Idealitzar
Cada dia llegeixo el blog del suriname, i aprofito per a parlar d'ell aqui ja que ell no ha fet cap post de presentació del seu post. Referenciaré un post seu que probablement està una mica lligat amb el que escriuré jo aquí, ell parla sobre les expectatives que et generes i tal, millor feu un cop d'ull vosaltres mateixos.
El cas és que avui estava estudiant, i clar estudiar a un ritme constant i fort es molt complicat i sobretot quan tens gent al voltant amb lo que de tant en tant pajareas i et distreus una mica. Per a situar-vos una mica: Nosaltres estudiem a la biblioteca de humanitats per diferents raons, vosaltres pensareu, mira-los porque hay mujeres. Efectivamente y... NO! Es una rao certament, no diré que no, pero una de les raons principals és perque estudiem en una sala on hi ha poca gent, no es fa gaire jaleo, hi ha ambient de concentració i té unes finestres molt grans, i evidentment perque hi ha noies maques, però noies maques hi ha a tota la autònoma.
Bé doncs en un d'aquests pajareos m'he fixat en una noia, llavors comences a imaginar com serà, estava força concentrada, era mona, semblava molt dolça, delicada, dedicada... començes a fer-te una idea de com serà. Realment no porta enlloc ja que tu només l'estas veient estudiant, no vull dir que no ho sigui, probablement ho era, pero et generes una imatge que pot no ser pero com te la muntes tu com vols és perfecte. Moraleja: las guapas también se tiran pedos.
No és això el que vull dir, i ara enllaço amb el post del suri, tu veus una persona i t'agrada el que veus, i el que no veus t'ho imagines com tu vols. Suposo què és important diferenciar-ho ja que despres és quan et pots emportar un fiasco (quan es tira un pet). Però al moment es guapo i si acabes sense coneixer-la t'emportes una bona sensació. Liant més la cosa i per si no anem ja suficientment perduts amb la desviació que estic pillant, el mateix li pot estar passant a una persona amb tu, per a bo o per a dolent. Llavors, fas bé enganyan-te i prejutjant d'aquesta manera? Suposo que som humans i qui mes i qui menys per molt que diguin que els prejudicis son dolents, tots acabem caient al mateix.
En fi, he arribat a un punt que ja ni se el que deia ni se el que estic dient i lo mes correcte seria borrar tot el que he posat i anar a sopar i a dormir, que és el que he fet més d'algún cop. Aquest cop no m'importa i així quan ho torni a llegir amb el temps pensare: que malament estava i que malament em va anar l'examen de intel.ligencia artificial. Que per cert m'ha anat malament. O potser m'ho llegeixo i penso home pues si tenia algun sentit.
6 comentaris:
Tota la raó del món... una vegada i altra, "fantaseamos [comentario_estupido]ve de Fanta?[/comentario_estupido]" amb que aquella persona sigui com realment ens agradaria, imaginar-nos situacions que ens impliquin d'alguna manera amb ella i desitjar establir un primer contacte màgic (no parlo només en el cas de que te la vulguis lligar...).
Pot ser que per casualitats de la vida, en algun moment puguis arribar a conèixer-la, i moltes possibilitats de decepcionar-te.
Crec que aquests tipus d'expectatives son positives perquè generen il·lusió, però a qui no li ha passat mai que aquell somni se li ha trencat en mil trossos quan s'ha fet realitat?
Un cop dit això, em posaré crític amb el teu post, y para que te pongas en situación, pongo cara de Risto. Dues coses:
1.- Justificar el texto hace de la lectura un placer en vez de una tortuosa tarea.
2.- Sin una foto de la churri pues como que no vendes "producto"
No, en serio, molt interessant, m'agrada divagar sobre aquestes petites anècdotes.
Jajaja! Merci per la critica. Jo no tinc problemes a l'hora d'encaixar-les i trobo molt productiu que me les facin.
Cert que sense justificar costa de llegir i es fa tortura, l'acabo de mirar i he dit pfuaa, pero em costa molt justificar al blog nose pq, suposo que per l'editor i eso.
Intentaré fer-ho per a la próxima. Tot i això estaria bé fer mes estreta la caixa del post.
primer de tot, nanuuu a part de algunes faltes que hi han al text, situacions amb accent... :S (al estar d'etiqueta t'hi fixes més)
Possi, tens raó, de fet, és el que passa quan un /a s'enamora, al principi, joder, és la hostia, ho té tot, quan realment es podria desglossar en:
-10% conèixes de veritat
-80% no tens ni puta idea, lo q fa que sigui un misteri akesta persona i et mola, pq tho inventes (lo que deies)
-i el 10% restant son tonteries que no et molen gaire, però que el 80% idealitzat fan que tot sigui tant aaaaaaixxx, maco
nose, jo com ara mateix estic en un proces de cremamenta general (i vull fer un post sobre el meu estat, a ver si mhe pongo)ara rajaré una mica sobre la idealització que ens possen a les pelis de l'amor.
Es una patraaaAaaaaña (al estilo carmen hornillos), tot això dura com a molt, mesos i després esta comprovat que les parelles als 4 anys màxim acostumen a trencar-se.
Estem en un periode on l'home s'ha reinventat a ell mateix, però no pot deixar de banda el seu passat. Es doncs quan hi juga la doble moralitat, per un costat tot apunta que les parelles son efímeres i si moltes especies animals canvien de parella cada x vegades, pq l'èsser humà no?
Per una altra tenim que hem de estar sempre amb la mateixa parella, però des que es va implantar el divorci, poques parelles arriben a las bodas de plomo com algú diu.
El cas esq m'he enrollat molt i no he dit res, potser arribaré a ser un comercial com Déu mana... pero paro que haig de fer feina!
nomes afegir un nick d'una firend que s'acaba de conectar ara que va bé pel que he dit:
"pq nuestra sociedad se empeña en que seamos monógamos, delgados y mudos ante la caja tonta?"
Jajaja! Molt bó lo de "Estem en un periode on l'home s'ha reinventat a ell mateix, però no pot deixar de banda el seu passat."
Jajajaa! en Marc fixant-se en les noies a la biblio!?? no puede seeeeer, nunca he vivido esta situación..
Publica un comentari a l'entrada