I què li dius?

Situació: Estàs estudiant a la biblioteca, arriba una noia que sembla estar bé. S'assenta. Llavors penses vaig a fer un cop d'ull... A veure que tal està. Aixeques la vista per a mirar-la i pam! Clitxote! Ràpidament apartes la mirada, i penses: uala vaia clitxada... per buenu, fifty fifty. I no has pogut analitzar lo be que està, bueno et quedes amb que te uns ulls macos que es l'únic que has vist i segueixes estudiant unes frases mes, fins que et torna a picar la curiositat i tornes a mirar. Segon clitxote, aquest cop vas de llest i aguantes tu fins que ella aparta els ulls. He guanyat. Ara pots fixar-te millor, tot i que sap que l'estàs avaluant. Vas ràpid amb por a que et torni a clitxar i no t'empanes gaire. Tornes a estudiar, però t'has quedat pensatiu... què deu pensar... perquè em mirava així... Segurament ella pensarà el mateix, què li passa a aquest pavo... perquè em mira així... es un psicòpata fijo... em voldrà tirar la canya. El cas es que comences a pensar que es guapa, potser de tant pensar, potser de tant estudiar, potser realment ho es, així que decideixes tornar a mirar a veure si era guapa realment. I no pot ser, un altre clitxote, descarao dos farias. Pues res, tornem a estudiar que demà tinc examen i no estic per tonteries, tot i que joder si que era maca... En fi et fiques amb els teus apunts i despres d'alguns clitxotes més ella marxa, recull les coses i amb el moviment, aixeques la mirada i quan marxa et diu adéu. Et quedes tot pollastre, intentant assimilar què es el que ha passat. Clar! educadament t'ha dit adéu... normal, normal? Quanta gent que no coneixes t'ha dit adéu en una biblioteca, la coneixies? Tan malament està la societat què et quedes amb una sensació rara quan algú què no coneixes et diu adéu? No hauria de ser normal? Si es que cada cop som menys sociables.