevenir enfermetats, millorar les operacions, etc. I com podeu observar els dos sistemes desarrollats a phillips. Bé, al grà, em van ficar a la màquina futurista anomenada CT-Scan i la veritat gracies a aquesta meravella de la tecnologia, en mitja hora ja tenia perfectament descrita quina era la meva situació. Una petita fisura a la melsa i poc sang al abdomen, una gran noticia que ens fa estar una mica més tranquils dins de la situacio. El cirugia llavors, molt amablement em va explicar que pordia haver estat molt pitjor i que la melsa es pot salvar, llavors m'han de tenir 24 hores en observació per tal de verificar si la melsa sangra més i en aquest cas operar per a intentar salvarla. Que hi havia risc d'operacio pero que si tenia la sort de que no sangrés més no caldria operar, que les primeres 24-48 hores eren les més crítiques. Doncs ja em veieu a mi tot tiesso, amb mil cables i algunes cosetes més desagradables que em reservaré per a no ferir sensibilitats, i tractant de no meure un sol muscul per a que la melsa no raigi més. Al matí següent ja va venir el cirujià (que la nit anterior em va dir que guardava el bisturí a la butxaca per a intervenir rápidament i deixarme més tranquil... nose perque no ho va aconseguir i vaig estar més nervios jajaja), be, com anava dient, va venir al matí següent i em va dir que soc un tio amb sort, que ha anat be i que la probabilitat de operar s'anava fent més petita cada dia que passava. Bé a partir d'aqui cada dia una miqueta millor i les anécdotes següents les deixo per a un post o per a unes bravetes tots junts.
Per últim agrair a tots el interés, les trucades, els anims, els missatges i en general la preocupació i m'alegro de dir-hos que al final tot a quedat amb un susto, gran, pero un susto.
Com podeu deduir tots ja soc a casa, he arribat no fa gaire, he dinat i ara m'estic barallant amb la companyia d'assegurances per a que em paguin el viatge de tornada a casa (repatriació) i son uns ronis pero jo més aixi que no pararé fins que me'l paguin.
Bé, us explicaré com va anar l'accident encara que tots sabeu com va anar.
Resulta que sortia de la universitat sobre les 18.30 o 19, vaig agafar la bici i tot just sortir de la facultat (a la porta de la facultat dins del recinte universitari), el temps just per a agafar una mica de carrerilla (anava força rapid) la cadena de la bici va sortir i se'm van encallar els pedals, com jo anava de peu, no vaig poder sentarme a la cadireta i els peus van caure al terra i com anava rápid no em va donar gaire temps de reaccionar. El suficient com per a intentar apartar el cap del cop, vaig caure primer amb l'hombro i despres inevitablement va picar el cap, la part de la ceia (era concient de tot). Uns homes que estaven per allá van veure la piña i em van intentar aixecar, jo estaba aturdit i els vai dir que un moment, al moment vaig veure que em regalimava sang de la ceia i ja vaig pensar... ok Marc no es res pero no et lliures de l'hospital i alguns puntets...
Els homes van avisar als de seguretat de la universitat i després de lligar la bici perque ells no sabien em van portar molt amablement al hospital.
A la furgoneta em vaig començar a marejar i a sentir mal a la panxa, em vaig aixecar la samarreta i vaig veure un "rasguño" a la part superior esquerra de la panxa.
Un cop al hospital els minuts passaven molt lents, i em van posar a urgencies, rapidament em van portar a fer-me una ecografia a la panxa amb una noticia molt desagradable... Tens sang a l'estomac i es de la melsa (spleen en angles), aixó vol dir que o be esta destrossada o be només s'ha trencat una mica. Com a curiositat dir que la melsa es un organ molt delicat i que quan l'aplasten es desfá i aixó es un mal molt típic de motoristes i de molts accidents de tráfic i hi ha molta gent que viu sense melsa (mes o menys comodement), fora curiositat que en aquell moment jo no sabia ni era capaç de pensar. El metge em va dir que es un organ molt important i que lluitariem per conservarlo... En aquell moment la meva cara era un cromo com us podeu imaginar, rapidament va venir el cirujà, un home molt amable i em va explicar que m'havien de fer un CT-scan, més curiositats, amb els resultats del CT-Scan i dels MRI es justament amb el que treballem al meu departament (amb el que treballo jo al meu projecte) per a estudiar el cos huma, prevenir enfermetats, millorar les operacions, etc. I com podeu observar els dos sistemes desarrollats a phillips. Bé, al grà, em van ficar a la màquina futurista anomenada CT-Scan i la veritat gracies a aquesta meravella de la tecnologia, en mitja hora ja tenia perfectament descrita quina era la meva situació. Una petita fisura a la melsa i poc sang al abdomen, una gran noticia que ens fa estar una mica més tranquils dins de la situacio. El cirugia llavors, molt amablement em va explicar que pordia haver estat molt pitjor i que la melsa es pot salvar, llavors m'han de tenir 24 hores en observació per tal de verificar si la melsa sangra més i en aquest cas operar per a intentar salvarla. Que hi havia risc d'operacio pero que si tenia la sort de que no sangrés més no caldria operar, que les primeres 24-48 hores eren les més crítiques. Doncs ja em veieu a mi tot tiesso, amb mil cables i algunes cosetes més desagradables que em reservaré per a no ferir sensibilitats, i tractant de no meure un sol muscul per a que la melsa no raigi més. Al matí següent ja va venir el cirujià (que la nit anterior em va dir que guardava el bisturí a la butxaca per a intervenir rápidament i deixarme més tranquil... nose perque no ho va aconseguir i vaig estar més nervios jajaja), be, com anava dient, va venir al matí següent i em va dir que soc un tio amb sort, que ha anat be i que la probabilitat de operar s'anava fent més petita cada dia que passava. Bé a partir d'aqui cada dia una miqueta millor i les anécdotes següents les deixo per a un post o per a unes bravetes tots junts.
Per últim agrair a tots el interés, les trucades, els anims, els missatges i en general la preocupació i m'alegro de dir-hos que al final tot a quedat amb un susto, gran, pero un susto.
3 comentaris:
Hey m'en alegro nanu que només hagi estat un susto!Que bé, jo encara patia, sort del post! ejeje i que bé que el tornem a fer servir !!
Proposo que en Xigui ens expliki de Pe a Pa el seu primer dia de curru, incloent-hi companys, jefes peripècies per arribar-hi (que segur que has passat per alguna Xiuada de les teves)...
bufa que valent! millora't i amb molta calma.. la meva pregunta: tornaràs a Holanda?
Publica un comentari a l'entrada